Deklinabidea osatzen — declinacions naues A2

Aguesta leccion integradora repasse quate declinacions naues que A2 hig ath repertòri de A1 (NOR, NORK, NORI, NON, NOREN, NORA, NONDIK, NOREKIN). Son es que apareishen en quinsevolh examen A2 e complèten era “ròsa” der euscaro.

NORENTZAT — entà qui (destinatiu)

-(r)entzat sus eth substantiu determinat

Substantiu	Fòrma	Aranés
niretzat	niretzat	entà jo
zuretzat	zuretzat	entà tu
beretzat / harentzat	beretzat	entà eth/era
guretzat	guretzat	entà nosati
zuentzat	zuentzat	entà vosati
haientzat	haientzat	entà eri/eres
Lander	Landerrentzat	entà Lander
era maire	amarentzat	entara maire
es amics	lagunentzat	entàs amics

Hau zuretzat da. — Açò ei entà tu.

Opari bat erosi dut Garazirentzat. — Èi crompat un present entà Garazi.

Liburu hau gazte ikasleentzat da. — Aguest libre ei entàs joeni estudiants.

Variant: existís tanben era fòrma -(r)endako, sinonima en fòrça dialèctes: Garazirendako, niretzako/niretako. Era estandard ei -rentzat.

NORAINO — dinc a (limit)

-(r)aino sus eth substantiu (seguís era nòrma de NORA: vocau → +raino, consonanta → +eraino)

Aranés	Euscaro
Dinc ara montanha	mendiraino
Dinc a Bilbao	Bilboraino
Dinc ací	honaino
Dinc a on	noraino
Dinc ath tuc	tontorreraino

Korrika egin dugu plazaraino. — Auem corregut dinc ara plaça.

Bilboraino etorri zen eta gero itzuli. — Venguec dinc a Bilbao e dempús tornèc.

NORANTZ — cap a (direccion)

-(r)antz sus eth substantiu (madeish patron que NORA)

Aranés	Euscaro
Cap ara montanha	mendirantz
Cap a casa	etxerantz
Cap ath sud	hegorantz
Cap a tu	zurantz

Etxerantz abiatu nintzen. — Me dirigic cap a casa.

Itsasorantz dago etxea. — Era casa ei orientada cap ara mar.

Diferéncia damb NORA (-ra): NORA indique un destin concret (“voi a Bilbao”); NORANTZ indique ua direccion aproximada (“voi cap a Bilbao”, sense garantia d’arribar-i).

ZERGATIK / NORENGATIK — per causa de (motiu)

Entà demanar eth motiu: zergatik? (perqué?). Entà respóner damb un substantiu: -engatik.

Substantiu	Fòrma	Aranés
nigatik	nigatik	per jo (causa)
zugatik	zugatik	per tu
beragatik / harengatik	beragatik	per eth/era
Lander	Landerrengatik	per Lander
era maire	amarengatik	pera maire
er amor	maitasunarengatik	per amor
era ploja	euriagatik	pera ploja

Eskerrik asko etorri zarelako, niregatik! — Gràcies per vier, per jo!

Berandu iritsi nintzen trafikoarengatik. — Arribèc tard per causa deth trafic.

Zergatik egin duzu hori? — Zugatik. — Perqué ac hès? — Per tu.

Nòta: desseparatz -engatik (causa: “per causa de”) de -rentzat (destinatari: “entà”). En aranés tanben se desseparen (“per” / “entà”), coma en euscaro.

NONGO / NOIZKO — de quin lòc / moment

Ja vedetz NON (-an: en) en A1. NONGO e NOIZKO convertissen un lòc o un temps en modificador (atribut):

Aranés	Euscaro
Era gent de Bilbao	Bilboko jendea
Eth musèu de Donosti	Donostiako museoa
Eth jornau **d’**aué	Gaurko egunkaria
Er examen de deman	Biharko azterketa
Era hèsta de junhsèga	Uztaileko jaia

Ei eth cas NONGO/NOIZKO (-ko / -tako darrèr consonanta): “d’on” / “de quan” en sentit atributiu.

Fòrma	Entà qué
-ko singular	Bilboko, etxeko, gaurko
-etako plurau	etxeetako, mendietako, urteetako

Atzoko afaria ona zen. — Eth sopar d’èr ère bon.

Bilboko etxebizitzak garestiak dira. — Es abitatges de Bilbao son cari.

Mendietako loreak ederrak dira. — Es flors des montanhes son polides.

Mini-taula resum

Cas	Sufix	Demanada	Exemple
NORENTZAT	-rentzat	entà qui?	Garazirentzat
NORAINO	-raino	dinc a on?	Bilboraino
NORANTZ	-rantz	cap a on?	etxerantz
NORENGATIK	-engatik	per causa de qui/qué?	euriagatik
NONGO	-ko	d’on (atribut)?	Donostiako
NOIZKO	-ko / -tako	de quan?	gaurko, atzoko

Mini-tèxte integrador

Joan den astean Bilboraino joan ginen autobusez. Helmuga: hiriko museorako sarrera bana erostea. Bilboko jendea oso jatorra izan zen. Buelta hartzeko, taxi bat hartu genuen etxerantz: euri-jasa hain handia zen, ezen autoa euriagatik hondatu zen. Azkenean, ordu bat beranduago iritsi ginen Donostiako geltokira. Hori bai, etxean opari bat zegoen zain: niretzat, ama maitearen partez.

Repàs visuau: era ròsa der A2

Ara ja utilizatz toti es casi basics:

Cas	Demanada	Sufix	Exemple (etxe)
NOR	qui?	-a	etxea
NORK	qui hè?	-ak	etxeak (subjècte)
NORI	a qui?	-ari	etxeari
NON	a on?	-an	etxean
NORA	entà on?	-ra	etxera
NONDIK	d’on?	-tik	etxetik
NOREKIN	damb qui?	-arekin	etxearekin
NOREN	de qui?	-aren	etxearen
NONGO	d’on (at.)?	-ko	etxeko
NORENTZAT	entà qui?	-arentzat	etxearentzat
NORAINO	dinc a on?	-raino	etxeraino
NORANTZ	cap a on?	-rantz	etxerantz
NORENGATIK	per qui?	-arengatik	etxearengatik
-ZAZ / -Z	instrumentau	-z	etxez
-RIK	partitiu (negacion)	-rik	etxerik (ez dago)

Rèpte A2: escrevètz ua frasa damb cada cas en tot emplegar eth substantiu Garazi. Vederatz coma foncione tota era maquina der euscaro en ua soleta persona.

Nòta pedagogica: aguestes declinacions son era “pòrta a B1”: se es dominatz, ja podetz bastir frases riques en informacion (destin, motiu, atribut, direccion). En B1 s’aprefondissen es usatges abstractes e se n’ahigen bèri uns auti (instrumentau damb valor causau, partitiu estenut).