Esta lleición integradora repasa cuatro declinaciones nueves qu’A2 amiesta al repertoriu d’A1 (NOR, NORK, NORI, NON, NOREN, NORA, NONDIK, NOREKIN). Son les qu’apaecen en cualquier exame A2 y completen la “rosa” del eusquera.
NORENTZAT — pa quién (destinativu)
-(r)entzat sobre’l sustantivu determináu
Sustantivu
Forma
Castellán
niretzat
niretzat
pa min
zuretzat
zuretzat
pa ti
beretzat / harentzat
beretzat
pa él/ella
guretzat
guretzat
pa nós
zuentzat
zuentzat
pa vós
haientzat
haientzat
pa ellos
Lander
Landerrentzat
pa Lander
la madre
amarentzat
pa la madre
los amigos
lagunentzat
pa los amigos
Hau zuretzat da. — Esto ye pa ti.
Opari bat erosi dut Garazirentzat. — Merqué un regalu pa Garazi.
Liburu hau gazte ikasleentzat da. — Esti llibru ye pa los estudiantes mozos.
Variante: esiste tamién la forma -(r)endako, sinónima en munchos dialeutos: Garazirendako, niretzako/niretako. La estándar ye -rentzat.
NORAINO — hasta (llende)
-(r)aino sobre’l sustantivu (sigue la regla del NORA: vocal → +raino, consonante → +eraino)
Castellán
Eusquera
Hasta’l monte
mendiraino
Hasta Bilbao
Bilboraino
Hasta equí
honaino
Hasta ónde
noraino
Hasta’l cume
tontorreraino
Korrika egin dugu plazaraino. — Corrimos hasta la plaza.
Bilboraino etorri zen eta gero itzuli. — Vino hasta Bilbao y depués volvió.
NORANTZ — hacia (direición)
-(r)antz sobre’l sustantivu (mesmu patrón que NORA)
Castellán
Eusquera
Hacia’l monte
mendirantz
Hacia casa
etxerantz
Hacia’l sur
hegorantz
Hacia ti
zurantz
Etxerantz abiatu nintzen. — Dirixíme hacia casa.
Itsasorantz dago etxea. — La casa ta empobinada hacia la mar.
Diferencia con NORA (-ra):NORA indica destín concretu (“voi a Bilbao”); NORANTZ indica direición averada (“voi hacia Bilbao”, ensin garantía de llegar).
ZERGATIK / NORENGATIK — por causa de (motivativu)
Pa preguntar el motivu: zergatik? (¿por qué?). Pa responder con un sustantivu: -engatik.
Sustantivu
Forma
Castellán
nigatik
nigatik
por min (causa)
zugatik
zugatik
por ti
beragatik / harengatik
beragatik
por él/ella
Lander
Landerrengatik
por Lander
la madre
amarengatik
por la madre
el amor
maitasunarengatik
pol amor
la lluvia
euriagatik
pola lluvia
Eskerrik asko etorri zarelako, niregatik! — ¡Gracies por venir, por min!
Berandu iritsi nintzen trafikoarengatik. — Llegué tarde por culpa del tráficu.
Zergatik egin duzu hori? — Zugatik. — ¿Por qué lo fixisti? — Por ti.
Nota: estrema -engatik (causa: “por culpa de”) de -rentzat (destinatariu: “pa”). En castellán “por” cubre les dos, pero n’eusquera son distintos.
NONGO / NOIZKO — de qué llugar / momentu
Yá visti NON (-an: en) n’A1. NONGO y NOIZKO converten un llugar o un tiempu en modificador (atributu):
Castellán
Eusquera
La xente de Bilbao
Bilboko jendea
El muséu de Donosti
Donostiako museoa
El periódicu **d’**hoi
Gaurko egunkaria
L’exame de mañana
Biharko azterketa
La fiesta de xunetu
Uztaileko jaia
Ye’l casu NONGO/NOIZKO (-ko / -tako tres consonante): “d’ónde” / “de cuándo” en sentíu atributivu.
Forma
Pa qué
-ko singular
Bilboko, etxeko, gaurko
-etako plural
etxeetako, mendietako, urteetako
Atzoko afaria ona zen. — La cena d’ayer taba bona.
Bilboko etxebizitzak garestiak dira. — Les viviendes de Bilbao son cares.
Mendietako loreak ederrak dira. — Les flores de los montes son guapes.
Mini-tabla resume
Casu
Sufixu
Pregunta
Exemplu
NORENTZAT
-rentzat
¿pa quién?
Garazirentzat
NORAINO
-raino
¿hasta ónde?
Bilboraino
NORANTZ
-rantz
¿hacia ónde?
etxerantz
NORENGATIK
-engatik
¿por causa de quién/qué?
euriagatik
NONGO
-ko
¿d’ónde (atributu)?
Donostiako
NOIZKO
-ko / -tako
¿de cuándo?
gaurko, atzoko
Mini-testu integrador
Joan den astean Bilboraino joan ginen autobusez. Helmuga: hiriko museorako sarrera bana erostea. Bilboko jendea oso jatorra izan zen. Buelta hartzeko, taxi bat hartu genuen etxerantz: euri-jasa hain handia zen, ezen autoa euriagatik hondatu zen. Azkenean, ordu bat beranduago iritsi ginen Donostiako geltokira. Hori bai, etxean opari bat zegoen zain: niretzat, ama maitearen partez.
Repasu visual: la rosa del A2
Agora yá remanes tolos casos básicos:
Casu
Pregunta
Sufixu
Exemplu (etxe)
NOR
¿quién?
-a
etxea
NORK
¿quién fai?
-ak
etxeak (sujeto)
NORI
¿a quién?
-ari
etxeari
NON
¿ónde?
-an
etxean
NORA
¿a ónde?
-ra
etxera
NONDIK
¿d’ónde?
-tik
etxetik
NOREKIN
¿con quién?
-arekin
etxearekin
NOREN
¿de quién?
-aren
etxearen
NONGO
¿d’ónde (at.)?
-ko
etxeko
NORENTZAT
¿pa quién?
-arentzat
etxearentzat
NORAINO
¿hasta ónde?
-raino
etxeraino
NORANTZ
¿hacia ónde?
-rantz
etxerantz
NORENGATIK
¿por quién?
-arengatik
etxearengatik
-ZAZ / -Z
instrumental
-z
etxez
-RIK
partitivu (negación)
-rik
etxerik (ez dago)
Retu A2: escribe una fras con cada casu usando’l sustantivu Garazi. Vas ver cómo funciona tola maquinaria del eusquera nuna sola persona.
Nota pedagóxica: estes declinaciones son la “puerta a B1”: si les domines, yá pues construyir frases riques n’información (destín, motivu, atributu, direición). En B1 afóndense los usos astrautos y amiéstense dalgunes más (instrumental con valor causal, partitivu estendíu).