On vas? — el cas NORA
El cas NORA (també anomenat adlatiu) marca la destinació d’un moviment: cap a on vas. En català es tradueix normalment amb la preposició “a” (“vaig a casa”, “a Bilbao”, “al parc”).
La pregunta: Nora?
| Pregunta | Català |
|---|---|
| Nora zoaz? | On vas? |
| Nora doa? | On va? |
| Nora goaz? | On anem? |
| Nora doaz? | On van? |
El sufix: -ra
Per respondre, afegim -ra al lloc de destinació. El patró s’adapta segons com acabi la paraula:
| Final del lloc | Patró | Exemple |
|---|---|---|
| -a (orgànica, eskola) | + ra | eskola → eskolara |
| Vocal sin -a final (Bilbo, etxe) | + ra | etxe → etxera, Bilbo → Bilbora |
| Consonant (Madril, Gasteiz) | + era | Madril → Madrilera, Gasteiz → Gasteizera |
Taula d’exemples
| Lloc | Forma -ra | Frase model |
|---|---|---|
| etxe (casa) | etxera | Etxera noa. — Vaig a casa. |
| eskola | eskolara | Eskolara doaz. — Van a l’escola. |
| euskaltegi | euskaltegira | Euskaltegira goaz. — Anem a l’euskaltegi. |
| taberna | tabernara | Tabernara zoaz? — Vas al bar? |
| lan (feina) | lanera | Lanera nator. — Vinc a la feina. (igualment -era rere consonant) |
| Bilbo | Bilbora | Bilbora doa. — Va a Bilbao. |
| Donostia | Donostiara | Donostiara goaz asteburuan. — Anem a Donostia el cap de setmana. |
| Madril | Madrilera | Madrilera doaz. — Van a Madrid. |
| mendi (muntanya) | mendira | Mendira goaz larunbatean. — Anem a la muntanya dissabte. |
Mini-truc: non → nora segueixen el mateix patró que kale-an → kale-ra. Si saps formar Bilbon (a Bilbao), ja saps formar Bilbora (a Bilbao): canvia -n por -ra. Si saps formar Madrilen, saps formar Madrilera.
Zertara? — “A què?”
Per preguntar a què vas (amb quin objectiu), es fa servir Zertara zoaz? i es respon amb un verb + sufix -tzera:
| Pregunta | Resposta |
|---|---|
| Zertara zoaz tabernara? | Kafea hartzera. — A prendre un cafè. |
| Zertara doa Kepa supermerkatura? | Erostera. — A comprar. |
| Zertara goaz mendira? | Ibiltzera. — A caminar. |
| Zertara doaz hondartzara? | Igeri egitera. — A nedar. |
Patró: (verb en participi) + -t(z)era: erosi → erostera, jan → jatera, ikasi → ikastera, ikusi → ikustera, bisitatu → bisitatzera. És bàsicament l‘“a + infinitiu” del català.
Miniconversa
— Nora zoaz, Maialen? — On vas, Maialen?
— Euskaltegira noa. — Vaig a l’euskaltegi.
— Eta zertara? — I a què?
— Klasera, noski! Euskara ikastera. — A classe, és clar. A aprendre basc.
— Eta gero? — I després?
— Tabernara goaz lagunekin pote bat hartzera. — Anem al bar amb els amics a fer un got.
Adverbis direccionals
Els demostratius també tenen la seva forma NORA:
| NON (locatiu) | NORA (direcció) | Significat |
|---|---|---|
| hemen | hona | cap aquí |
| hor | horra | cap allí |
| han | hara | cap allà |
- Hona zatoz? — Vens cap aquí?
- Hara doaz. — Van cap allà.
Recordatori important: confon molta gent al principi: etxean (a casa) ≠ etxera (a casa) ≠ etxetik (de casa, lliçó 04). Les tres s’assemblen perquè totes parlen de “casa”, però la informació és totalment diferent. Marca’t mentalment: NON = -an (ser-hi/estar), NORA = -ra (anar), NONDIK = -tik (venir, lliçó 4).
Ejercicios
Com es diu "Vaig a Bilbao"?
Vaig a casa = Etxe noa.
Vaig a Madrid = Madril noa.
Què significa "Eskolara doa"?
Anem al parc = Parke goaz.
Què vol dir "Zertara zoaz tabernara?"