Verbos de movimientu (joan, etorri, ibili)
Trés verbos básicos van apaecer tol tiempu: joan (dir), etorri (venir) ya ibili (andar, “movese d’un llau pa otru”). Los trés tienen formes sintétiques (ensin auxiliar) que s’usen muchísimo en presente — y convien deprendeles como bloque.
Joan — dir
| Persona | Forma | Asturianu |
|---|---|---|
| ni | noa | voi |
| zu | zoaz | vas |
| hura | doa | va |
| gu | goaz | vamos |
| zuek | zoazte | vais |
| haiek | doaz | van |
La entruga clave: Nora zoaz? — ¿Aú vas? Trabayarémosla na lección 03.
Etorri — venir
| Persona | Forma | Asturianu |
|---|---|---|
| ni | nator | vengo |
| zu | zatoz | vienes |
| hura | dator | vien |
| gu | gatoz | venimos |
| zuek | zatozte | venís |
| haiek | datoz | vienen |
La entruga clave: Nondik zatoz? — ¿D’aú vienes? Trabayarémosla na lección 04.
Ibili — andar, movese
| Persona | Forma | Asturianu |
|---|---|---|
| ni | nabil | ando, voi moviéndome |
| zu | zabiltza | andes |
| hura | dabil | anda |
| gu | gabiltza | andamos |
| zuek | zabiltzate | andáis |
| haiek | dabiltza | anden |
Ibili val tamién pa entrugar “qué andes faciendo”: Zer zabiltza? — ¿Qué tal? / ¿Qué traes ente manes? Ye perfrecuente como saludu ente persones que se conocen.
Otros verbos de movimientu útiles
| Euskera | Asturianu | Exemplu |
|---|---|---|
| sartu | entrar | Tabernan sartu naiz. — Entré nel chigre. |
| irten | salir | Etxetik irten naiz. — Salí de casa. |
| igo | xubir | Eskailerak igo ditut. — Xubí les escaleres. |
| jaitsi | baxar | Aldapa jaitsi dut. — Baxé la cuesta. |
| iritsi / heldu | llegar | Iruñera iritsi naiz. — Llegué a Iruña. |
Por qué importen les formes sintétiques
En euskera, la mayoría de los verbos conxúguense con un auxiliar: jan dut (comí), ikusi dut (vi). Pero unos pocos verbos perfrecuentes — ente ellos joan, etorri, egon, ibili, eduki, jakin — tienen una conxugación propia “compacta” (sintética) que s’usa en presente. Como apaecen tantísimo, ye más fácil memorizar les seis formes que dar mil arrodeos.
Mini-conversación
— Aupa, nora zoaz? — ¡Hola! ¿Aú vas?
— Banketxera noa. Eta zu, nondik zatoz? — Voi al bancu. ¿Y tu, d’aú vienes?
— Lanetik nator. — Vengo del trabayu.
— Eta Lide? Zer dabil? — ¿Y Lide? ¿Qué fai?
— Enkargutan dabil, batetik bestera. — Anda faciendo recaos, d’un llau pa otru.
Nota: les formes sintétiques son un lladriyu central d’A1. Memorízales en bloques de 2 (ni/zu) o de 3 (gu/zuek/haiek) cantando, escribiendo, repitiendo. La inversión vendrá sola cola práctica.
Ejercicios
Yo voi = Ni .
Tu vienes = Zu .
"Nora zoaz?" significa…
"Sartu" y el so contrariu "irten" signifiquen, respectivamente: