Accions diàries e aspècte abituau

Entà díder çò que hès toti es dies, er euskera emplègue er aspècte abituau: prenes eth vèrb (partizipio) e i ahíges -tzen o -ten, dempús combines damb eth vèrb auxiliar izan (naiz, zara, da…) o ukan (dut, duzu, du…).

Era règla

Finau deth vèrb	Sufix abituau	Exemple
consonanta o -tu / -du	-tzen	esnatu → esnatzen
-n	-ten	jan → jaten; egin → egiten
-i (irregular)	-tzen o -ten	etorri → etortzen; ikusi → ikusten

Eth vèrb jan (minjar) non se convertís en janten senon en jaten — era “n” finau despareish. Eth madeish damb edan → edaten, egon → egoten.

Vèrbs deth dia a dia

NOR (auxiliar izan: naiz, zara, da…)

Aqueri van damb izan pr’amor que son intransitius — eth subjècte experimente era accion sense un objècte:

Partizipioa	Aspècte abituau	Significat
esnatu	esnatzen naiz	me desvelhi
jaiki	jaikitzen naiz	me lhèui
altxatu	altxatzen naiz	me lhèui (varianta de jaiki)
dutxatu	dutxatzen naiz	me dutgi
jantzi	janzten naiz	me vestissi
joan	joaten naiz	vau
etorri	etortzen naiz	vengui
oheratu	oheratzen naiz	me còji
lokartu	lokartzen naiz	me dromissi

NOR-NORK (auxiliar ukan: dut, duzu, du…)

Aqueri van damb ukan pr’amor qu’an subjècte e objècte:

Partizipioa	Aspècte abituau	Significat
gosaldu	gosaltzen dut	esdejoï
bazkaldu	bazkaltzen dut	minji (dinni)
afaldu	afaltzen dut	sopi
jan	jaten dut	minji
edan	edaten dut	bevi
lan egin	lan egiten dut	trabalhi
lo egin	lo egiten dut	dròmi
ikusi	ikusten dut	veigui
irakurri	irakurtzen dut	legissi
erosi	erosten dut	crompi

Per qué qu’uns van damb NAIZ e d’auti damb DUT? Ei era distincion clau der euskera. Esnatzen naiz (me desvelhi) ei quauquarren que me passe a jo: non i a un objècte. Jaten dut (minji) a objècte: ogia jaten dut (minji pan). Açò se ve a hons ena prossima unitat — per ara memoriza es parelhes vèrb + auxiliar.

Marcadors de frequéncia

Euskera	Occitan
egunero	cada dia / toti es dies
beti	tostemp
askotan	soent
batzuetan	bèri còps
normalean	normaument
gehienetan	era màger part des còps
gutxitan	pòqui còps
inoiz ez	jamès
astero	cada setmana
hilero	cada mes

Exemples ligadi

Egunero zazpietan esnatzen naiz eta dutxatzen naiz. — Cada dia me desvelhi as sèt e me dutgi.

Goizean kafea hartzen dut. — Peth maitin prengui cafè.

Askotan lagunekin afaltzen dut. — Soent sopi damb amics.

Batzuetan lo-kuluxka egiten dut bazkalostean. — Bèri còps hèsqui era middiada dempús de minjar.

Nòta: bazkalostean = “dempús de minjar” (literau: “darrèr eth dinnar”). Era cultura der euskera a paraules compactes entà concèptes vidaus coma aguest — lo-kuluxka ei justaments aquera middiada cuerta.