I a…? — existéncia damb bada/badago
En occitan emplegam un solet vèrb, “auer/estar”, entà dues idies distintes: exitir (“i a ua farmacia en barri?”) e localizar-se (“era farmacia ei en carrèr Major”). Eth basc destrenís fòrça clarament aguestes dues causes, e ei quauquarren que convie fixar lèu.
Exitir vs estar
| Idia | Patron en basc | Exemple |
|---|---|---|
| Exitir (“i a”) | bada(go) + substantiu en partitiu | Auzoan badago tabernarik? — I a quauque bar en barri? |
| Estar (localizar-se) | substantiu concret + lòc + dago | Taberna kalean dago. — Eth bar ei en carrèr. |
Quan demanes se quauquarren exitís (non pas a on ei, mès se i a), emplega eth patron damb bada(go).
Era pregunta: Ba al dago…?
Es dues formes son frequentes:
- Ba al dago + X-rik? — forma estandard (damb era particula interrogatiua al).
- Bada(go) + X-rik? — forma vidanta, sense al.
Exemples:
- Ba al dago botikarik herrian? — I a farmacia en pòble?
- Badago supermerkaturik auzoan? — I a supermercat en barri?
- Ba al dago komun publikorik? — I a comuns publics?
Era responsa afirmatiua
Entà respóner “òc, i a” se conteste damb era fusion bai, badago:
- Bai, badago. — Òc, i a (un).
- Bai, badaude. — Òc, i a (mantuni).
E se pòt ampliar:
- Bai, badago botika handi bat eskolaren ondoan. — Òc, i a ua farmacia grana ath cant dera escòla.
Era responsa negatiua: -rik
Entà díder “non i a” emplegam eth partitiu -rik sus eth substantiu:
| Basc | Occitan |
|---|---|
| Ez dago tabernarik. | Non i a bar(s). |
| Ez dago supermerkaturik. | Non i a supermercat. |
| Ez dago kafetegirik. | Non i a cafeteria. |
| Ez dago komun publikorik. | Non i a comuns publics. |
Eth sufix
-rik(o-ikdempús de consonanta) ei eth “partitiu”: marque un substantiu indefinit enes preguntes e negacions. Lo veiram tanben damb auti vèrbs (Ez dut anaiarik — “non è frairs”).
Quan ja sabes qu’exitís — demana pera localizacion
Un còp te confirmen qu’exitís, çò de naturau ei demanar a on ei, e aquiu cambies tath patron dera leçon anteriora:
— Ba al dago kutxazain automatikorik herrian? — I a un caisher automatic en pòble?
— Bai, badago. — Òc, i a.
— Non dago? — Ont ei?
— Banketxearen ondoan dago. — Ei ath cant deth banc.
Mini-dialòg complet
— Egun on, barkatu! Auzoan ba al dago liburutegirik?
— Bai, badago.
— Eta non dago?
— Plazaren ondoan, eskolaren atzean.
— Eskerrik asko! Eta kafetegirik?
— Ez, hemen ez dago kafetegirik, baina taberna bat badago.
Truc mnemotecnic: entà exitir pensa “ba” (= “i a”) + dago/daude. Entà estar pensa sonque en dago/daude normaus. E eth
-rikapareish lèu tostemp que digues o demanes per quauquarren de forma indefinida.
Ejercicios
Com demanes "I a un bar en barri?"
"Ez dago supermerkaturik" vò díder…
Òc, i a = Bai, .
Negacion: Ací non i a foneria = Hemen ez dago okindegi .
Diferéncia clau entre "dago" e "badago":