Tà on vas? — eth cas NORA
Eth cas NORA (tanben nomentat adlatiu) marque era destinacion d’un moviment: tà on vas. En castelhan se tradusís normaument damb era preposicion “a” (“voy a casa”, “a Bilbao”, “al parque”).
Era qüestion: Nora?
| Qüestion | Castelhan |
|---|---|
| Nora zoaz? | ¿Adónde vas? |
| Nora doa? | ¿Adónde va? |
| Nora goaz? | ¿Adónde vamos? |
| Nora doaz? | ¿Adónde van? |
Eth sufix: -ra
Entà respóner, ajustam -ra ath lòc de destinacion. Eth patron s’adapte segons coma acabe eth mot:
| Finau deth lòc | Patron | Exemple |
|---|---|---|
| -a (organica, eskola) | + ra | eskola → eskolara |
| Vocau sense -a finau (Bilbo, etxe) | + ra | etxe → etxera, Bilbo → Bilbora |
| Consonanta (Madril, Gasteiz) | + era | Madril → Madrilera, Gasteiz → Gasteizera |
Taula d’exemples
| Lòc | Fòrma -ra | Frasa modèle |
|---|---|---|
| etxe (casa) | etxera | Etxera noa. — Voi tà casa. |
| eskola | eskolara | Eskolara doaz. — Van tà era escòla. |
| euskaltegi | euskaltegira | Euskaltegira goaz. — Anam ath euskaltegi. |
| taberna | tabernara | Tabernara zoaz? — Vas ath bar? |
| lan (trabalh) | lanera | Lanera nator. — Vengui ath trabalh. (parierament -era darrèr de consonanta) |
| Bilbo | Bilbora | Bilbora doa. — Va tà Bilbao. |
| Donostia | Donostiara | Donostiara goaz asteburuan. — Anam tà Donostia eth fin de setmana. |
| Madril | Madrilera | Madrilera doaz. — Van tà Madrid. |
| mendi (montanha) | mendira | Mendira goaz larunbatean. — Anam tà era montanha eth dissabte. |
Mini-truc: non → nora seguissen eth madeish patron que kale-an → kale-ra. Se sabs formar Bilbon (en Bilbao), ja sabs formar Bilbora (tà Bilbao): cambia -n per -ra. Se sabs formar Madrilen, sabs formar Madrilera.
Zertara? — “Tà qué?”
Entà demandar tà qué vas (damb quin objectiu), s’use Zertara zoaz? e se respon damb un vèrb + sufix -tzera:
| Qüestion | Responsa |
|---|---|
| Zertara zoaz tabernara? | Kafea hartzera. — Tà préner un cafè. |
| Zertara doa Kepa supermerkatura? | Erostera. — Tà comprar. |
| Zertara goaz mendira? | Ibiltzera. — Tà caminar. |
| Zertara doaz hondartzara? | Igeri egitera. — Tà nadar. |
Patron: (vèrb en participi) + -t(z)era: erosi → erostera, jan → jatera, ikasi → ikastera, ikusi → ikustera, bisitatu → bisitatzera. Ei basicament eth “a + infinitiu” deth castelhan.
Mini-convèrsa
— Nora zoaz, Maialen? — Tà on vas, Maialen?
— Euskaltegira noa. — Voi ath euskaltegi.
— Eta zertara? — E tà qué?
— Klasera, noski! Euskara ikastera. — Tà classe, clar. Tà apréner basc.
— Eta gero? — E dempús?
— Tabernara goaz lagunekin pote bat hartzera. — Anam ath bar damb es amics tà préner quauquarren.
Advèrbis direccionaus
Es demostratius tanben an era sua fòrma NORA:
| NON (locatiu) | NORA (direccion) | Significat |
|---|---|---|
| hemen | hona | tà ací |
| hor | horra | tà aí |
| han | hara | tà alià |
- Hona zatoz? — Vens ací?
- Hara doaz. — Van tà alià.
Remembrador important: confon a fòrça gent ath començament: etxean (en casa) ≠ etxera (tà casa) ≠ etxetik (de casa, leçon 04). Es tres s’assemblen pr’amor que totes parlen de “casa”, mès era informacion ei totaument diferenta. Mèrque mentaument: NON = -an (èster), NORA = -ra (anar), NONDIK = -tik (vier, leçon 4).
Ejercicios
Com se ditz "Voy a Bilbao"?
Voi tà casa = Etxe noa.
Voi tà Madrid = Madril noa.
Qué signifique "Eskolara doa"?
Anam ath parc = Parke goaz.
Qué vò díder "Zertara zoaz tabernara?"