Garraioa — moir-se peth mon

Comence era unitat viatgèra. Prumèra parada: es mejans de transpòrt e es vèrbs entà emplegar-les. Damb er instrumentau -z que ja coneishes der A1, díder “en tren” o “en bici” ei un sufix.

Es mejans

Castelhan	Basc	”En…” (instrumentau)
Eth tren	trena	trenez
Er autobús	autobusa	autobusez
Er avion	hegazkina	hegazkinez
Eth vaishèth	itsasontzia	itsasontziz
Era veitura / er auto	kotxea / autoa	kotxez / autoz
Era bicicleta	bizikleta	bizikletaz
A pè	—	oinez

Es lòcs

Castelhan	Basc
Era estancion (tren/bus)	(tren-/autobus-)geltokia
Er aeropòrt	aireportua
Eth pòrt	portua
Era parada de taxi	taxi-geltokia
Era carretèra	errepidea

Es vèrbs deth viatge

Trena hartu dut. — Èi agafat eth tren.

Autobusa galdu dugu! — Èm perdut er autobús!

Hegazkina berandu atera da. — Er avion a gessut tard.

Trena Gasteizen gelditzen da. — Eth tren s’arrèste en Vitòria.

Bidaiariak trenera igo dira. — Es passatgèrs an pujat ath tren.

Donostian jaitsiko gara. — Baisharam en Sant Sebastian.

Igo (pujar) e jaitsi (baishar) son era parelha clau: trenera igo (pujar ath tren), trenetik jaitsi (baishar deth tren). Fixa-te enes casi: -ra entà pujar A, -tik entà baishar DE.

Com i vas?

— Nola joaten zara lanera?

— Normalean autobusez, baina eguraldi ona badago, bizikletaz edo oinez. Eta zu?

— Ni trenez. Etxetik geltokira bost minutu ditut oinez.

Nòta: en Euskal Herria eth tren de rodalies de tota era vida ei eth topoa (eth “tupin”, entre Sant Sebastian e Hendaia, perque passe jos tèrra) e Euskotren connecte era còsta. S’escotes «topoa hartuko dugu», ja ac sabs: eth trenulet verd.