L’imperativu (agintera) sirve pa dar instrucciones, facer pidimientos y dar conseyos. N’eusquera ye muncho más cenciellu de lo que paez: la forma más usada coincide cuasi siempre col participiu del verbu.
La regla básica: usa’l participiu
Pa munches órdenes cotidianes, el verbu apaez na so forma de participiu ensin auxiliar:
Castellán
Eusquera
Toma
Hartu
Siéntate
Eseri
Llevántate
Jaiki
Escribe
Idatzi
Llee
Irakurri
Escucha
Entzun
Repite
Errepikatu
Espera
Itxoin
Cierra la puerta
Itxi atea
Abre la ventana
Ireki leihoa
Esta ye la forma más usada na clase, na cai y n’instrucciones escrites. Sirve tanto pa zu como pa zuek.
Formes sintétiques (trinkoak): zatoz, zoaz
Dellos verbos muy frecuentes tienen formes sintétiques específiques pal imperativu. Estes son les que convien memorizar:
Verbu
Tu (zu)
Vós (zuek)
etorri (venir)
Zatoz
Zatozte
joan (dir)
Zoaz
Zoazte
ekarri (trayer)
Ekarri / Ekar ezazu
Ekar ezazue
eraman (llevar)
Eraman / Eramazu
Eramazue
egon (tar)
Egon / Lasai (¡tranqui!)
Egon
— Zatoz hona, mesedez.— Zoazte lehenbailehen.
Imperativu NOR-NORI-NORK: emadazu, esadazu
Cuando das una orde con doble oxetu (“dame esto”, “diz-y aquello”), l’eusquera tien formes compactes muy útiles:
Castellán
Eusquera
Dame
Emadazu / Eman iezadazu
Dime
Esadazu / Esan iezadazu
Da-y
Emaiozu / Eman iezaiozu
Diz-y
Esaiozu / Esan iezaiozu
Danos
Emaguzu
Daime
Emadazue
Estes formes son llargues d’aprender; n’A2 val con emadazu / esadazu / emaiozu / esaiozu y entender que vienen del verbu eman / esan.
”Por favor” y suavizadores
L’imperativu n’eusquera nun suena brusu si añedes dalguna pallabra de cortesía:
Mesedez — por favor
Ahal baduzu — si puedes
Faborez (variante coloquial)
Eskerrik asko aldez aurretik — gracies per adelantao
Emadazu ogia, mesedez.Itxoin pixka bat, ahal baduzu.
Instrucciones (recetes, anuncios, clase)
L’imperativu ye la forma estándar en:
Recetes:Moztu tipula. Bota olioa zartaginera. Frijitu bost minutuz.
Cartelos:Itxi atea. Ez ukitu. Erabili maskara.
Clase:Ireki liburua. Idatzi koadernoan. Errepikatu nirekin.
Médicu:Hartu pilula bat. Edan ur asko. Hartu atseden.
Mini-testu
Sukaldari eskolan, irakasleak esaten du:
— Hartu patata bat. Garbitu ondo. Kendu azala. Moztu zatitan eta bota ur irakinera. Itxoin hogei minutu. Eta probatu ondoren.
Nota cultural: n’eusquera’l tonu mandón del imperativu atenúase cola entonación y el contestu, non tantes vegaes con perífrasis (“podríes…”). Acompañar la orde con mesedez o con una sorrisa suel ser abondo. Si quies daqué más cortés, di eman ahal didazu…? (¿puédesme dar…?).
Ejercicios
Pa dicir "ven" (a una persona, informal) n'eusquera, ¿qué forma uses?