Sautar ath contengut
Aguesta traduccion ei en beta: pòt auer frases sense traduíre o errors.Senhalar en Feedback

Nivel · Nivèu

Nivèu A1

Nivèu inicial. Comprenença e produccion basica en situacions vidaus.

Currículum Lo que vas a saber 89 puntos · pulsa para ver
  • 01 Saludacions e adius (kaixo
  • 02 Cortesia e classa (mesedez
  • 03 Presentacions (Ni X naiz, Nire izena X da, Zein da zure izena?)
  • 04 Donades personaus (izena
  • 05 Edat: ... urte ditut/ditu/dituzte
  • 06 Vèrb "izan" (NOR): naiz, haiz, da, gara, zara, zarete, dira
  • 07 Negacion: ez plaçat dauant deth vèrb (ez naiz, ez da, ez gara)
  • 08 Vèrb "egon" (NOR): nago, hago, dago, gaude, zaude, zaudete, daude
  • 09 Distincion izan/egon: qualitat vs estat passatgèr
  • 10 Vèrb "ukan" (NOR-NORK) — auer: dut, duzu, du, dugu, duzue, dute
  • 11 Objècte plurau en ukan: ditut, dituzu, ditu, ...
  • 12 Partitiu -rik ena negacion damb objècte indefinit
  • 13 "Gustatzen zait/zaio" — vèrb de gost (introduccion NOR-NORI)
  • 14 Pronoms personaus (ni
  • 15 Demostratius hau/hori/hura e pluraus hauek/horiek/haiek
  • 16 Possessius (nire
  • 17 Tipes de familha (guraso bakarrekoa
  • 18 Familha (aita
  • 19 Familha estenuda (aitona
  • 20 Procedéncia: Nongoa zara? → X-koa naiz
  • 21 Residéncia: Non bizi zara? → X-(e)an bizi naiz
  • 22 Païsi comuns e nacionalitats
  • 23 Sociatiu: Norekin bizi zara? → X-(r)ekin
  • 24 Cas NOR (absolutiu): -A singular, -AK plurau
  • 25 Cas NORK (ergatiu): -AK singular, -EK plurau
  • 26 Cas NORI (datiu): -ARI singular, -EI plurau
  • 27 Genitiu NOREN: possession -(r)en (Beñaten aita)
  • 28 Locatiu NON: -(e)n (Bilbon, Donostian, Madrilen)
  • 29 NOLAKOA da? — descripcion fisica damb izan + adjectiu+A
  • 30 NOLA dago? — estat passatgèr damb egon + adjectiu (pozik, triste)
  • 31 Peu e uelhs (ile beltza, begi urdinak, ile motza/luzea)
  • 32 Caractèr (alaia, jatorra, isila, langilea, lasaia)
  • 33 Mestièrs (ikaslea, irakaslea, sukaldaria, mediku, langabea, jubilatua)
  • 34 Numèros deth 1 ath 20
  • 35 Numèros deth 1 ath 100 (sistèma vigesimau)
  • 36 Colors (zuria
  • 37 Dies dera setmana (astelehena → igandea)
  • 38 Mesi der an (urtarrila → abendua)
  • 39 Sasons (udaberria
  • 40 Díder era ora (Hamabiak dira, sei eta erdiak)
  • 41 Temps: lehen/orain/gero, atzo/gaur/bihar/etzi
  • 42 Parts deth còs (burua
  • 43 Salut basica (... mina daukat, sukarra, eztula)
  • 44 Vestit basic (alkandora
  • 45 Lòcs deth pòble (taberna, merkatua, hondartza, eliza, banketxea)
  • 46 Direccions (jo ezkerrera, segi aurrera, gainean/azpian)
  • 47 Bar e minjar (kafe hutsa, kafesnea, zuritoa, ogitartekoa, sagardoa)
  • 48 Minjades deth dia (gosaria, hamaiketakoa, bazkaria, afaria)
  • 49 Vèrbes basics (sartu/irten, jan, edan, ikusi, joan, etorri)
  • 50 Questions basiques (zer, nor, non, noiz, zenbat, nola)
  • 51 Felicitacions (Zorionak, Urte askotarako, Topa egin)
  • 52 Posicions espaciaus (aurrean, atzean, ondoan, gainean, azpian, artean, ezkerrean, eskuinean)
