Lana eta lanbideak — treball i entrevista laboral

A2 t’obre el món del treball més enllà de “soc estudiant / soc professor”. Ara entres a parlar de:

Tipus de feina i jornades.
Entrevista laboral.
Currículum i experiència.
Fer una descripció de la feina que tens o vols.

Professions — repàs ampliat

L’A1 cobria les clàssiques (medikua, ikaslea, irakaslea, sukaldaria). A l’A2 hi afegeixes:

Castellà	Basc
Periodista	kazetaria
Programador/a	programatzailea
Dissenyador/a	diseinatzailea
Enginyer/a	ingeniaria
Arquitecte/a	arkitektoa
Advocat/da	abokatua
Notari/ària	notarioa
Empresari/ària	enpresari
Comerciant	merkataria
Conductor/a	gidaria
Bomber/a	suhiltzailea
Funcionari/ària	funtzionarioa
Auxiliar	laguntzailea
Venedor/a	saltzailea
Paleta	igeltseroa
Lampista	iturgina
Electricista	elektrizista

Truc: moltes professions acaben en -le, -tzaile o -ari: saltzaile, irakasle, gidari, sukaldari, kazetari. Són sufixos productius.

El sufix -dun (“que té/porta”)

Recorda aquest sufix de l’A1 — productiu en oficis:

Castellà	Basc
Parlant de basc	euskalduna
Campió (que té la txapela)	txapelduna
Camioner/a	kamioiduna

Parlar de la feina

Castellà	Basc
De què treballes?	Zertan egiten duzu lan?
Treballo en una oficina	Bulego batean lan egiten dut
Soc autònom/a	Autonomoa naiz / Autoenplegatua naiz
Estic a l’atur	Langabezian nago
Estic de baixa	Bajan nago
Tinc un contracte indefinit	Kontratu mugagabea daukat
Tinc un contracte temporal	Kontratu mugatua daukat
Treballo a torns	Txandaka egiten dut lan

Jornada i horari

Castellà	Basc
Jornada completa	Lanaldi osoa
Mitja jornada	Lanaldi erdia
Hora extra	Aparteko ordua
Treballar de 9 a 5	Bederatzietatik bostetara lan egin
Torn de matí / tarda / nit	Goizeko / arratsaldeko / gaueko txanda
Vacances	Oporrak
Permís	Baimena

L’entrevista laboral

Passos típics i vocabulari:

Castellà	Basc
Oferta de feina	lan-eskaintza
Currículum / CV	curriculuma
Carta de presentació	aurkezpen-gutuna
Entrevista de feina	lan-elkarrizketa
Experiència	esperientzia
Referències	erreferentziak
Idiomes	hizkuntzak
Habilitats	trebetasunak
Estudis	ikasketak

Frases típiques en una entrevista

Castellà	Basc
Explica’m alguna cosa sobre tu	Konta iezadazu zerbait zuri buruz
Per què vols aquest lloc de feina?	Zergatik nahi duzu lanpostu hau?
Quina experiència tens?	Zer esperientzia daukazu?
Parlo basc, castellà i anglès	Euskaraz, gaztelaniaz eta ingelesez hitz egiten dut
Estic disponible des del juny	Ekainetik aurrera nago eskuragarri
Quin sou vols?	Zer soldata* nahi duzu?*

Oracions de relatiu amb -(e)n

Per descriure la teva feina en termes més complexos, et convé fer servir la relativa:

verb conjugat + -(e)n + substantiu

Castellà	Basc
La feina que tinc	Daukadan lana
L’empresa on treballo	Lan egiten dudan enpresa
Els companys que conec	Ezagutzen ditudan lankideak
El sou que cobro	Jasotzen dudan soldata
El curs que vaig fer	Egin nuen ikastaroa

Com es forma: verb en present o passat + sufix -(e)n + substantiu.

dut → dudan, du → duen, zen → zen, zuen → zuen (quan ja acaba en -n, no s’hi afegeix res extra).

És un recurs clau per a l’A2 que apareix a la unitat 5 amb diversos usos: a l’entrevista (duzun esperientzia) i en presentacions (ezagutzen dudan jendea). Al B1 s’aprofundeix.

Minidiàleg: lan-elkarrizketa

— Egun on. Eseri, mesedez. Konta iezadazu zertan lan egin duzun orain arte.

— Bai. Bost urtez lan egin dut Bilboko diseinu-enpresa batean. Han daukadan zeregina bezeroentzako proiektuak diseinatzea da.

— Ondo. Eta zergatik nahi duzu lanpostu hau?

— Iruditzen zait zuen enpresa interesgarriagoa dela, eta nire trebetasunak hobeto erabili ahal izango ditudala. Gainera, lanaldi erdiko modalitatea eskaintzen duzuelako, hori asko interesatzen zait.

Minitext: descripció de la feina

Lander kazetari lanetan dabil hamar urtetik hona. Bilboko egunkari batean lan egiten du, lanaldi osoan. Goizeko zortzietan hasten da eta bostetan amaitzen du. Berarentzat garrantzitsuena albisteak ondo kontatzea da. Soldata ez da oso handia, baina gustatzen zaion lana dauka, eta lankide jatorrak ditu.

Nota cultural: a Euskal Herria moltes ofertes de feina pública (Osakidetza, Eusko Jaurlaritza, ajuntaments) puntuen el coneixement del basc amb un sistema de “perfils” (PL1, PL2, PL3, PL4). Aprendre basc no és només cultural: per a molts llocs de feina públics és competitiu.