NOR-NORI-NORK passat — li ac diguí, m'ac dèc

Eth passat NOR-NORI-NORK seguís era madeisha logica qu’eth present, mès damb marques de passat (es terminacions en -n e era iniciala que cambie).

Era formula

partizipioa + n-i-NORI-NORK + n (finau)

En comparança damb eth present, çò que cambie ei:

Era d- iniciau passe a n- o z- (parier que dut → nuen).
Apareish ua -n finau (era marca classica deth passat).

Es formes mès utiles entà A2

Taula passat, NOR singular (“ac”):

NORI ↓ / NORK →	nik	zuk	hark	guk	zuek	haiek
niri	—	zenidan	zidan	—	zenidaten	zidaten
zuri	nizun	—	zizun	genizun	—	zizuten
hari	nion	zenion	zion	genion	zenioten	zioten
guri	—	zenigun	zigun	—	zeniguten	ziguten
zuei	nizuen	—	zizuen	genizuen	—	zizueten
haiei	nien	zenien	zien	genien	zenieten	zieten

Es quate caishes que mès utilizaràs en A2: nion (jo li ac), zion (eth/era li ac), nizun (jo t’ac), zidan (eth/era m’ac). A compdar d’ací se bastissen es autes.

Pista mnemotecnica

Compara present e passat:

Present	Passat	Aranés
dizut	nizun	jo t’ac
diot	nion	jo li ac
dit	zidan	eth/era m’ac
dio	zion	eth/era li ac
digu	zigun	eth/era nos ac
digute	ziguten	eri/eres nos ac

Patron: cambie era iniciala (d → n/z), er infix NORI se manten semblant, e ahiges -n ath finau.

Concordància damb NOR plurau

Objècte singular	Objècte plurau	Aranés
nion	nizkion	jo li ac / jo les-i es
zion	zizkion	eth/era li ac / eth/era les-i es
zidan	zizkidan	eth/era m’ac / eth/era m’es
genion	genizkion	nosati li ac / nosati les-i es

Aitak liburu bi eman zizkidan atzo. — Mèn pair me dèc dus libres er anèr.

Exemples en contèxt

Aranés	Basc
T’ac diguí era setmana passada	Esan nizun* joan den astean*
Li deiguí es claus	Giltzak eman nizkion
M’ac aufriguèc era mia monina	Amonak oparitu zidan
Nos ac ensenhèc eth professor	Irakasleak erakutsi zigun
Les-i escriví ua letra	Eskutitz bat idatzi nien
Per qué non m’ac diguères?	Zergatik ez zenidan* esan?*

Vèrbs especiaus damb NOR-NORI-NORK passat

Quauqui vèrbs quotidians van quasi tostemp en NOR-NORI-NORK:

Esan zion — li diguèc
Eman zidan — me dèc
Galdetu zion — li demandèc
Erantzun nion — li responí
Ekarri ziguten — nos portèren
Erosi nion — li crompèri (a eth/era)

Mini-narracion

Atzo Garazi etorri zen etxera. Ate ondoan zegoela, eman zidan opari bat: kafe-poltsatxo eder bat. Esan zidan Bilbon erosi zuela, kafetegi berezi batean. Eskerrak eman nizkion eta laster prestatu nion kafe bat berari ere. Lasai-lasai kontatu zidan azken aldian Donostian zegoela bizitzen.

Mescla damb NOR e NOR-NORK

Ua narracion A2 mescle es tres patrons:

Frasa	Tipe
Etorri zen	NOR passat
Eman zidan	NOR-NORI-NORK passat
Esan zidan	NOR-NORI-NORK passat
Erosi zuen	NOR-NORK passat
Kontatu zidan	NOR-NORI-NORK passat

Truc: se era frasa respon a “qué hec?” → NOR-NORK (dut/nuen). Se respon a “qué li hec a qui?” → NOR-NORI-NORK (diot/nion). Se respon a “qué li passèc?” sense acusatiu → NOR (naiz/nintzen).

Cèps frequenti

Destria zion (li dèc, passat) de zen (èra/èsteue, passat). Sonen semblant; eth contèxt e era preséncia d’objècte + destinatari t’ajude.
Negacion va damb ez deuant: Ez nion ezer esan (non li diguí arren). Damb objècte negat apareish -rik: Ez nion libururik eman.
Entà parlar a nivèu A2 n’as pro damb nion, zion, zidan, nizun. Es autes caishes se reconeishen en léger.

Nòta pedagogica: era taula NOR-NORI-NORK passat ei densa, mès eth sòn rendiment ei enorme: te daurís era narracion damb tres arguments, causa que ei fòrça frequenta en quinsevolh istòria. Se memorizes un solet vèrb modèl (per exemple eman), es autes formes se calquen.