Cabell i ulls (ile eta begiak)

Per descriure el cabell i els ulls en euskera no es fa servir izan (“ser”) com en català (“soc morè”), sinó ukan (“tenir”): tinc el cabell negre, tinc els ulls blaus.

Cabell: ile

La paraula per a “cabell” és ile (amb article: ilea). Els adjectius van al darrere, i només el darrer porta la marca -a:

Euskera	Català
ile beltza	cabell negre
ile horia	cabell ros
ile zuria	cabell blanc / canós
ile gorria	cabell pèl-roig
ile urdina	cabell gris
ile motza	cabell curt
ile luzea	cabell llarg
ile lisoa	cabell llis
ile kizkurra	cabell arrissat

El cabell en euskera es tracta com a singular, igual que en català. Per això es fa servir dut / du (no ditut / ditu).

• Ile beltza eta luzea dut. — Tinc el cabell negre i llarg.
• Maialenek ile kizkurra du. — Maialen té el cabell arrissat.

Ulls: begiak

A diferència del cabell, “els ulls” és plural (begiak). Per tant els adjectius van també en plural (-ak) i es fa servir ditut / ditu:

Euskera	Català
begi urdinak	ulls blaus
begi marroiak	ulls marrons
begi berdeak	ulls verds
begi beltzak	ulls negres
begi argiak	ulls clars
begi ilunak	ulls foscos

• Begi urdinak ditut. — Tinc els ulls blaus.
• Mikelek begi marroiak ditu. — Mikel té els ulls marrons.

Altres trets: el sufix -dun

Per dir “que porta X” o “amb X”, l’euskera té un sufix molt productiu: -duna (singular) / -dunak (plural). S’afegeix al substantiu i la persona passa a ser “el de les ulleres”, “el de la barba”…

Euskera	Català
betaurrekoduna	amb ulleres / el de les ulleres
bizarduna	amb barba
biboteduna	amb bigoti
burusoila	calb (literalment “cap pelat”)

Aquests sí que van amb izan, perquè descriuen una qualitat com un adjectiu:

• Hura biboteduna da. — Ell porta bigoti.
• Nire aitona burusoila da. — El meu avi és calb.

Combinant-ho tot

Un retrat típic barreja diverses estructures:

Maialen txikia eta argala da. Ile gorria eta kizkurra du. Begi berdeak ditu. Betaurrekoduna da.

Maialen és baixeta i prima. Té el cabell pèl-roig i arrissat. Té els ulls verds. Porta ulleres.

Fixa’t com es reparteix: izan per a qualitats generals (txikia da), ukan per al cabell/ulls (ile … du, begi … ditu), i -dun-a un altre cop amb izan per als accessoris.