Kaixo, agur e auti saluds
En euskera, es saluds càmbien segontes eth moment deth dia. Era formula universau e era mès comuna ei Kaixo, que s’emplegue a quinsevolh ora damb gaireben quinsevolh persona — parièr qu’eth “adiu” en occitan. Hepa o Aupa son alternatives encara mès informaus, sustot entram era gent joena e es amics.
Saluds segontes eth moment deth dia
| Quan | Euskera | Occitan |
|---|---|---|
| Maitin, enquia eth meddia | Egun on | Bon dia |
| Meddia / ora de minjar | Eguerdi on | Bon meddia |
| Vrespada, dempús de minjar | Arratsalde on | Bona vrespada |
| Net e adiu nocturn | Gabon | Bona net |
| Quinsevolh moment | Kaixo / Hepa / Aupa | Adiu |
On vò díder “bon”, e apareish en fòrça saluds: egun on literaument ei “dia bon”.
Tornar-se a trapar
Quan ves a quauquarrés que hè temps que non vedies, eth saluda naturau ei Aspaldiko! (“quant de temps!”).
Adius
Eth adiu mès universau ei Agur, equivalent a “adiussiatz”. Tanben son frequents:
- Gero arte — enquia ara
- Bihar arte — enquia deman
- Hurrengora arte — enquia era prossima
- Ondo ibili / Ondo segi — que vage plan (literau: “ana plan”)
“Mercés” e “de arren”
Dues frases qu’as a emplegar contunhament:
- Eskerrik asko (o Mila esker) — plan mercés
- Ez horregatik — de arren
Nòta culturau: en Euskal Herria fòrça gent altèrne espanhòu (castelhan) e euskera damb naturalitat. Començar era convèrsa damb Kaixo o Egun on ei ua manèra amabla de mostrar que coneishes era lengua.
Ejercicios
Qué vò díder "Kaixo"?
Ei net e trapes un amic. Cossí lo saludes?
"Aspaldiko" vò díder…