Si na lleición anterior deprendimos NORA (a ónde vas), agora vien la so pareya: NONDIK — d’ónde vienes. El sufixu ye -tik. Por sí solu nun ye difícil; lo importante ye nun amestalo con NORA.
La pregunta: Nondik?
Pregunta
Asturianu
Nondik zatoz?
¿D’ónde vienes?
Nondik dator?
¿D’ónde vien (él/ella)?
Nondik gatoz?
¿D’ónde venimos?
Nondik datoz?
¿D’ónde vienen?
El verbu natural con NONDIK ye etorri (venir): nator, zatoz, dator, gatoz, zatozte, datoz. La pregunta básica que te va abrir conversaciones a cada momentu ye Nondik zatoz?.
El sufixu: -tik
Añádese al llugar d’orixe. El patrón adáutase según la terminación:
Final del llugar
Patrón
Exemplu
-a (orgánica, eskola)
+ tik
eskola → eskolatik
Vocal ensin -a final (Bilbo, etxe)
+ tik
Bilbo → Bilbotik, etxe → etxetik
Consonante (Madril, lan)
+ (e)tik o + dik
Madril → Madriletik / Madrildik; lan → lanetik
Avisu: tres consonante esisten les dos variantes (Madriletik / Madrildik) y dambes son aceptaes. La forma con -etik ye más estándar y menos arriesgada al escribir.
Exemplos
Etxetik nator. — Vengo de casa.
Lanetik dator. — Vien del trabayu.
Eskolatik gatoz. — Venimos de la escuela.
Tabernatik datoz. — Vienen del chigre.
Bilbotik etorri da. — Vino de Bilbao.
Iruñetik Donostiara doa. — Va de Pamplona a Donostia.
NORA y NONDIK xuntos: nondik nora?
Ye mui frecuente combinar dambos nuna sola frase: “d’ónde a ónde”.
Hegazkina Bilbotik Madrilera doa. — L’avión va de Bilbao a Madrid.
Autobusa Iruñetik Tutera doa. — L’autobús va de Pamplona a Tudela.
Idoia bankutik supermerkatura doa. — Idoia va del bancu al supermercáu.
La pregunta xeneral ye Nondik nora?: “¿d’ónde a ónde?”.
Mini-trucu: les tres preguntes básiques del llugar son: Non? (tar), Nora? (dir), Nondik? (venir). Y los tres sufixos correspondientes son: -an / -ra / -tik. Casi tolo que digas sobre llugares entra nesti tríu.
Tabla resume NON / NORA / NONDIK
Pregunta
Sufixu
Verbu típicu
Exemplu
Non? (¿ónde?)
-an
egon (tar)
Etxean nago. — Toi en casa.
Nora? (¿a ónde?)
-ra
joan (dir)
Etxera noa. — Voi pa casa.
Nondik? (¿d’ónde?)
-tik
etorri (venir)
Etxetik nator. — Vengo de casa.
Alverbios y demostrativos NONDIK
Les tres distancies tamién tienen la so forma NONDIK:
NON
NORA
NONDIK
Significáu
hemen
hona
hemendik
dende equí
hor
horra
hortik
dende ehí
han
hara
handik
dende ellí
Hemendik gertu dago. — Ta cerca d’equí.
Handik nator. — Vengo d’ellí.
Hortik aurrera, jo eskuinera. — D’ehí p’alantre, xira a la derecha.
Mini-conversación
— Aupa, nondik zatoz? — ¡Hola! ¿D’ónde vienes?
— Lanetik nator. Eta zu, nora zoaz? — Vengo del trabayu. ¿Y tu, a ónde vas?
— Supermerkatura noa, afaria erostera. — Voi al supermercáu, a mercar la cena.
— Ni ere supermerkatura noa! Goazen elkarrekin. — ¡Yo tamién voi al supermercáu! Vamos xuntos.
Errores típicos qu’evitar: confundir Bilbon (en Bilbao) con Bilbora (a Bilbao) o Bilbotik (de Bilbao). Y, dientro de NONDIK, nun escaezas que tres vocal va -tik y tres consonante entreponse una -e- o almítese -dik. Practica encadenando los tres sufixos cola mesma pallabra: etxean / etxera / etxetik; Bilbon / Bilbora / Bilbotik. Cuando salgan automáticos, yá lo tienes.
Ejercicios
"Vengo de Bilbao" dizse:
Vengo de casa = Etxe nator.
Vienen de Madrid = Madril datoz.
¿Qué significa "Lanetik nator"?
Combina orixe y destín: "Vengo del bancu y voi al supermercáu":