¿D'ónde vienes? — el casu NONDIK
Si na lleición anterior deprendimos NORA (a ónde vas), agora vien la so pareya: NONDIK — d’ónde vienes. El sufixu ye -tik. Por sí solu nun ye difícil; lo importante ye nun mecelu con NORA.
La entruga: Nondik?
| Entruga | Castellanu |
|---|---|
| Nondik zatoz? | ¿D’ónde vienes? |
| Nondik dator? | ¿D’ónde vien (elli/ella)? |
| Nondik gatoz? | ¿D’ónde venimos? |
| Nondik datoz? | ¿D’ónde vienen? |
El verbu natural con NONDIK ye etorri (venir): nator, zatoz, dator, gatoz, zatozte, datoz. La entruga básica que t’abrirá conversaciones tol tiempu ye Nondik zatoz?.
El sufixu: -tik
Amiéstase al llugar d’orixe. El patrón adáutase según la terminación:
| Final del llugar | Patrón | Exemplu |
|---|---|---|
| -a (orgánica, eskola) | + tik | eskola → eskolatik |
| Vocal ensin -a final (Bilbo, etxe) | + tik | Bilbo → Bilbotik, etxe → etxetik |
| Consonante (Madril, lan) | + (e)tik o + dik | Madril → Madriletik / Madrildik; lan → lanetik |
Avisu: tres consonante esisten les dos variantes (Madriletik / Madrildik) y entrambes tán almitíes. La forma con
-etikye más estándar y menos arriesgada al escribir.
Exemplos
- Etxetik nator. — Vengo de casa.
- Lanetik dator. — Vien del trabayu.
- Eskolatik gatoz. — Venimos de la escuela.
- Tabernatik datoz. — Vienen del chigre.
- Bilbotik etorri da. — Vieno de Bilbo.
- Iruñetik Donostiara doa. — Va de Pamplona a Donostia.
NORA y NONDIK xuntos: nondik nora?
Ye perfrecuente combinar entrambos nuna sola frase: “d’ónde a ónde”.
- Hegazkina Bilbotik Madrilera doa. — L’avión va de Bilbo a Madrid.
- Autobusa Iruñetik Tutera doa. — L’autobús va de Pamplona a Tudela.
- Idoia bankutik supermerkatura doa. — Idoia va del bancu al supermercáu.
La entruga xeneral ye Nondik nora?: “¿d’ónde a ónde?”.
Mini-truco: les tres entrugues básiques del llugar son: Non? (tar), Nora? (dir), Nondik? (venir). Y los tres sufixos correspondientes son: -an / -ra / -tik. Cuasi too lo que vas dicir sobre llugares cabe nesti tríu.
Tabla resume NON / NORA / NONDIK
| Entruga | Sufixu | Verbu típicu | Exemplu |
|---|---|---|---|
| Non? (¿ónde?) | -an | egon (tar) | Etxean nago. — Toi en casa. |
| Nora? (¿a ónde?) | -ra | joan (dir) | Etxera noa. — Voi a casa. |
| Nondik? (¿d’ónde?) | -tik | etorri (venir) | Etxetik nator. — Vengo de casa. |
Alverbios y demostrativos NONDIK
Les tres distancies tamién tienen la so forma NONDIK:
| NON | NORA | NONDIK | Significáu |
|---|---|---|---|
| hemen | hona | hemendik | dende equí |
| hor | horra | hortik | dende ehí |
| han | hara | handik | dende ellí |
- Hemendik gertu dago. — Ta cerca d’equí.
- Handik nator. — Vengo d’ellí.
- Hortik aurrera, jo eskuinera. — D’ehí p’alantre, gira a la derecha.
Mini-conversación
— Aupa, nondik zatoz? — ¡Hola! ¿D’ónde vienes?
— Lanetik nator. Eta zu, nora zoaz? — Vengo del trabayu. ¿Y tu, a ónde vas?
— Supermerkatura noa, afaria erostera. — Voi al supermercáu, a mercar la cena.
— Ni ere supermerkatura noa! Goazen elkarrekin. — ¡Yo tamién voi al supermercáu! Vamos xuntos.
Errores típicos qu’evitar: confundir Bilbon (en Bilbo) con Bilbora (a Bilbo) o Bilbotik (de Bilbo). Y, dientro de NONDIK, nun escaezas que tres vocal va
-tiky tres consonante intercálase una-e-o almítese-dik. Practica encadenando los tres sufixos cola mesma pallabra: etxean / etxera / etxetik; Bilbon / Bilbora / Bilbotik. Cuando salga automáticu, yá lo tienes.
Ejercicios
"Vengo de Bilbo" diz:
Vengo de casa = Etxe nator.
Vienen de Madrid = Madril datoz.
¿Qué significa "Lanetik nator"?
Combina orixe y destín: "Vengo del bancu y voi al supermercáu":
Entruga: ¿D'ónde vienes? = zatoz?