Izan vs egon (qualitat vs estat)

Aguesta ei probablament era distincion mès delicada der A1 en basc. Com en castelhan “ser” vs “estar”, mès damb dues diferéncies importantes: (1) es adjectius cambien de forma e (2) quauques paraules sonque s’utilizen damb un des dus vèrbs.

Era nòrma en ua linha

Quan parles de…	Vèrb	Adjectiu pòrte -a
Com ei quauquarrés tostemp (qualitat, descripcion)	izan	òc (alaia, altua)
Com ei ara (estat, moment)	egon	non (pozik, nekatuta)

Exemples en parelhes

Guarda com cambie era paraula trigada segons se parles de qualitat o d’estat:

Qualitat (izan)	Estat (egon)
Alaia da. (Ei alegre, ei atau)	Pozik dago. (Ei contenta)
Urduria naiz. (Sò nerviosa de caractèr)	Urduri nago. (Sò nerviosa aué)
Lasaia da. (Ei tranquille)	Lasai dago. (Ei tranquille ara)
Ona da. (Ei bona persona)	Ondo dago. (Ei ben)
Gaixoa da. (Ei malautís)	Gaixorik dago. (Ei malaut)

Atencion: alaia e pozik se tradusissen toti dus per “alegre/content”, mès non son intercambiables. Alaia descriu eth caractèr; pozik er estat d’aimor d’un moment.

Trucs entà encertar

1. Li passe aué o ei atau tostemp? S’ei d’un moment pontuau → egon. S’ei era sua manèra d’èster → izan.
2. Era paraula acabe en -ik, -ta, o ei un advèrbi (ondo, gaizki)? Gaireben tostemp va damb egon.
3. Descrigui un tret fisic permanent (naut, gras, joen)? Va damb izan + -a.

Casos tipics d’A1

• Ni langilea naiz, baina gaur nekatuta nago. — Sò trabalhadora, mès aué sò cançada.
• Egoitz oso jatorra da, baina haserre dago. — Egoitz ei fòrça simpatic, mès ei enrabiat.
• Maialenen ama gaztea da. Pozik dago, gaur urtebetetzea da eta. — Era mair de Maialen ei joena. Ei contenta perque aué ei eth sòn aniversari.

Demanda correctament

• Nolakoa zara? → descriu eth tòn caractèr / fisic (utilizi izan).
• Nola zaude? o Zer moduz? → explica com te tròbes aué (utilizi egon).

Nòta: en castelhan se dirie “soy nervioso” o “estoy nervioso” sense cambiar era paraula. En basc era paraula cambie (urduria vs urduri). Ath començament còste; damb era practica jornalièra gèsse solet. Se dobtes en ua conversacion reau, ua gessuda segura ei utilizar egon damb ua paraula invariabla: haserre nago, triste nago, nekatuta nago — tostemp foncionen.