I a…? — existéncia damb bada/badago

En castelhan utilizam un solet vèrb, “aver/èster”, entà dues idèes diferentes: existir (“i a ua farmàcia en quartièr?”) e trobàr-se (“era farmàcia ei ena carrèra Major”). Eth basc desseparèc fòrça clarament aguestes dues causes, e ei quauquarren que conven fixar lèu.

Existir vs èster

Idèa	Modèl en basc	Exemple
Existir (“i a”)	bada(go) + substantiu en partitiu	Auzoan badago* tabernarik?* — I a bèth bar en quartièr?
Èster (trobàr-se)	substantiu concrèt + lòc + dago	Taberna kalean dago. — Eth bar ei ena carrèra.

Quan demandes se quauquarren existís (non pas a on ei, senon se n’i a), utilize eth modèl damb bada(go).

Era qüestion: Ba al dago…?

Es dues formes son frecuentes:

Ba al dago + X-rik? — forma estandard (damb era particula interrogatiua al).
Bada(go) + X-rik? — forma quotidiana, sense al.

Exemples:

Ba al dago botikarik herrian? — I a farmàcia en pòble?
Badago supermerkaturik auzoan? — I a supermercat en quartièr?
Ba al dago komun publikorik? — I a banhs publics?

Era responsa afirmatiua

Entà respóner “òc, i a” se respon damb era fusion bai, badago:

Bai, badago. — Òc, i a (un).
Bai, badaude. — Òc, i a (diuèrsi).

E se pòt ampliar:

Bai, badago botika handi bat eskolaren ondoan. — Òc, i a ua farmàcia grana ath costat dera escòla.

Era responsa negatiua: -rik

Entà díder “non i a” utilizam eth partitiu -rik sus eth substantiu:

Basc	Aranés
Ez dago tabernarik.	Non i a bar(s).
Ez dago supermerkaturik.	Non i a supermercat.
Ez dago kafetegirik.	Non i a cafetaria.
Ez dago komun publikorik.	Non i a banhs publics.

Eth sufix -rik (o -ik darrèr de consonanta) ei eth “partitiu”: marque un substantiu indefinit en qüestions e negacions. Lo veiram tanben damb d’auti vèrbs (Ez dut anaiarik — “non è frairs”).

Quan ja sabes qu’existís — demanda pera localizacion

Un còp que te confirmen qu’existís, çò naturau ei demandar a on ei, e alavetz cambies ath modèl dera leçon anteriora:

— Ba al dago kutxazain automatikorik herrian? — I a un caissèr automatic en pòble?

— Bai, badago. — Òc, i a.

— Non dago? — A on ei?

— Banketxearen ondoan dago. — Ei ath costat deth banc.

Mini-dialòg complet

— Egun on, barkatu! Auzoan ba al dago liburutegirik?

— Bai, badago.

— Eta non dago?

— Plazaren ondoan, eskolaren atzean.

— Eskerrik asko! Eta kafetegirik?

— Ez, hemen ez dago kafetegirik, baina taberna bat badago.

Tric mnemotecnic: entà existir pensa “ba” (= “i a”) + dago/daude. Entà èster pensa sonque en dago/daude normaus. E eth -rik apareish quasi tostemp que digues o demandes per quauquarren de forma indefinida.