¿Ta án vas? — o caso NORA
O caso NORA (tamién dito adlativo) marca o destín d’un movimiento: ta án vas. En aragonés se traduz normalment con a preposición “ta” (“voi ta casa”, “ta Bilbao”, “ta o parque”).
A pregunta: Nora?
| Pregunta | Aragonés |
|---|---|
| Nora zoaz? | ¿Ta án vas? |
| Nora doa? | ¿Ta án va? |
| Nora goaz? | ¿Ta án imos? |
| Nora doaz? | ¿Ta án van? |
O sufixo: -ra
Ta responder, adhibimos -ra a o puesto de destín. O patrón s’adapta seguntes cómo remate a parola:
| Final d’o puesto | Patrón | Eixemplo |
|---|---|---|
| -a (organica, eskola) | + ra | eskola → eskolara |
| Vocal sin -a final (Bilbo, etxe) | + ra | etxe → etxera, Bilbo → Bilbora |
| Consonant (Madril, Gasteiz) | + era | Madril → Madrilera, Gasteiz → Gasteizera |
Tabla d’eixemplos
| Puesto | Forma -ra | Frase modelo |
|---|---|---|
| etxe (casa) | etxera | Etxera noa. — Voi ta casa. |
| eskola | eskolara | Eskolara doaz. — Van ta la escuela. |
| euskaltegi | euskaltegira | Euskaltegira goaz. — Imos ta l’euskaltegi. |
| taberna | tabernara | Tabernara zoaz? — ¿Vas ta o bar? |
| lan (treballo) | lanera | Lanera nator. — Viengo ta o treballo. (igualment -era dimpués de consonant) |
| Bilbo | Bilbora | Bilbora doa. — Va ta Bilbao. |
| Donostia | Donostiara | Donostiara goaz asteburuan. — Imos ta Donostia o cabo de semana. |
| Madril | Madrilera | Madrilera doaz. — Van ta Madrid. |
| mendi (mon) | mendira | Mendira goaz larunbatean. — Imos ta o mon o sabado. |
Mini-truco: non → nora siguen o mesmo patrón que kale-an → kale-ra. Si sabes formar Bilbon (en Bilbao), ya sabes formar Bilbora (ta Bilbao): cambia -n por -ra. Si sabes formar Madrilen, sabes formar Madrilera.
Zertara? — “¿Á qué?”
Ta preguntar á qué vas (con qué obchectivo), s’emplega Zertara zoaz? y se responde con un verbo + sufixo -tzera:
| Pregunta | Respuesta |
|---|---|
| Zertara zoaz tabernara? | Kafea hartzera. — Á prener café. |
| Zertara doa Kepa supermerkatura? | Erostera. — Á mercar. |
| Zertara goaz mendira? | Ibiltzera. — Á caminar. |
| Zertara doaz hondartzara? | Igeri egitera. — Á nadar. |
Patrón: (verbo en participio) + -t(z)era: erosi → erostera, jan → jatera, ikasi → ikastera, ikusi → ikustera, bisitatu → bisitatzera. Ye basicament o “ta + infinitivo” de l’aragonés.
Mini-conversación
— Nora zoaz, Maialen? — ¿Ta án vas, Maialen?
— Euskaltegira noa. — Voi ta l’euskaltegi.
— Eta zertara? — ¿Y á qué?
— Klasera, noski! Euskara ikastera. — Ta clase, ya se sabe. Á amostrar euskera.
— Eta gero? — ¿Y dimpués?
— Tabernara goaz lagunekin pote bat hartzera. — Imos ta o bar con os amigos á prener bella cosa.
Adverbios direccionals
Os demostrativos tamién tienen a suya forma NORA:
| NON (locativo) | NORA (dirección) | Significau |
|---|---|---|
| hemen | hona | enta aquí |
| hor | horra | enta astí |
| han | hara | enta allá |
- Hona zatoz? — ¿Viens aquí?
- Hara doaz. — Van enta allá.
Recordatorio important: confunde á muita chent en o prencipio: etxean (en casa) ≠ etxera (ta casa) ≠ etxetik (de casa, lección 04). As tres s’asemellan porque todas charran de “casa”, pero a información ye totalment distinta. Marca mentalment: NON = -an (estar), NORA = -ra (ir), NONDIK = -tik (venir, lección 4).
Ejercicios
¿Cómo se diz "Voi ta Bilbao"?
Voi ta casa = Etxe noa.
Voi ta Madrid = Madril noa.
¿Qué significa "Eskolara doa"?
Imos ta o parque = Parke goaz.
¿Qué quiere decir "Zertara zoaz tabernara?"