Com és per dins (izaera)

Després de descriure com és algú físicament, el més natural és explicar com és per dins: el seu caràcter, la seva manera de ser. En basc aquests adjectius també es construeixen amb izan + adjectiu + -a, igual que els físics.

Vocabulari bàsic de caràcter

Els adjectius gairebé sempre van en parelles d’oposats:

Basc	Català	Contrari
alaia	alegre	triste (trist — però atenció, això és un estat)
jatorra	trempat, simpàtic	—
atsegina	amable, agradable	—
ona	bo	txarra (dolent)
isila	callat	berritsua (xerraire)
lasaia	tranquil	urduria (nerviós)
langilea	treballador	alferra (gandul, mandrós)
ausarta	valent	beldurtia (poruc)
zintzoa	formal, honrat	bihurria (entremaliat, trapella)
serioa	seriós	—
lotsatia	tímid	—
bikaina	excel·lent, fantàstic	—

Molts d’aquests adjectius provenen d’un substantiu + sufix. Per exemple, langile ve de lan (“feina”); beldurti ve de beldur (“por”). No cal que aprenguis la lògica interna a l’A1, però t’ajudarà a memoritzar.

Estructura: igual que els físics

• Maialen oso alaia da. — La Maialen és molt alegre.
• Egoitz isila eta serioa da. — L’Egoitz és callat i seriós.
• Gu langileak gara. — Nosaltres som treballadors.
• Haiek bihurriak dira. — Ells són entremaliats.
• Ni ez naiz oso lotsatia. — Jo no soc gaire tímida.

Encadenar diversos adjectius

Una manera molt natural de presentar algú és deixar anar 3-4 trets seguits. El basc ho fa amb la conjunció eta (“i”) només abans de l’últim:

Nire arreba alaia, jatorra eta langilea da.

La meva germana és alegre, simpàtica i treballadora.

”Oso” i “nahiko” per matisar

• oso alaia → molt alegre
• nahiko isila → bastant callada
• ez oso urduria → no gaire nerviosa
• ez zara batere alferra → no ets gens gandula (batere reforça la negació)

Exemple complet

Nire ama oso jatorra eta atsegina da. Lasaia da, baina nire aita urduria da. Anaia bihurri samarra da, baina ni zintzoa naiz!

La meva mare és molt trempada i amable. És tranquil·la, però el meu pare és nerviós. El meu germà és bastant entremaliat, però jo soc formal!