NOR-NORI-NORK present — le'u done, te'u digui

Eth NOR-NORI-NORK ei eth vèrb de tres arguments: quauquarrés (NORK) hè quauquarren (NOR) a quauquarrés (NORI). En castelhan correspon as construccions damb doble pronom — te’u done, le’u diguí, me’u ensenhèc.

Ei eth vèrb mès complèxe deth basc, mès en A2 ne n’as pro damb dominar es modèls mès utilizadi.

Era formula

partizipioa + d-i-NORI-NORK

Er auxiliar a tres marques internes:

• d- ath començament (present).
• -i- centrau (ei era “arradic” deth NOR-NORI-NORK).
• -NORI- coma infix (a qui).
• -NORK ara fin (qui hè).

Es formes mès utiles entà A2

Taula damb NOR singular (“lo”). Linhes = a qui (NORI), colones = qui hè (NORK):

NORI ↓ / NORK →	nik (jo)	zuk (tu)	hark (eth)	guk (nos.)	zuek (vos.)	haiek (eri)
niri (a jo)	—	didazu	dit	—	didazue	didate
zuri (a tu)	dizut	—	dizu	dizugu	—	dizute
hari (a eth/era)	diot	diozu	dio	diogu	diozue	diote
guri (a nos.)	—	diguzu	digu	—	diguzue	digute
zuei (a vos.)	dizuet	—	dizue	dizuegu	—	dizuete
haiei (a eri)	diet	diezu	die	diegu	diezue	diete

Non memorizes tota era taula de còp. Entà A2, centre-te prumèr en quate caishetes: dizut, diot, dit, dio. Damb aguestes quate e es sues derivades (digu, dizu, didate, diote) parles eth 80% deth temps.

Modèl mnemotecnic: es tres letres

Lig es formes en tot seguir aguest orde intèrn:

d + i + (NORI) + (NORK)

Forma	Lectura	Significat
d-i-zu-t	”present + [i] + a tu + jo”	jo te’u
d-i-o-t	”present + [i] + a eth + jo”	jo le’u
d-i-t	”present + [i] + a jo + (eth)“	eth me’u
d-i-o	”present + [i] + a eth + (eth)“	eth le’u
d-i-gu-te	”present + [i] + a nosati + eri”	eri nos ac

Es marques de NORI son -da- (a jo), -zu- (a tu), -o- (a eth), -gu- (a nosati), -zue- (a vosati), -e- (a eri).

Concordància damb er OBJÈCTE (NOR)

S’er objècte ei plurau (“los”), era forma cambie. Entà A2 conven reconéisher era parelha:

Objècte singular	Objècte plurau	Castelhan
dizut	dizkizut	te’u / te’us
diot	dizkiot	le’u / le’us
dit	dizkit	me’u / me’us
digute	dizkigute	nos ac / nos es

Eman dizkizut bi liburuak. — T’è dat es dus libres.

E, clar, eth NORK pòrte -k

Eth subjècte de NOR-NORI-NORK ei ergatiu (parier qu’en NOR-NORK):

Landerek Ainarari opari bat eman dio. — Lander a dat un present a Ainara.

Aitonak semeari istorioa kontatu dio. — Er ajò a condat ua istòria ath hilh.

Vèrbs tipics NOR-NORI-NORK

Vèrb	Significat	Exemple
eman	dar	Liburua eman dit.
esan	díder	Egia esan didazu.
erakutsi	ensenhar	Argazkia erakutsi diot.
oparitu	aufrir	Loreak oparitu dizkiote.
erosi	crompar (a quauquarrés)	Janaria erosi diot amari.
kontatu	condar	Ipuina kontatu digute.
bidali	enviar	Mezua bidali dizut.
idatzi	escríuer (a)	Eskutitz bat idatzi diot.
eskaini	aufrir	Lana eskaini diote.
gomendatu	recomanar	Liburua gomendatu didazu.

Distincion: dar a quauquarrés vs dar quauquarren

Compàre es tres tipes de “dar”:

Tipe	Estructura	Exemple
NOR (sense objècte): non s’aplique a eman	—	—
NOR-NORK (transitiu simple)	Opari bat eman dut.	È dat un present.
NOR-NORI-NORK (damb destinatari)	Opari bat eman diot Ainarari.	È dat un present a Ainara.

Eth destinatari pòrte eth cas NORI (-ari/-ei). Lo veeres en A1; ací ei er infix deth vèrb.

Mini-dialòg

— Eskerrik asko, Olatz. Ohar polita idatzi didazu.

— Tira, ezer ez. Esan dizut beti laguntzeko prest nagoela.

— Anbotori ere erakutsi diozu?

— Ez, oraindik ez diot esan. Bihar kontatuko diot.

Pècs frequenti

1. Non confóner dut damb diot. Dut = NOR-NORK (“lo”). Diot = NOR-NORI-NORK (“le’u”). S’era frasa a un destinatari (a quauquarrés), sòle èster NOR-NORI-NORK.
2. Eth destinatari pòrte -ri/-ei: Anbotori esan diot (a Anboto), non Anbotok (açò serie eth subjècte).
3. Eth subjècte contunhe de portar -k: Anbotok Garaziri liburua eman dio.

Nòta pedagogica: era taula NOR-NORI-NORK ei famosa pera sua densitat. Er estratagèma A2 ei interiorizar prumèr es quate o cinc caishetes mès utilizades e reconéisher es autes ena lectura. Es anaràs integrant en parlar.