Quina ora ei? (Zer ordu da?)

En basc era ora se bastís damb eth vèrb izan (èster) e, exceptat en cas de “la ua”, era ora va tostemp en plurau. Literaument: “son es cincs”, “son es ueits”. Sòne estranh ath començament, mès eth patron ei plan regular.

Era pregunta

Entà preguntar era ora s’emplègue Zer ordu da? (“quina ora ei?”).

— Zer ordu da?

— Zazpiak dira. (Son es sèt.)

Es ores en punt

Ora	Euskera
1:00	Ordu bata da
2:00	Ordu biak dira
3:00	Hirurak dira
4:00	Laurak dira
5:00	Bostak dira
6:00	Seiak dira
7:00	Zazpiak dira
8:00	Zortziak dira
9:00	Bederatziak dira
10:00	Hamarrak dira
11:00	Hamaikak dira
12:00	Hamabiak dira

Per qué la ua e es dues son especiaus

• Ordu bata (la ua) ei singular, atau que se ditz damb da: Ordu bata da.
• Ordu biak (es dues) pòrte era paraula ordu dauant pr’amor qu’biak soleta se poiríe confóner — ei era soleta ora a on fòrça gent higís “ordu” entà mès claretat. Es autes (a compdar des tres) van soletes: hirurak, laurak, bostak…

Eth sufix -ak

D’a on ix aguest -ak finau? Ei eth plurau basc (ac viscas en gurasoak, aiton-amonak). Ací tanben: bost (cinc) → bostak (“es cincs”) + dira (“son”).

Nòta: fòrça gent compde era ora deth dia damb eth relòtge de 12 ores, parièr coma en castelhan. Entà distinguir maitin o tarde n’i a pro de híger goizeko (deth maitin) o arratsaldeko (dera tarde) dauant: goizeko zortziak (es ueit deth maitin). Ac veiram ena leiçon 3.

Practica

Guarda eth relòtge deth telefòn ara madeish e ditz-ac en votz nauta. Se son es onze: hamaikak dira. Se ei la ua: ordu bata da. Hè-ac tota era setmana cada còp que guardes eth relòtge — ei era melhor manèra d’automatizar-ac.