Conda eth tòn dia de uei (leçon integradora)

Aguesta leçon amasse tot eth materiau dera unitat: passat recent damb es dus auxiliars, marcaires temporaus, parts deth dia e vèrbs vidaus. Er objectiu ei que pogues condar eth tòn dia complet.

Er esquèma mentau

Entà condar eth dia, seguís aguest recorregut:

1. Quan t’as desvelhat → Gaur ___etan esnatu naiz.
2. Qué as hèt peth maitin → Goizean …
3. Cossí ès anat en bèth lòc → Lanera / euskaltegira oinez / autoz / autobusez joan naiz.
4. Qué as minjat / beuut → Bazkaltzeko ___ jan dut. ___ edan dut.
5. Qué as hèt pera vrespada → Arratsaldean …
6. Quan e cossí t’as ajaçat → Gauean ___etan oheratu naiz.

Modèl: eth dia de Maialen

Gaur goizeko zazpietan esnatu naiz. Berehala jaiki naiz eta dutxatu naiz. Gosaltzeko, kafesnea hartu dut eta tostadak jan ditut. Ondoren, etxetik atera naiz eta euskaltegira oinez joan naiz. Goizean euskara ikasi dut eta lagunekin hitz egin dut.

Eguerdian etxera bueltatu naiz. Bazkaltzeko, entsalada eta arraina jan ditut. Gero, lo-kuluxka egin dut.

Arratsaldean erosketak egin ditut: ogia, fruta eta esnea erosi ditut. Ondoren, lagun batekin kafea hartu dut tabernan.

Etxean afaldu dut, telebista pixka bat ikusi dut eta hamaiketan oheratu naiz.

Traduccion aproximada:

Uei me sò desvelhat ath sèt deth maitin. De seguit me sò lheuat e me sò dochat. Entà dejuar èi pres cafè damb lèit e èi minjat torrades. Dempús èi gessut de casa e sò anat a pè ar euskaltegi. Peth maitin èi estudiat euskèra e èi parlat damb companhs.

A meddia sò tornat en casa. Entà minjar èi minjat ensalada e peish. Dempús m’èi hèt era sièsta.

Pera vrespada èi hèt era crompa: èi crompat pan, fruta e lèit. Après èi pres cafè damb un amic en bar.

Èi sopat en casa, èi vist un shinhau era television e me sò ajaçat ena onze.

Eth tòn torn

Seguís era madeisha plantilha mès damb era tua informacion reau. Repassa aguestes dues causes mentre escriues:

1. Eth vèrb ei transitiu o intransitiu? S’a objècte → dut/duzu/du… (damb subjècte -k). Sinon → naiz/zara/da…
2. Era accion ei abituau o passat recent? Abituau = -tzen/-ten + auxiliar. Passat recent = partizipio sense sufix + auxiliar.

Errors tipics a evitar

Incorrècte	Corrècte	Per qué
Goizean joan dut	Goizean joan naiz	Joan ei intransitiu, va damb izan (naiz).
Mikel egunkaria irakurri da	Mikelek egunkaria irakurri du	Irakurri ei transitiu: subjècte damb -k, auxiliar du.
Gaur gosaltzen dut etxean	Gaur gosaldu dut etxean	Se vòs passat recent, sense -tzen.
Atzo lanera joan naiz	Atzo lanera joan nintzen (passat complet)	Damb atzo e auti periòdes ja barrats s’emplègue eth passat complet; eth passat recent ei entà uei.

Nòta: entàs accions d’ièr s’emplègue eth passat complet (joan nintzen, jan nuen), qu’ei pròpri deth nivèu A2. En A1 centra-te en condar çò de uei damb eth passat recent; se bèth còp dides atzo joan naiz te compreneràn, mès çò estandard ei atzo joan nintzen.

Combinant-ac damb er abituau

Açò ei clau: es dus sistèmes conviuen e soent se barregen ena madeisha convèrsa.

Egunero zazpietan esnatzen naiz, baina gaur zazpi eta erdietan esnatu naiz. — Cada dia me desvelhi ath sèt, mès uei me sò desvelhat ath sèt e mieja.

Normalean kafea hartzen dut, baina gaur tea hartu dut. — Normaument prengui cafè, mès uei èi pres tè.

Saber alternar ei era basa deth nivèu A1: se dominès es dues formes e es dus auxiliars, ja as era colomna vertebrau dera euskèra orau vidau.

Entà acabar: era melhor manèra de fixar tot açò ei condar eth tòn dia en votz nauta cada net abans d’ajaçar-te, pendent ua setmana. Se te manque ua paraula, cèrca-la — mès er exercici mentau de passar-ac tot a euskèra ei çò qu’automatize eth sistèma NOR/NOR-NORK. Aurrera!