Transpòrts (oinez, autobusez, trenez…)

Entà tampar era unitat mos cau ua pèça: cossí te botges. En occitan emplegam “en + transpòrt” (“en veitura”, “en autobús”). En basco s’emplegue eth sufix -z (cas instrumental), que s’higís ath mejan de transpòrt e, susprenentaments, tanben ara paraula entà “pè”.

Era pregunta

Pregunta	Occitan
Nola zoaz?	Cossí vas?
Zerez zoaz?	Damb qué (mejan) vas?
Nola doa Iruñera?	Cossí va tà Iruña?

Es dues formes (Nola e Zerez) son valides e frequentes. Nola ei mès generau; zerez implique dirèctament “damb quin mejan”.

Es mejans de transpòrt

Mejan	Forma damb -z	Occitan
oin (pè)	oinez	a pè
kotxe / auto	kotxez / autoz	en veitura
autobus	autobusez	en autobús
tren	trenez	en tren
metro	metroz	en mètro
taxi	taxiz	en taxi
bizikleta	bizikletaz	en bicicleta
motor	motorrez	en mòto
hegazkin	hegazkinez	en avion
itsasontzi	itsasontziz	en batèu
furgoneta	furgonetaz	en furgoneta
zaldi (shivau)	zaldiz	a shivau

Eth sufix ei -z dempús de vocau e -ez dempús de consonanta (autobus → autobusez). Ena practica, lèu toti es noms de transpòrt acaben en vocau, atau qu’era formula basica ei: mejan + z.

Exemples complets

• Oinez noa lanera. — Vau a pè ath trabalh.
• Iruñera trenez goaz. — Anam tà Iruña en tren.
• Bilbora hegazkinez doaz. — Van tà Bilbo en avion.
• Eskolara bizikletaz dator alaba. — Era hilha ven tara escòla en bicicleta.
• Mendira oinez igotzen gara. — Pugem a pè ena montanha.

Combinant NONDIK + NORA + NOLA

Ua frasa tipica de viatge sòl auer tres pèces: d’a on + entà on + cossí.

• Iruñetik Donostiara autobusez doa. — Va de Iruña tà Donostia en autobús.
• Bilbotik Madrilera trenez gatoz. — Venguem de Bilbo tà Madrid en tren.
• Etxetik euskaltegira oinez noa. — Vau de casa ath euskaltegi a pè.

Mini-convèrsa

— Aupa! Bihar Bilbora noa. — Òla! Deman vau tà Bilbo.

— Eta nola zoaz? — E cossí vas?

— Trenez. Oso erosoa da. — En tren. Ei fòrça comòde.

— Ni autoz noa beti, baina garestia da gasolina. — Jo vau tostemp en veitura, mès era gasolina ei cara.

Sus “oinez”

Ath prumèr còp d’uelh oinez semble un cas a despart (“damb pè”), mès en realitat ei exactament eth madeish patron qu’era rèsta: oin (pè) + ez (sufix instrumental). Eth basco tracte “anar a pè” coma quinsevolh aute mòde de transpòrt: emplegant eth mejan que te pòrte.

Repàs finau deth blòc NORA / NONDIK / NOLA

Pregunta	Sufix	Pregunta-tipe	Responsa-tipe
Nora?	-ra	Entà on?	Bilbora noa.
Nondik?	-tik	D’a on?	Bilbotik nator.
Nola? / Zerez?	-z	Cossí? / Damb qué?	Trenez noa.

Truc: es tres sufixi amassa formen lèu quinsevolh frasa de viatge. Per exemple: Bilbotik Donostiara autobusez goaz, lagun bat bisitatzera. — “Anam de Bilbo tà Donostia en autobús, a visitar un amic.” Se domines aguesti tres sufixi + es formes sinteticas de joan e etorri, pòs parlar de quinsevolh desplaçament deth tòn dia a dia.