Vèrbs de movement (joan, etorri, ibili)
Tres vèrbs basics van a aparéisher tostemp: joan (anar), etorri (vier) e ibili (caminar, “botjar d’un costat tà un aute”). Toti tres an formes sintetiques (sense auxiliar) que s’emplegen plan fòrça en present — e convie aprener-les coma blòc.
Joan — anar
| Persona | Forma | Occitan |
|---|---|---|
| ni | noa | vau |
| zu | zoaz | vas |
| hura | doa | va |
| gu | goaz | anam |
| zuek | zoazte | anatz |
| haiek | doaz | van |
La pregunta clau: Nora zoaz? — Entà on vas? La trabalharam ena leçon 03.
Etorri — vier
| Persona | Forma | Occitan |
|---|---|---|
| ni | nator | veni |
| zu | zatoz | vies |
| hura | dator | ven |
| gu | gatoz | venim |
| zuek | zatozte | venitz |
| haiek | datoz | venen |
La pregunta clau: Nondik zatoz? — D’on vies? La trabalharam ena leçon 04.
Ibili — caminar, botjar
| Persona | Forma | Occitan |
|---|---|---|
| ni | nabil | camini, vau en tot botjar-me |
| zu | zabiltza | caminas |
| hura | dabil | camine |
| gu | gabiltza | caminam |
| zuek | zabiltzate | caminatz |
| haiek | dabiltza | caminen |
Ibili servís tanben entà preguntar “se qué hès”: Zer zabiltza? — Se qué tau? / Se qué pòrtes entre mans? Ei plan frequent coma salut entre persones que se coneishen.
Auti vèrbs de movement utils
| Euskera | Occitan | Exemple |
|---|---|---|
| sartu | entrar | Tabernan sartu naiz. — È entrat en bar. |
| irten | gésher | Etxetik irten naiz. — È gessut de casa. |
| igo | pujar | Eskailerak igo ditut. — È pujat es escalèrs. |
| jaitsi | baishar | Aldapa jaitsi dut. — È baishat era còsta. |
| iritsi / heldu | arribar | Iruñera iritsi naiz. — È arribat en Iruña. |
Per qué impòrten es formes sintetiques
En euskera, era màger part des vèrbs se conjuguen damb un auxiliar: jan dut (è minjat), ikusi dut (è vist). Mès quauqui vèrbs fòrça frequents — entre eri joan, etorri, egon, ibili, eduki, jakin — an ua conjugacion pròpria “compacta” (sintetica) que s’emplègue en present. Coma apareishen plan fòrça, ei mès aisit memorizar es sies formes qu’amiar mil torns.
Mini-convèrsa
— Aupa, nora zoaz? — Adiu! Entà on vas?
— Banketxera noa. Eta zu, nondik zatoz? — Vau en banc. E tu, d’on vies?
— Lanetik nator. — Veni deth trabalh.
— Eta Lide? Zer dabil? — E Lide? Se qué hè?
— Enkargutan dabil, batetik bestera. — Camine en tot hèr encargues, d’un costat tà un aute.
Nòta: es formes sintetiques son un teule centrau d’A1. Memoriza-les en blòcs de 2 (ni/zu) o de 3 (gu/zuek/haiek) en tot cantar, escríuer, repetir. Era inversion vierà soleta damb era practica.
Ejercicios
Jo vau = Ni .
Tu vies = Zu .
"Nora zoaz?" significa…
"Sartu" e eth sòn contrari "irten" signifiquen, respectivament: