Saltar al contingut
Aquesta traducció està en beta: pot haver-hi frases sense traduir o errades.Informar a Feedback

A1 · Unidad 1

Accions diàries i aspecte habitual

~12 min

Per dir el que fas cada dia, l’euskera fa servir l’aspecte habitual: prens el verb (partizipio) i li afegeixes -tzen o -ten, després el combines amb el verb auxiliar izan (naiz, zara, da…) o ukan (dut, duzu, du…).

La regla

Final del verbSufix habitualExemple
consonant o -tu / -du-tzenesnatuesnatzen
-n-tenjanjaten; eginegiten
-i (irregular)-tzen o -tenetorrietortzen; ikusiikusten

El verb jan (menjar) no es converteix en janten sinó en jaten — la “n” final desapareix. El mateix amb edanedaten, egonegoten.

Verbs del dia a dia

NOR (auxiliar izan: naiz, zara, da…)

Aquests van amb izan perquè són intransitius — el subjecte experimenta l’acció sense un objecte:

PartizipioaAspecte habitualSignificat
esnatuesnatzen naizem desperto
jaikijaikitzen naizem llevo
altxatualtxatzen naizem llevo (variant de jaiki)
dutxatudutxatzen naizem dutxo
jantzijanzten naizem vesteixo
joanjoaten naizvaig
etorrietortzen naizvinc
oheratuoheratzen naizme’n vaig al llit
lokartulokartzen naizm’adormo

NOR-NORK (auxiliar ukan: dut, duzu, du…)

Aquests van amb ukan perquè tenen subjecte i objecte:

PartizipioaAspecte habitualSignificat
gosaldugosaltzen dutesmorzo
bazkaldubazkaltzen dutdino
afalduafaltzen dutsopo
janjaten dutmenjo
edanedaten dutbec
lan eginlan egiten duttreballo
lo eginlo egiten dutdormo
ikusiikusten dutveig
irakurriirakurtzen dutllegeixo
erosierosten dutcompro

Per què alguns van amb NAIZ i d’altres amb DUT? És la distinció clau de l’euskera. Esnatzen naiz (em desperto) és una cosa que em passa a mi: no hi ha cap objecte. Jaten dut (menjo) té objecte: ogia jaten dut (menjo pa). Això es veu a fons a la propera unitat — de moment memoritza les parelles verb + auxiliar.

Marcadors de freqüència

EuskeraCatalà
egunerocada dia / tots els dies
betisempre
askotansovint
batzuetande vegades
normaleannormalment
gehienetanla majoria de vegades
gutxitanpoques vegades
inoiz ezmai
asterocada setmana
hilerocada mes

Exemples enllaçats

Egunero zazpietan esnatzen naiz eta dutxatzen naiz. — Cada dia em desperto a les set i em dutxo.

Goizean kafea hartzen dut. — Al matí prenc cafè.

Askotan lagunekin afaltzen dut. — Sovint sopo amb amics.

Batzuetan lo-kuluxka egiten dut bazkalostean. — De vegades faig la migdiada després de dinar.

Nota: bazkalostean = “després de dinar” (literal: “rere el dinar”). La cultura de l’euskera té paraules compactes per a conceptes quotidians com aquest — lo-kuluxka és justament aquesta migdiada curta.

Ejercicios

Què significa "esnatzen naiz"?

"Egunero gosaltzen dut" significa…

Esnatu (despertar-se) → forma habitual (amb la -n de l'aspecte habitual).

Jan (menjar) → forma habitual (amb la terminació de l'aspecte habitual).

Aparella cada paraula amb la seva traducció.

Targeta 1 de 16