Izan vs egon (qualitat vs estat)
Aguesta ei probablament era distincion mès relhanta der A1 en euskera. Coma en occitan “èster” vs “estar”, mès damb dues diferéncies importantes: (1) es adjectius càmbien de forma e (2) bères paraules sonque s’emplèguen damb un des dus vèrbs.
Era règla en ua linha
| Quan parles de… | Vèrb | L’adjectiu pòrte -a |
|---|---|---|
| Com ei quauquarrés tostemp (qualitat, descripcion) | izan | òc (alaia, altua) |
| Com ei ara (estat, moment) | egon | non (pozik, nekatuta) |
Exemples en parelhes
Guarda com cambie era paraula causida segontes parles de qualitat o d’estat:
| Qualitat (izan) | Estat (egon) |
|---|---|
| Alaia da. (Ei alègra, atau ei) | Pozik dago. (Està contenta) |
| Urduria naiz. (Sò nerviosa de caractèr) | Urduri nago. (Estau nerviosa aué) |
| Lasaia da. (Ei tranquil) | Lasai dago. (Està tranquil ara) |
| Ona da. (Ei ua bona persona) | Ondo dago. (Està plan) |
| Gaixoa da. (Ei malautís) | Gaixorik dago. (Està malaut) |
Compde: alaia e pozik se tradusissen totes dus per “alègre/content”, mès non son interscambiables. Alaia descriu eth caractèr; pozik l’estat d’anim d’un moment.
Trucs entà encertar
- Que li passe aué o ei atau tostemp? Se ei d’un moment puntuau → egon. Se ei era sua manèra d’èster → izan.
- Era paraula acabe en
-ik,-ta, o ei un advèrbi (ondo,gaizki)? Lèu tostemp va damb egon. - Sò descrivent un trèt fisic permanent (naut, gras, joen)? Va damb izan +
-a.
Casi tipics d’A1
- Ni langilea naiz, baina gaur nekatuta nago. — Sò trabalhadora, mès aué estau cansada.
- Egoitz oso jatorra da, baina haserre dago. — Egoitz ei fòrça simpatic, mès està enrabiat.
- Maialenen ama gaztea da. Pozik dago, gaur urtebetetzea da eta. — Era mair de Maialen ei joena. Està contenta pr’amor qu’aué ei eth sòn aniversari.
Pregunta corrèctament
- Nolakoa zara? → descriu eth tòn caractèr / fisic (emplec d’izan).
- Nola zaude? o Zer moduz? → conde com estàs aué (emplec d’egon).
Nòta: en occitan aranés tanben distinguim èster (qualitat) e estar (estat), parièr coma en euskera izan vs egon: dises sò nerviós (de caractèr, èster) mès estau nerviós (ara, estar). Era diferéncia ei qu’en euskera, ath delà de cambiar de vèrb (izan → egon), tanben cambie era paraula (urduria → urduri). Ath començament còste; damb era practica de cada dia ges solet. Se dobtes en ua convèrsa reau, ua sortida segura ei emplegar egon (estar) damb ua paraula invariabla: haserre nago (estau enrabiat), triste nago (estau triste), nekatuta nago (estau cansat) — tostemp foncionen.
Ejercicios
Entà díder "Maialen ei alègra (en generau, atau ei era)" emplegam…
Entà díder "Aué Maialen està alègra / contenta (ei un estat)" emplegam…
Mon pair ei nerviós (atau ei) = Nire aita urduria .
Aué mon pair està nerviós (estat d'aué) = Gaur nire aita urduri .
Estam cansats = Nekatuta .