  • 53 Existéncia damb bada/badago (Ba al dago…?, Bai badago, Ez ez dago…rik)
  • 54 Advèrbis de lòc hemen / hor / han e demostratius honetan / horretan / hartan
  • 55 Vèrbes de movement joan, etorri, ibili (sintetics: noa/zoaz, nator/zatoz, nabil/zabiltza)
  • 56 Cas NORA: -ra (direccion, destinacion) — Etxera noa, Bilbora doa
  • 57 Cas NONDIK: -tik (origina, procedéncia deth movement) — Etxetik nator
  • 58 Instrumentau -z entath transpòrt e manèra (oinez, kotxez, autobusez, trenez, bizikletaz)
  • 59 Instruccions de rota (jo ezkerrera, segi aurrera, igo, jaitsi, zeharkatu)
  • 60 Cramberes dera casa (sukaldea, logela, komuna, egongela, sarrera, korridorea)
  • 61 Mòbles e objèctes dera lar (mahaia, aulkia, ohea, armairua, sofa, hozkailua)
  • 62 Prètzhèts domestics (garbitu, prestatu, jaso, lisatu, fregatu, eskobatu)
  • 63 Tipes de convivéncia (bakarrik, lagunarekin, gurasoekin, bikotekidearekin)
  • 64 Descríuer era casa pròpria (gela kopurua, kokapena, altzariak)
  • 65 Relacions sociaus (laguna, bizilaguna, ezaguna, ikaskidea, lankidea, koadrila)
  • 66 Mestièrs (ampliacion: erizaina, polizia, kazetaria, dendaria, mekanikaria)
  • 67 Presentar ua auta persona (Hau X da, Bera ... da)
  • 68 Rotina e mestièr de auti (Bera medikua da, ospitalean lan egiten du)
  • 69 Demanar en bar (Kafe bat mesedez, Hartuko dut, Nahi duzu)
  • 70 Prètzi e quantitats (Zenbat balio du? X euro)
  • 71 Minjar tipic de bar (pintxoa, ogitartekoa, plater konbinatua, razioa)
  • 72 Tipes de botiga (denda, harategia, okindegia, frutadenda, arrandegia, supermerkatua, kutxazaina)
  • 73 Quantitats e unitats (kilo bat, litro erdi, dozena bat, pakete bat)
  • 74 Hèr era crompa: lista, demanar, pagar (Hartuko dut..., Eman X mesedez)
  • 75 Restaurant: tipes (jatetxea, sagardotegia, erretegia) e parts deth menut (lehen platera, bigarrena, postrea)
  • 76 Demanar ena taula (Hartuko dut..., Niretzat..., Hasteko/Bigarrenerako/Postrerako)
  • 77 Era compdada e formes de pagament (Kontua, mesedez; Txartelaz ordain dezaket?)
  • 78 Planificacion setmanau: agenda, cites e compromisi (Bilera dut, X-rekin geratu)
  • 79 Futur pròche: particula -ko/-go + vèrb ausiliar (joango naiz, ikusiko dut)
  • 80 Marcadors de quan (bihar, etzi, datorren astean, asteburuan, datorren urtean)
  • 81 Ora damb detalh (eta erdiak, eta laurden, gutxi)
  • 82 Moments deth dia (goizean, eguerdian, arratsaldean, gauean)
  • 83 Rotina vidau (esnatu, jaiki, gosaldu, dutxatu, lan egin, bazkaldu, afaldu, lo egin)
  • 84 Aspècte abituau: partizipioa + -tzen / -ten (egunero gosaltzen dut)
  • 85 Frequéncia (egunero, beti, askotan, batzuetan, inoiz ez)
  • 86 Partizipioa: forma deth vèrb entath passat recent (jan, edan, joan, etorri)
  • 87 Passat recent NOR-NORK: partizipioa + dut/duzu/du (jan dut, ikusi dut)
  • 88 Passat recent NOR: partizipioa + naiz/zara/da (joan naiz, etorri naiz)
  • 89 Marcadors de passat recent (gaur, gaur goizean, atzo, atzo arratsaldean)