Deklinabidea osatzen — declinacions noves A2

Aquesta lliçó integradora repassa quatre declinacions noves que l’A2 afegeix al repertori de l’A1 (NOR, NORK, NORI, NON, NOREN, NORA, NONDIK, NOREKIN). Són les que apareixen en qualsevol examen d’A2 i completen la “rosa” del basc.

NORENTZAT — per a qui (destinatiu)

-(r)entzat sobre el substantiu determinat

Substantiu	Forma	Català
niretzat	niretzat	per a mi
zuretzat	zuretzat	per a tu
beretzat / harentzat	beretzat	per a ell/ella
guretzat	guretzat	per a nosaltres
zuentzat	zuentzat	per a vosaltres
haientzat	haientzat	per a ells/elles
Lander	Landerrentzat	per a en Lander
la madre	amarentzat	per a la mare
los amigos	lagunentzat	per als amics

Hau zuretzat da. — Això és per a tu.

Opari bat erosi dut Garazirentzat. — He comprat un regal per a la Garazi.

Liburu hau gazte ikasleentzat da. — Aquest llibre és per als estudiants joves.

Variant: també existeix la forma -(r)endako, sinònima en molts dialectes: Garazirendako, niretzako/niretako. L’estàndard és -rentzat.

NORAINO — fins a (límit)

-(r)aino sobre el substantiu (segueix la regla del NORA: vocal → +raino, consonant → +eraino)

Català	Basc
Fins a la muntanya	mendiraino
Fins a Bilbao	Bilboraino
Fins aquí	honaino
Fins on	noraino
Fins al cim	tontorreraino

Korrika egin dugu plazaraino. — Hem corregut fins a la plaça.

Bilboraino etorri zen eta gero itzuli. — Va venir fins a Bilbao i després va tornar.

NORANTZ — cap a (direcció)

-(r)antz sobre el substantiu (mateix patró que NORA)

Català	Basc
Cap a la muntanya	mendirantz
Cap a casa	etxerantz
Cap al sud	hegorantz
Cap a tu	zurantz

Etxerantz abiatu nintzen. — Em vaig dirigir cap a casa.

Itsasorantz dago etxea. — La casa està orientada cap al mar.

Diferència amb NORA (-ra): NORA indica un destí concret (“vaig a Bilbao”); NORANTZ indica una direcció aproximada (“vaig cap a Bilbao”, sense garantia d’arribar-hi).

ZERGATIK / NORENGATIK — per causa de (motivatiu)

Per preguntar el motiu: zergatik? (per què?). Per respondre amb un substantiu: -engatik.

Substantiu	Forma	Català
nigatik	nigatik	per mi (causa)
zugatik	zugatik	per tu
beragatik / harengatik	beragatik	per ell/ella
Lander	Landerrengatik	per en Lander
la madre	amarengatik	per la mare
el amor	maitasunarengatik	per l’amor
la lluvia	euriagatik	per la pluja

Eskerrik asko etorri zarelako, niregatik! — Gràcies per venir, per mi!

Berandu iritsi nintzen trafikoarengatik. — Vaig arribar tard per culpa del trànsit.

Zergatik egin duzu hori? — Zugatik. — Per què ho has fet? — Per tu.

Nota: distingeix -engatik (causa: “per culpa de”) de -rentzat (destinatari: “per a”). En castellà “por” cobreix les dues, però en basc són diferents.

NONGO / NOIZKO — de quin lloc / moment

Ja vas veure NON (-an: a) a l’A1. NONGO i NOIZKO converteixen un lloc o un temps en un modificador (atribut):

Català	Basc
La gent de Bilbao	Bilboko jendea
El museu de Donosti	Donostiako museoa
El diari **d’**avui	Gaurko egunkaria
L’examen de demà	Biharko azterketa
La festa de juliol	Uztaileko jaia

És el cas NONGO/NOIZKO (-ko / -tako darrere de consonant): “d’on” / “de quan” en sentit atributiu.

Forma	Per a què
-ko singular	Bilboko, etxeko, gaurko
-etako plural	etxeetako, mendietako, urteetako

Atzoko afaria ona zen. — El sopar d’ahir estava bo.

Bilboko etxebizitzak garestiak dira. — Els habitatges de Bilbao són cars.

Mendietako loreak ederrak dira. — Les flors de les muntanyes són boniques.

Minitaula de resum

Cas	Sufix	Pregunta	Exemple
NORENTZAT	-rentzat	per a qui?	Garazirentzat
NORAINO	-raino	fins on?	Bilboraino
NORANTZ	-rantz	cap a on?	etxerantz
NORENGATIK	-engatik	per causa de qui/què?	euriagatik
NONGO	-ko	d’on (atribut)?	Donostiako
NOIZKO	-ko / -tako	de quan?	gaurko, atzoko

Mini-text integrador

Joan den astean Bilboraino joan ginen autobusez. Helmuga: hiriko museorako sarrera bana erostea. Bilboko jendea oso jatorra izan zen. Buelta hartzeko, taxi bat hartu genuen etxerantz: euri-jasa hain handia zen, ezen autoa euriagatik hondatu zen. Azkenean, ordu bat beranduago iritsi ginen Donostiako geltokira. Hori bai, etxean opari bat zegoen zain: niretzat, ama maitearen partez.

Repàs visual: la rosa de l’A2

Ara ja domines tots els casos bàsics:

Cas	Pregunta	Sufix	Exemple (etxe)
NOR	qui?	-a	etxea
NORK	qui fa?	-ak	etxeak (subjecte)
NORI	a qui?	-ari	etxeari
NON	on?	-an	etxean
NORA	a on?	-ra	etxera
NONDIK	d’on?	-tik	etxetik
NOREKIN	amb qui?	-arekin	etxearekin
NOREN	de qui?	-aren	etxearen
NONGO	d’on (at.)?	-ko	etxeko
NORENTZAT	per a qui?	-arentzat	etxearentzat
NORAINO	fins on?	-raino	etxeraino
NORANTZ	cap a on?	-rantz	etxerantz
NORENGATIK	per qui?	-arengatik	etxearengatik
-ZAZ / -Z	instrumental	-z	etxez
-RIK	partitiu (negació)	-rik	etxerik (ez dago)

Repte A2: escriu una frase amb cada cas fent servir el substantiu Garazi. Veuràs com funciona tota la maquinària del basc en una sola persona.

Nota pedagògica: aquestes declinacions són la “porta al B1”: si les domines, ja pots construir frases riques en informació (destí, motiu, atribut, direcció). Al B1 s’aprofundeixen els usos abstractes i se n’afegeixen algunes més (instrumental amb valor causal, partitiu estès).