El casu NORA (tamién llamáu adlativu) marca el destín d’un movimientu: aú vas. N’asturianu suel traducise cola preposición «a» («voi a casa», «a Bilbao», «al parque»).
La entruga: Nora?
Entruga
Asturianu
Nora zoaz?
¿Aú vas?
Nora doa?
¿Aú va?
Nora goaz?
¿Aú vamos?
Nora doaz?
¿Aú van?
El sufixu: -ra
Pa responder, amestamos -ra al llugar de destín. El patrón axústase según cómo acabe la pallabra:
Final del llugar
Patrón
Exemplu
-a (orgánica, eskola)
+ ra
eskola → eskolara
Vocal sin -a final (Bilbo, etxe)
+ ra
etxe → etxera, Bilbo → Bilbora
Consonante (Madril, Gasteiz)
+ era
Madril → Madrilera, Gasteiz → Gasteizera
Tabla d’exemplos
Llugar
Forma -ra
Frase modelu
etxe (casa)
etxera
Etxera noa. — Voi a casa.
eskola
eskolara
Eskolara doaz. — Van a la escuela.
euskaltegi
euskaltegira
Euskaltegira goaz. — Vamos al euskaltegi.
taberna
tabernara
Tabernara zoaz? — ¿Vas al bar?
lan (trabayu)
lanera
Lanera nator. — Vengo al trabayu. (igualmente -era tres consonante)
Bilbo
Bilbora
Bilbora doa. — Va a Bilbao.
Donostia
Donostiara
Donostiara goaz asteburuan. — Vamos a Donostia la fin de selmana.
Madril
Madrilera
Madrilera doaz. — Van a Madrid.
mendi (monte)
mendira
Mendira goaz larunbatean. — Vamos al monte’l sábadu.
Mini-trucu:non → nora siguen el mesmu patrón que kale-an → kale-ra. Si sabes formar Bilbon (en Bilbao), yá sabes formar Bilbora (a Bilbao): camuda -n por -ra. Si sabes formar Madrilen, sabes formar Madrilera.
Zertara? — «¿A qué?»
Pa entrugar a qué vas (con qué oxetivu), úsase Zertara zoaz? y respuéndese con un verbu + sufixu -tzera:
Entruga
Respuesta
Zertara zoaz tabernara?
Kafea hartzera. — A tomar café.
Zertara doa Kepa supermerkatura?
Erostera. — A mercar.
Zertara goaz mendira?
Ibiltzera. — A andar.
Zertara doaz hondartzara?
Igeri egitera. — A nadar.
Patrón:(verbu en participiu) + -t(z)era: erosi → erostera, jan → jatera, ikasi → ikastera, ikusi → ikustera, bisitatu → bisitatzera. Ye básicamente’l «a + infinitivu» del asturianu.
Mini-conversación
— Nora zoaz, Maialen? — ¿Aú vas, Maialen?
— Euskaltegira noa. — Voi al euskaltegi.
— Eta zertara? — ¿Y a qué?
— Klasera, noski! Euskara ikastera. — A clase, claro. A deprender euskera.
— Eta gero? — ¿Y llueu?
— Tabernara goaz lagunekin pote bat hartzera. — Vamos al bar colos collacios a tomar daqué.
Adverbios direccionales
Los demostrativos tamién tienen la so forma NORA:
NON (locativu)
NORA (direición)
Significáu
hemen
hona
p’acá
hor
horra
p’ahí
han
hara
p’allá
Hona zatoz? — ¿Vienes equí?
Hara doaz. — Van p’allá.
Recordatoriu importante: confunde a muncha xente al principiu: etxean (en casa) ≠ etxera (a casa) ≠ etxetik (de casa, lleición 04). Les tres asemeyen porque toes falen de «casa», pero la información ye dafechu distinta. Marca mentalmente: NON = -an (tar), NORA = -ra (dir), NONDIK = -tik (venir, lleición 4).