Lana eta lanbideak — trabayu y entrevista llaboral
~13 min
A2 ábrete’l mundu del trabayu más allá de “soi estudiante / soi profesor”. Agora entres a falar de:
Tipos de trabayu y xornaes.
Entrevista llaboral.
Currículum y esperiencia.
Facer una descripción del trabayu que tienes o quies.
Profesiones — repás ampliau
A1 cubría les clásiques (medikua, ikaslea, irakaslea, sukaldaria). N’A2 amiestes:
Castellán
Eusquera
Periodista
kazetaria
Programador/a
programatzailea
Diseñador/a
diseinatzailea
Inxenieru/a
ingeniaria
Arquiteutu/a
arkitektoa
Abogáu/ada
abokatua
Notariu/a
notarioa
Empresariu/a
enpresari
Comerciante
merkataria
Conductor/a
gidaria
Bomberu/a
suhiltzailea
Funcionariu/a
funtzionarioa
Auxiliar
laguntzailea
Vendedor/a
saltzailea
Albañil
igeltseroa
Fontaneru/a
iturgina
Eletricista
elektrizista
Trucu: munches profesiones acaben en -le, -tzaile o -ari: saltzaile, irakasle, gidari, sukaldari, kazetari. Son sufixos productivos.
El sufixu -dun (“que tien/lleva”)
Recuerda esti sufixu d’A1 — productivu n’oficios:
Castellán
Eusquera
Falante d’eusquera
euskalduna
Campeón (que tien la txapela)
txapelduna
Camioneru
kamioiduna
Falar del trabayu
Castellán
Eusquera
¿En qué trabayes?
Zertan egiten duzu lan?
Trabayo nuna oficina
Bulego batean lan egiten dut
Soi autónomu/a
Autonomoa naiz / Autoenplegatua naiz
Toi en paru
Langabezian nago
Toi de baxa
Bajan nago
Tengo contratu indefiníu
Kontratu mugagabea daukat
Tengo contratu temporal
Kontratu mugatua daukat
Trabayo a turnos
Txandaka egiten dut lan
Xornada y horariu
Castellán
Eusquera
Xornada completa
Lanaldi osoa
Media xornada
Lanaldi erdia
Hora estra
Aparteko ordua
Trabayar de 9 a 5
Bederatzietatik bostetara lan egin
Vez de mañana / tarde / nueche
Goizeko / arratsaldeko / gaueko txanda
Vacaciones
Oporrak
Permisu
Baimena
La entrevista llaboral
Pasos típicos y vocabulariu:
Castellán
Eusquera
Ufierta d’emplegu
lan-eskaintza
Currículum / CV
curriculuma
Carta de presentación
aurkezpen-gutuna
Entrevista de trabayu
lan-elkarrizketa
Esperiencia
esperientzia
Referencies
erreferentziak
Idiomes
hizkuntzak
Habilidaes
trebetasunak
Estudios
ikasketak
Frases típiques nuna entrevista
Castellán
Eusquera
Cuéntame daqué de ti
Konta iezadazu zerbait zuri buruz
¿Por qué quies esti puestu?
Zergatik nahi duzu lanpostu hau?
¿Qué esperiencia tienes?
Zer esperientzia daukazu?
Falo eusquera, castellán ya inglés
Euskaraz, gaztelaniaz eta ingelesez hitz egiten dut
Toi disponible dende xunu
Ekainetik aurrera nago eskuragarri
¿Qué soldata quies?
Zer soldata nahi duzu?
Oraciones de relativu con -(e)n
Pa describir el to trabayu en términos más complexos, conviénte usar la relativa:
verbu conxugáu + -(e)n + sustantivu
Castellán
Eusquera
El trabayu que tengo
Daukadan lana
La empresa onde trabayo
Lan egiten dudan enpresa
Los compañeros que conozo
Ezagutzen ditudan lankideak
El sueldu que cobro
Jasotzen dudan soldata
El cursu que fixi
Egin nuen ikastaroa
Cómo se forma: verbu en presente o pasáu + sufixu -(e)n + sustantivu.
dut → dudan, du → duen, zen → zen, zuen → zuen (cuando yá termina en -n, nun s’amiesta nada estra).
Ye un recursu clave p’A2 qu’apaez na unidá 5 con dellos usos: na entrevista (duzun esperientzia) y en presentaciones (ezagutzen dudan jendea). En B1 afóndase.
Mini-diálogu: lan-elkarrizketa
— Egun on. Eseri, mesedez. Konta iezadazu zertan lan egin duzun orain arte.
— Bai. Bost urtez lan egin dut Bilboko diseinu-enpresa batean. Han daukadan zeregina bezeroentzako proiektuak diseinatzea da.
— Ondo. Eta zergatik nahi duzu lanpostu hau?
— Iruditzen zait zuen enpresa interesgarriagoa dela, eta nire trebetasunak hobeto erabili ahal izango ditudala. Gainera, lanaldi erdiko modalitatea eskaintzen duzuelako, hori asko interesatzen zait.
Mini-testu: descripción del trabayu
Lander kazetari lanetan dabil hamar urtetik hona. Bilboko egunkari batean lan egiten du, lanaldi osoan. Goizeko zortzietan hasten da eta bostetan amaitzen du. Berarentzat garrantzitsuena albisteak ondo kontatzea da. Soldata ez da oso handia, baina gustatzen zaion lana dauka, eta lankide jatorrak ditu.
Nota cultural: n’Euskal Herria munches ufiertes d’emplegu públicu (Osakidetza, Eusko Jaurlaritza, conceyos) puntúen la conocencia del eusquera con un sistema de “perfiles” (PL1, PL2, PL3, PL4). Aprender eusquera nun ye solo cultural: pa munchos puestos públicos ye competitivu.