Transpòrts (oinez, autobusez, trenez…)

Per acabar era unitat mos cau ua pèça: cossi te mòs. En castelhan utilizam “en + transpòrt” (“en veitura”, “en autobús”). En basc s’utilize eth sufix -z (cas instrumentau), que s’apond ath miei de transpòrt e, susprenentaments, tanben ara paraula per “pè”.

Era qüestion

Qüestion	Castelhan
Nola zoaz?	Cossi vas?
Zerez zoaz?	Damb qué (miei) vas?
Nola doa Iruñera?	Cossi va a Pamplona?

Es dues formes (Nola e Zerez) son valides e frecuentes. Nola ei mès generau; zerez implique dirèctaments “damb qué miei”.

Es mieis de transpòrt

Miei	Fòrma damb -z	Castelhan
oin (pè)	oinez	a pè
kotxe / auto	kotxez / autoz	en veitura
autobus	autobusez	en autobús
tren	trenez	en tren
metro	metroz	en metro
taxi	taxiz	en taxi
bizikleta	bizikletaz	en bicicleta
motor	motorrez	en mòto
hegazkin	hegazkinez	en avion
itsasontzi	itsasontziz	en vaishèth
furgoneta	furgonetaz	en furgoneta
zaldi (chivau)	zaldiz	a chivau

Eth sufix ei -z darrèr vocau e -ez darrèr consonanta (autobus → autobusez). Ena practica, quasi toti es nòms de transpòrt acaben en vocau, donques era formula basica ei: miei + z.

Exemples complets

• Oinez noa lanera. — Voi a pè ath trabalh.
• Iruñera trenez goaz. — Anam a Pamplona en tren.
• Bilbora hegazkinez doaz. — Van a Bilbao en avion.
• Eskolara bizikletaz dator alaba. — Era hilha ven ar’escòla en bicicleta.
• Mendira oinez igotzen gara. — Pujem a pè ara montanha.

En tot combinar NONDIK + NORA + NOLA

Ua frasa tipica de viatge sòl auer tres pèces: d’a on + a on + cossi.

• Iruñetik Donostiara autobusez doa. — Va de Pamplona a Donostia en autobús.
• Bilbotik Madrilera trenez gatoz. — Vienem de Bilbao a Madrid en tren.
• Etxetik euskaltegira oinez noa. — Voi de casa ar euskaltegi a pè.

Mini-conversacion

— Aupa! Bihar Bilbora noa. — Adiu! Deman voi a Bilbao.

— Eta nola zoaz? — E cossi vas?

— Trenez. Oso erosoa da. — En tren. Ei fòrça comòde.

— Ni autoz noa beti, baina garestia da gasolina. — Jo voi tostemp en veitura, mès era gasolina ei cara.

Sus “oinez”

A prumèra vista oinez semble un cas a despart (“damb pè”), mès en realitat ei exactaments eth madeish patron qu’era rèsta: oin (pè) + ez (sufix instrumentau). Eth basc tracte “anar a pè” coma quinsevolh aute mòde de transpòrt: en tot utilizar eth miei que te pòrte.

Repàs finau deth blòc NORA / NONDIK / NOLA

Qüestion	Sufix	Qüestion-tipe	Responsa-tipe
Nora?	-ra	A on?	Bilbora noa.
Nondik?	-tik	D’a on?	Bilbotik nator.
Nola? / Zerez?	-z	Cossi? / Damb qué?	Trenez noa.

Truc: es tres sufixi amassa fòrmen quasi quina frasa de viatge que sigue. Per exemple: Bilbotik Donostiara autobusez goaz, lagun bat bisitatzera. — “Anam de Bilbao a Donostia en autobús, a visitar un amic.” S’as per man aguesti tres sufixi + es fòrmes sintètiques de joan e etorri, pòdes parlar de quin desplaçament que sigue deth tòn dia a dia.