O caso NORA (tamién clamau adlativo) marca o destín d’un movimiento: enta on vas. En castellano se traduce normalment con a preposición “a” (“voy a casa”, “a Bilbao”, “al parque”).
A pregunta: Nora?
Pregunta
Aragonés
Nora zoaz?
¿T’a on vas?
Nora doa?
¿T’a on va?
Nora goaz?
¿T’a on imos?
Nora doaz?
¿T’a on van?
O sufixo: -ra
Pa responder, adhibimos -ra a o puesto de destín. O patrón s’adapta seguntes cómo remate a parola:
Final d’o puesto
Patrón
Exemplo
-a (orgánica, eskola)
+ ra
eskola → eskolara
Vocal sin -a final (Bilbo, etxe)
+ ra
etxe → etxera, Bilbo → Bilbora
Consonant (Madril, Gasteiz)
+ era
Madril → Madrilera, Gasteiz → Gasteizera
Tabla d’exemplos
Puesto
Forma -ra
Frase modelo
etxe (casa)
etxera
Etxera noa. — Voi ta casa.
eskola
eskolara
Eskolara doaz. — Van ta la escuela.
euskaltegi
euskaltegira
Euskaltegira goaz. — Imos a o euskaltegi.
taberna
tabernara
Tabernara zoaz? — ¿Vas a o bar?
lan (trabajo)
lanera
Lanera nator. — Vengo a o treballo. (igualment -era dezaga de consonant)
Bilbo
Bilbora
Bilbora doa. — Va ta Bilbao.
Donostia
Donostiara
Donostiara goaz asteburuan. — Imos ta Donostia a fin de semana.
Madril
Madrilera
Madrilera doaz. — Van ta Madrit.
mendi (monte)
mendira
Mendira goaz larunbatean. — Imos ta o mont o sabado.
Mini-truco:non → nora siguen o mesmo patrón que kale-an → kale-ra. Si sabes formar Bilbon (en Bilbao), ya sabes formar Bilbora (ta Bilbao): cambea -n por -ra. Si sabes formar Madrilen, sabes formar Madrilera.
Zertara? — “¿A qué?”
Pa preguntar a qué vas (con qué obchectivo), se fa servir Zertara zoaz? y se responde con un verbo + sufixo -tzera:
Pregunta
Respuesta
Zertara zoaz tabernara?
Kafea hartzera. — A prener café.
Zertara doa Kepa supermerkatura?
Erostera. — A mercar.
Zertara goaz mendira?
Ibiltzera. — A caminar.
Zertara doaz hondartzara?
Igeri egitera. — A nadar.
Patrón:(verbo en participio) + -t(z)era: erosi → erostera, jan → jatera, ikasi → ikastera, ikusi → ikustera, bisitatu → bisitatzera. Ye basicament o “a + infinitivo” d’o castellano.
Mini-conversación
— Nora zoaz, Maialen? — ¿T’a on vas, Maialen?
— Euskaltegira noa. — Voi a o euskaltegi.
— Eta zertara? — Y a qué?
— Klasera, noski! Euskara ikastera. — A clase, platero. A aprender euskera.
— Eta gero? — Y dimpués?
— Tabernara goaz lagunekin pote bat hartzera. — Imos a o bar con os amigos a prener bella cosa.
Adverbios direccionals
Os demostrativos tamién tienen a suya forma NORA:
NON (locativo)
NORA (dirección)
Significau
hemen
hona
enta aquí
hor
horra
enta ahí
han
hara
enta allí
Hona zatoz? — Viens aquí?
Hara doaz. — Van enta allí.
Recordatorio important: confunde a muita chent a o principio: etxean (en casa) ≠ etxera (ta casa) ≠ etxetik (de casa, lección 04). As tres s’asemellan porque todas parlan de “casa”, pero a información ye de tot diferent. Marca mentalment: NON = -an (estar), NORA = -ra (ir), NONDIK = -tik (venir, lección 4).