Transports (oinez, autobusez, trenez…)
Per tancar la unitat ens falta una peça: com et mous. En català fem servir “en + transport” (“en cotxe”, “en autobús”). En basc s’utilitza el sufix -z (cas instrumental), que s’afegeix al mitjà de transport i, sorprenentment, també a la paraula per a “peu”.
La pregunta
| Pregunta | Català |
|---|---|
| Nola zoaz? | Com vas? |
| Zerez zoaz? | Amb què (quin mitjà) vas? |
| Nola doa Iruñera? | Com va a Pamplona? |
Les dues formes (Nola i Zerez) són vàlides i freqüents. Nola és més general; zerez implica directament “amb quin mitjà”.
Els mitjans de transport
| Mitjà | Forma amb -z | Català |
|---|---|---|
| oin (peu) | oinez | a peu |
| kotxe / auto | kotxez / autoz | en cotxe |
| autobus | autobusez | en autobús |
| tren | trenez | en tren |
| metro | metroz | en metro |
| taxi | taxiz | en taxi |
| bizikleta | bizikletaz | en bicicleta |
| motor | motorrez | en moto |
| hegazkin | hegazkinez | en avió |
| itsasontzi | itsasontziz | en vaixell |
| furgoneta | furgonetaz | en furgoneta |
| zaldi (cavall) | zaldiz | a cavall |
El sufix és
-zdesprés de vocal i-ezdesprés de consonant (autobus → autobusez). A la pràctica, gairebé tots els noms de transport acaben en vocal, així que la fórmula bàsica és: mitjà + z.
Exemples complets
- Oinez noa lanera. — Vaig a peu a la feina.
- Iruñera trenez goaz. — Anem a Pamplona en tren.
- Bilbora hegazkinez doaz. — Van a Bilbo en avió.
- Eskolara bizikletaz dator alaba. — La filla ve a l’escola en bicicleta.
- Mendira oinez igotzen gara. — Pugem a peu a la muntanya.
Combinant NONDIK + NORA + NOLA
Una frase típica de viatge sol tenir tres peces: d’on + cap a on + com.
- Iruñetik Donostiara autobusez doa. — Va de Pamplona a Donostia en autobús.
- Bilbotik Madrilera trenez gatoz. — Venim de Bilbo a Madrid en tren.
- Etxetik euskaltegira oinez noa. — Vaig de casa a l’euskaltegi a peu.
Mini-conversa
— Aupa! Bihar Bilbora noa. — Hola! Demà vaig a Bilbo.
— Eta nola zoaz? — I com vas?
— Trenez. Oso erosoa da. — En tren. És molt còmode.
— Ni autoz noa beti, baina garestia da gasolina. — Jo sempre vaig en cotxe, però la gasolina és cara.
Sobre “oinez”
A primera vista oinez sembla un cas a part (“amb peu”), però en realitat és exactament el mateix patró que la resta: oin (peu) + ez (sufix instrumental). El basc tracta “anar a peu” com qualsevol altre mode de transport: utilitzant el mitjà que et porta.
Repàs final del bloc NORA / NONDIK / NOLA
| Pregunta | Sufix | Pregunta-tipus | Resposta-tipus |
|---|---|---|---|
| Nora? | -ra | Cap a on? | Bilbora noa. |
| Nondik? | -tik | D’on? | Bilbotik nator. |
| Nola? / Zerez? | -z | Com? / Amb què? | Trenez noa. |
Truc: els tres sufixos junts formen gairebé qualsevol frase de viatge. Per exemple: Bilbotik Donostiara autobusez goaz, lagun bat bisitatzera. — “Anem de Bilbo a Donostia en autobús, a visitar un amic.” Si domines aquests tres sufixos + les formes sintètiques de joan i etorri, pots parlar de qualsevol desplaçament del teu dia a dia.
Ejercicios
Com es diu "Vaig en autobús"?
Vaig a peu = noa.
Vaig a Pamplona en tren = Iruñera noa.
"Bilbora hegazkinez doaz" significa…
Com preguntes "Com vas a l'escola?"