Accions quotidianes e aspècte abituau

Tà díder çò que hès toti es dies, eth basc emplegue er aspècte abituau: prènes eth vèrb (partizipio) e li ahiges -tzen o -ten, dempús combines damb eth vèrb auxiliar izan (naiz, zara, da…) o ukan (dut, duzu, du…).

Era règla

Finau deth vèrb	Sufix abituau	Exemple
consonanta o -tu / -du	-tzen	esnatu → esnatzen
-n	-ten	jan → jaten; egin → egiten
-i (irregular)	-tzen o -ten	etorri → etortzen; ikusi → ikusten

Eth vèrb jan (minjar) non se convertís en janten senon en jaten — era “n” finau desapareish. Eth madeish damb edan → edaten, egon → egoten.

Vèrbs deth dia a dia

NOR (auxiliar izan: naiz, zara, da…)

Aguesti van damb izan perque son intransitius — eth subjècte experimente era accion sense un objècte:

Partizipioa	Aspècte abituau	Significat
esnatu	esnatzen naiz	m’a despert
jaiki	jaikitzen naiz	m’a lèu
altxatu	altxatzen naiz	m’a lèu (varianta de jaiki)
dutxatu	dutxatzen naiz	m’a duchi
jantzi	janzten naiz	m’a vestisqui
joan	joaten naiz	vaig
etorri	etortzen naiz	vengui
oheratu	oheratzen naiz	m’a couchi
lokartu	lokartzen naiz	m’a adromisqui

NOR-NORK (auxiliar ukan: dut, duzu, du…)

Aguesti van damb ukan perque an subjècte e objècte:

Partizipioa	Aspècte abituau	Significat
gosaldu	gosaltzen dut	desdejuni
bazkaldu	bazkaltzen dut	dini
afaldu	afaltzen dut	sopi
jan	jaten dut	minji
edan	edaten dut	beui
lan egin	lan egiten dut	trebalhi
lo egin	lo egiten dut	dromisqui
ikusi	ikusten dut	veigui
irakurri	irakurtzen dut	ligisqui
erosi	erosten dut	cròmpi

Per qué quauqui uns van damb NAIZ e auti damb DUT? Ei era distincion clau deth basc. Esnatzen naiz (m’a despert) ei quauquarren que me passe a jo: non i a un objècte. Jaten dut (minji) a un objècte: ogia jaten dut (minji pan). Aguest tèma se ve en pregondor ena pròplèu unitat — de momento, memoriza es parelhes vèrb + auxiliar.

Marcaires de freqüéncia

Basc	Occitan
egunero	cada dia / toti es dies
beti	tostemps
askotan	soent
batzuetan	de viatges
normalean	normaument
gehienetan	era majoria de viatges
gutxitan	pògui viatges
inoiz ez	jamès
astero	cada setmana
hilero	cada mes

Exemples religadi

Egunero zazpietan esnatzen naiz eta dutxatzen naiz. — Cada dia m’a despert as sèt e m’a duchi.

Goizean kafea hartzen dut. — Peth maitin preni cafè.

Askotan lagunekin afaltzen dut. — Soent sopi damb amics.

Batzuetan lo-kuluxka egiten dut bazkalostean. — De viatges hèi era becada dempús de dinar.

Nòta: bazkalostean = “dempús de dinar” (literaument: “dempús deth dinar”). Era cultura basca a paraules compactes tà concèptes quotidians coma aquera becada cuerta — lo-kuluxka ei justament açò.