¿Aú vas? — el casu NORA
El casu NORA (tamién llamáu adlativu) marca el destín d’un movimientu: escontra ú vas. En castellanu tradúzse de mou normal cola preposición “a” (“voi a casa”, “a Bilbao”, “al parque”).
La entruga: Nora?
| Entruga | Castellanu |
|---|---|
| Nora zoaz? | ¿Aú vas? |
| Nora doa? | ¿Aú va? |
| Nora goaz? | ¿Aú vamos? |
| Nora doaz? | ¿Aú van? |
El sufixu: -ra
Pa responder, amestamos -ra al llugar de destín. El patrón axústase según cómo acabe la pallabra:
| Final del llugar | Patrón | Exemplu |
|---|---|---|
| -a (orgánica, eskola) | + ra | eskola → eskolara |
| Vocal ensin -a final (Bilbo, etxe) | + ra | etxe → etxera, Bilbo → Bilbora |
| Consonante (Madril, Gasteiz) | + era | Madril → Madrilera, Gasteiz → Gasteizera |
Tabla d’exemplos
| Llugar | Forma -ra | Frase modelu |
|---|---|---|
| etxe (casa) | etxera | Etxera noa. — Voi a casa. |
| eskola | eskolara | Eskolara doaz. — Van a la escuela. |
| euskaltegi | euskaltegira | Euskaltegira goaz. — Vamos al euskaltegi. |
| taberna | tabernara | Tabernara zoaz? — ¿Vas al bar? |
| lan (trabayu) | lanera | Lanera nator. — Vengo al trabayu. (igualmente -era tres consonante) |
| Bilbo | Bilbora | Bilbora doa. — Va a Bilbao. |
| Donostia | Donostiara | Donostiara goaz asteburuan. — Vamos a Donostia la fin de selmana. |
| Madril | Madrilera | Madrilera doaz. — Van a Madrid. |
| mendi (monte) | mendira | Mendira goaz larunbatean. — Vamos al monte el sábadu. |
Mini-truco: non → nora siguen el mesmu patrón que kale-an → kale-ra. Si sabes formar Bilbon (en Bilbao), yá sabes formar Bilbora (a Bilbao): camuda -n por -ra. Si sabes formar Madrilen, sabes formar Madrilera.
Zertara? — “¿A qué?”
Pa entrugar a qué vas (con qué oxetivu), úsase Zertara zoaz? y respuéndese con un verbu + sufixu -tzera:
| Entruga | Rempuesta |
|---|---|
| Zertara zoaz tabernara? | Kafea hartzera. — A tomar café. |
| Zertara doa Kepa supermerkatura? | Erostera. — A mercar. |
| Zertara goaz mendira? | Ibiltzera. — A caminar. |
| Zertara doaz hondartzara? | Igeri egitera. — A nadar. |
Patrón: (verbu en participiu) + -t(z)era: erosi → erostera, jan → jatera, ikasi → ikastera, ikusi → ikustera, bisitatu → bisitatzera. Ye básicamente’l “a + infinitivu” del castellanu.
Mini-conversación
— Nora zoaz, Maialen? — ¿Aú vas, Maialen?
— Euskaltegira noa. — Voi al euskaltegi.
— Eta zertara? — ¿Y a qué?
— Klasera, noski! Euskara ikastera. — A clase, ho. A deprender euskera.
— Eta gero? — ¿Y llueu?
— Tabernara goaz lagunekin pote bat hartzera. — Vamos al bar colos collacios a tomar daqué.
Adverbios direccionales
Los demostrativos tamién tienen la so forma NORA:
| NON (locativu) | NORA (direición) | Significáu |
|---|---|---|
| hemen | hona | escontra equí |
| hor | horra | escontra ehí |
| han | hara | escontra ellí |
- Hona zatoz? — ¿Vienes equí?
- Hara doaz. — Van escontra ellí.
Recordatoriu importante: confunde a muncha xente al principiu: etxean (en casa) ≠ etxera (a casa) ≠ etxetik (de casa, lleición 04). Les tres asemeyen porque toes falen de “casa”, pero la información ye dafechu distinta. Marca mentalmente: NON = -an (tar), NORA = -ra (dir), NONDIK = -tik (venir, lleición 4).
Ejercicios
¿Cómo se diz "Voi a Bilbao"?
Voi a casa = Etxe noa.
Voi a Madrid = Madril noa.
¿Qué significa "Eskolara doa"?
Vamos al parque = Parke goaz.
¿Qué quier dicir "Zertara zoaz tabernara?"