Entà on vas? — eth cas NORA
Eth cas NORA (tanben aperat adlatiu) marque eth destin d’un movement: entà on vas. En occitan se tradusís normaument damb era preposicion “tà” (“vau tà casa”, “tà Bilbo”, “tath parc”).
Era pregunta: Nora?
| Pregunta | Occitan |
|---|---|
| Nora zoaz? | Entà on vas? |
| Nora doa? | Entà on va? |
| Nora goaz? | Entà on anam? |
| Nora doaz? | Entà on van? |
Eth sufix: -ra
Entà respóner, ajustam -ra ath lòc de destin. Eth patron s’adapte segon cossí s’acabe era paraula:
| Finau deth lòc | Patron | Exemple |
|---|---|---|
| -a (organica, eskola) | + ra | eskola → eskolara |
| Vocau sense -a finau (Bilbo, etxe) | + ra | etxe → etxera, Bilbo → Bilbora |
| Consonanta (Madril, Gasteiz) | + era | Madril → Madrilera, Gasteiz → Gasteizera |
Taula d’exemples
| Lòc | Forma -ra | Frasa modèl |
|---|---|---|
| etxe (casa) | etxera | Etxera noa. — Vau tà casa. |
| eskola | eskolara | Eskolara doaz. — Van tara escòla. |
| euskaltegi | euskaltegira | Euskaltegira goaz. — Anam tath euskaltegi. |
| taberna | tabernara | Tabernara zoaz? — Vas tath bar? |
| lan (trabalh) | lanera | Lanera nator. — Vengui tath trabalh. (parièr -era dempús de consonanta) |
| Bilbo | Bilbora | Bilbora doa. — Va tà Bilbo. |
| Donostia | Donostiara | Donostiara goaz asteburuan. — Anam tà Donostia eth cap de setmana. |
| Madril | Madrilera | Madrilera doaz. — Van tà Madrid. |
| mendi (mont) | mendira | Mendira goaz larunbatean. — Anam tath mont eth dissabte. |
Mini-truc: non → nora seguissen eth madeish patron que kale-an → kale-ra. Se sabes formar Bilbon (en Bilbo), ja sabes formar Bilbora (tà Bilbo): cambia -n per -ra. Se sabes formar Madrilen, sabes formar Madrilera.
Zertara? — “A qué?”
Entà preguntar a qué vas (damb quin objectiu), s’emplegue Zertara zoaz? e se respon damb un vèrb + sufix -tzera:
| Pregunta | Responsa |
|---|---|
| Zertara zoaz tabernara? | Kafea hartzera. — A préner cafè. |
| Zertara doa Kepa supermerkatura? | Erostera. — A crompar. |
| Zertara goaz mendira? | Ibiltzera. — A caminar. |
| Zertara doaz hondartzara? | Igeri egitera. — A nadar. |
Patron: (vèrb en participi) + -t(z)era: erosi → erostera, jan → jatera, ikasi → ikastera, ikusi → ikustera, bisitatu → bisitatzera. Ei basicament eth “a + infinitiu” der occitan.
Mini-convèrsa
— Nora zoaz, Maialen? — Entà on vas, Maialen?
— Euskaltegira noa. — Vau tath euskaltegi.
— Eta zertara? — E a qué?
— Klasera, noski! Euskara ikastera. — A classa, plan. A apréner euskera.
— Eta gero? — E dempús?
— Tabernara goaz lagunekin pote bat hartzera. — Anam tath bar damb es amics a préner quauquarren.
Advèrbis direccionaus
Es demostratius tanben an era sua forma NORA:
| NON (locatiu) | NORA (direccion) | Significat |
|---|---|---|
| hemen | hona | de cap ací |
| hor | horra | de cap aquiu |
| han | hara | de cap alà |
- Hona zatoz? — Vies ací?
- Hara doaz. — Van de cap alà.
Brembader important: confon a fòrça gent ath començament: etxean (en casa) ≠ etxera (tà casa) ≠ etxetik (de casa, leçon 04). Es tres se semblen pr’amor qu’totes parlen de “casa”, mès era informacion ei completament diferenta. Marca mentaument: NON = -an (èster), NORA = -ra (anar), NONDIK = -tik (vénguer, leçon 4).
Ejercicios
Cossí se ditz "Vau tà Bilbo"?
Vau tà casa = Etxe noa.
Vau tà Madrid = Madril noa.
Qué vò díder "Eskolara doa"?
Anam tath parc = Parke goaz.
Qué vò díder "Zertara zoaz tabernara?"