Verb egon i estats passatgers

En basc hi ha dos verbs on en català n’utilitzem només un. Ja coneixes izan (“ser/estar” per a qualitats). Ara toca egon, que es tradueix com a “estar” quan parlem d’estats passatgers: com està algú avui, ara mateix, en aquest moment.

El paradigma d’egon

Pronom	Egon	Català
ni	nago	estic
hi	hago	estàs (informal, no la fem servir a l’A1)
zu	zaude	estàs
hura	dago	està
gu	gaude	estem
zuek	zaudete	esteu
haiek	daude	estan

Fixa’t que ja has vist algunes d’aquestes formes: a zer moduz? la resposta natural és ondo nago (“estic bé”). Les terminacions s’assemblen a les d’izan (-zu / -zue / -de), però l’arrel és diferent (nag-, daud-).

Estats típics: sense -a final

La gran trampa: quan un adjectiu va amb egon, NO porta la -a final. Compara:

• Izan (qualitat estable): Ni alegre soy → Ni alaia naiz. (amb -a)
• Egon (estat passatger): Jo estic contenta avui → Ni pozik nago. (sense -a)

Estat	Català
pozik	content, contenta
triste	trist, trista
nekatuta	cansat/ada
haserre	enfadat/ada
lasai	tranquil (en aquest moment)
urduri	nerviós (ara mateix)
gaixorik	malalt
ondo	bé
gaizki	malament

Alguns d’aquests porten formes acabades en -ik (pozik, gaixorik) o -ta (nekatuta, ezkonduta); d’altres són adverbis (ondo, gaizki); d’altres, directament, paraules invariables (haserre, triste). Cap d’ells porta la -a típica dels adjectius amb izan.

Frases típiques

• Ni pozik nago. — Estic contenta.
• Maialen triste dago. — La Maialen està trista.
• Zu nekatuta zaude? — Estàs cansat?
• Gu haserre gaude. — Estem enfadats.
• Haiek gaixorik daude. — Ells estan malalts.

Preguntar per l’estat

• Nola zaude? — Com estàs?
• Zer moduz? — Què tal? (el més col·loquial)
• Ondo, eskerrik asko. Eta zu? — Bé, gràcies. I tu?
• Nekatuta nago. — Estic cansat.
• Pixka bat gaixorik nago. — Estic una mica malalt.

Egon també localitza

A part d’estats, egon s’utilitza per dir on és algú o alguna cosa:

• Etxean nago. — Sóc a casa.
• Maialen lanean dago. — La Maialen és a la feina.
• Liburuak mahaian daude. — Els llibres són a la taula.

Això se superposa amb izan d’una manera curiosa: Ni ikaslea naiz (“sóc estudiant” = professió, qualitat), però Ni ikastetxean nago (“sóc a l’escola” = ubicació). A la pròxima lliçó ho veurem en contrast.