Helburuzkoak — per a què i a què

Penúltima lliçó del nivell: expressar el propòsit — per a què serveix alguna cosa i a què vas. Dos sufixos germans, una regla de repartiment claríssima.

-TZEKO: “per a” (finalitat, ús)

Betaurrekoak irakurtzeko dira. — Les ulleres són per a llegir.

Euskara ikasteko aplikazioa. — Una aplicació per a aprendre basc. (Hola. 👋)

Denbora aurrezteko, trenez joango gara. — Per a estalviar temps, anirem amb tren.

Ez daukat dirurik sarrera ordaintzeko. — No tinc diners per a pagar l’entrada.

La pregunta: Zertarako? (per a què?) → Horretarako (per a això).

-TZERA: “a” (amb verbs de moviment)

Quan hi ha desplaçament — joan, etorri, atera, igo… — el basc fa servir -tzera:

Ogia erostera noa. — Vaig a comprar pa.

Euskara ikastera etorri naiz. — He vingut a aprendre basc.

Lagunak bisitatzera joango gara. — Anirem a visitar els amics.

Atera zaitez arnasa hartzera! — Surt a prendre l’aire!

La pregunta: Zertara etorri zara? (a què has vingut?) → Laguntzera! (a ajudar!)

La regla de repartiment (xuleta)

Hi ha moviment?	Sufix	Exemple
No — és un “per a”	-tzeko	Hau ikasteko da
Sí — vas/vens A	-tzera	Ikastera noa

Parany clàssic del castellà: “voy a comprar” NO és futur en basc — és moviment: erostera noa. El futur de veritat ja el tens: erosiko dut.

Tot junt (i amb les temporals d’ahir)

Goizean, lanera joan aurretik, ogia erostera jaisten naiz. Okindegian beti daukate zerbait probatzeko. Lanetik ateratzen naizenean, gimnasiora noa entrenatzera. Eta etxera itzultzen naiz… sofan etzatera. 😄

Diàleg

— Kaixo! Zertara zatoz gurera?

— Liburu bat itzultzera — eta, egia esateko, zure tarta famatua probatzera. 😄

— Jakina! Horretarako egin dut: partekatzeko.

— Ba trukean, hurrengoan nik lagunduko dizut baratzean. Laguntzeko prest nago beti.