Vèrbs de movement (joan, etorri, ibili)
Tres vèrbs basics apareisheràn tostemp: joan (anar), etorri (vier) e ibili (caminar, “moverse d’un costat a un aute”). Es tres an formes sintetiques (sense auxiliar) que s’utilizen fòrça en present — e conven aprené-les coma un blòc.
Joan — anar
| Persona | Forma | Aranés |
|---|---|---|
| ni | noa | voi |
| zu | zoaz | vas |
| hura | doa | va |
| gu | goaz | anam |
| zuek | zoazte | anatz |
| haiek | doaz | van |
Era qüestion clau: Nora zoaz? — On vas? La trabalharam ena leçon 03.
Etorri — vier
| Persona | Forma | Aranés |
|---|---|---|
| ni | nator | vengui |
| zu | zatoz | vienes |
| hura | dator | ven |
| gu | gatoz | venim |
| zuek | zatozte | venitz |
| haiek | datoz | vienen |
Era qüestion clau: Nondik zatoz? — D’on vienes? La trabalharam ena leçon 04.
Ibili — caminar, moverse
| Persona | Forma | Aranés |
|---|---|---|
| ni | nabil | camini, voi en tot mover-me |
| zu | zabiltza | camines |
| hura | dabil | camina |
| gu | gabiltza | caminam |
| zuek | zabiltzate | caminatz |
| haiek | dabiltza | caminen |
Ibili servís tanben entà demandar “qué hès”: Zer zabiltza? — Com vas? / Qué hètz? Ei fòrça frequent coma salutacion entre persones que se coneishen.
Auti vèrbs de movement utils
| Basc | Aranés | Exemple |
|---|---|---|
| sartu | entrar | Tabernan sartu naiz. — È entrat ena tavèrna. |
| irten | sòrtir | Etxetik irten naiz. — È sortit de casa. |
| igo | pujar | Eskailerak igo ditut. — È pujat es escalèrs. |
| jaitsi | baishar | Aldapa jaitsi dut. — È baishat era còsta. |
| iritsi / heldu | arribar | Iruñera iritsi naiz. — È arribat a Pamplona. |
Perqué son importantes es formes sintetiques
En basc, era majoria des vèrbs se conjuguen damb un auxiliar: jan dut (è manjat), ikusi dut (è vist). Mès uns pòqui vèrbs fòrça frequenti — entre eri joan, etorri, egon, ibili, eduki, jakin — an ua conjugason pròpria “compacta” (sintetica) que s’utilize en present. Coma apareishen tant, ei mès facil memorizar es sies formes que non pas hèr mil viatges.
Mini-conversacion
— Aupa, nora zoaz? — Adiu! On vas?
— Banketxera noa. Eta zu, nondik zatoz? — Voi ara banca. E tu, d’on vienes?
— Lanetik nator. — Vengui deth trabalh.
— Eta Lide? Zer dabil? — E Lide? Qué hè?
— Enkargutan dabil, batetik bestera. — Va a hèr encàrrecs, d’un costat a un aute.
Nòta: es formes sintetiques son ua pèça centrau de A1. Memoriza-les en blòcs de 2 (ni/zu) o de 3 (gu/zuek/haiek) en tot cantar, escríuer, repetir. Era inversion vierà sola damb era practica.
Ejercicios
Jo voi = Ni .
Tu vienes = Zu .
"Nora zoaz?" signifique…
"Sartu" e eth sòn opausat "irten" signifiquen, respectivament: