Saltar al conteníu
Esta traducción ta en beta: pue haber frases ensin traducir o gazapos.Informar en Feedback

A1 · Unidad 1

¿Aú vas? — el casu NORA

~12 min

El casu NORA (tamién llamáu adlativu) marca el destín d’un movimientu: aú vas. N’asturianu suel traducise cola preposición «a» («voi a casa», «a Bilbao», «al parque»).

La entruga: Nora?

EntrugaAsturianu
Nora zoaz?¿Aú vas?
Nora doa?¿Aú va?
Nora goaz?¿Aú vamos?
Nora doaz?¿Aú van?

El sufixu: -ra

Pa responder, amestamos -ra al llugar de destín. El patrón axústase según cómo acabe la pallabra:

Final del llugarPatrónExemplu
-a (orgánica, eskola)+ raeskola → eskolara
Vocal sin -a final (Bilbo, etxe)+ raetxe → etxera, Bilbo → Bilbora
Consonante (Madril, Gasteiz)+ eraMadril → Madrilera, Gasteiz → Gasteizera

Tabla d’exemplos

LlugarForma -raFrase modelu
etxe (casa)etxeraEtxera noa. — Voi a casa.
eskolaeskolaraEskolara doaz. — Van a la escuela.
euskaltegieuskaltegiraEuskaltegira goaz. — Vamos al euskaltegi.
tabernatabernaraTabernara zoaz? — ¿Vas al bar?
lan (trabayu)laneraLanera nator. — Vengo al trabayu. (igualmente -era tres consonante)
BilboBilboraBilbora doa. — Va a Bilbao.
DonostiaDonostiaraDonostiara goaz asteburuan. — Vamos a Donostia la fin de selmana.
MadrilMadrileraMadrilera doaz. — Van a Madrid.
mendi (monte)mendiraMendira goaz larunbatean. — Vamos al monte’l sábadu.

Mini-trucu: nonnora siguen el mesmu patrón que kale-ankale-ra. Si sabes formar Bilbon (en Bilbao), yá sabes formar Bilbora (a Bilbao): camuda -n por -ra. Si sabes formar Madrilen, sabes formar Madrilera.

Zertara? — «¿A qué?»

Pa entrugar a qué vas (con qué oxetivu), úsase Zertara zoaz? y respuéndese con un verbu + sufixu -tzera:

EntrugaRespuesta
Zertara zoaz tabernara?Kafea hartzera. — A tomar café.
Zertara doa Kepa supermerkatura?Erostera. — A mercar.
Zertara goaz mendira?Ibiltzera. — A andar.
Zertara doaz hondartzara?Igeri egitera. — A nadar.

Patrón: (verbu en participiu) + -t(z)era: erosi → erostera, jan → jatera, ikasi → ikastera, ikusi → ikustera, bisitatu → bisitatzera. Ye básicamente’l «a + infinitivu» del asturianu.

Mini-conversación

Nora zoaz, Maialen? — ¿Aú vas, Maialen?

Euskaltegira noa. — Voi al euskaltegi.

Eta zertara? — ¿Y a qué?

Klasera, noski! Euskara ikastera. — A clase, claro. A deprender euskera.

Eta gero? — ¿Y llueu?

Tabernara goaz lagunekin pote bat hartzera. — Vamos al bar colos collacios a tomar daqué.

Adverbios direccionales

Los demostrativos tamién tienen la so forma NORA:

NON (locativu)NORA (direición)Significáu
hemenhonap’acá
horhorrap’ahí
hanharap’allá
  • Hona zatoz? — ¿Vienes equí?
  • Hara doaz. — Van p’allá.

Recordatoriu importante: confunde a muncha xente al principiu: etxean (en casa) ≠ etxera (a casa) ≠ etxetik (de casa, lleición 04). Les tres asemeyen porque toes falen de «casa», pero la información ye dafechu distinta. Marca mentalmente: NON = -an (tar), NORA = -ra (dir), NONDIK = -tik (venir, lleición 4).

Ejercicios

¿Cómo se diz «Voi a Bilbao»?

Voi a casa = Etxe noa.

Voi a Madrid = Madril noa.

¿Qué significa «Eskolara doa»?

Vamos al parque = Parke goaz.

¿Qué quier dicir «Zertara zoaz tabernara»?

Tarxeta 1 de 17

(toca pa ver la traducción)

Empareya cada pallabra cola so traducción.