Díes de la selmana y actividaes
Enantes de falar de planes y axenda, repasamos los díes de la selmana y deprendemos a asocialos coles actividaes cotidianes.
Los siete díes
| Euskera | Castellanu | Pista |
|---|---|---|
| astelehena | llunes | aste + lehen = “primer día de la selmana” |
| asteartea | martes | aste + arte = “ente selmana” |
| asteazkena | miércoles | aste + azken = “últimu día de la selmana llaboral” (hist.) |
| osteguna | xueves | egun = día |
| ostirala | vienres | comparte la raíz ortzi/osti- (cielu) con osteguna |
| larunbata | sábadu | larun + bata |
| igandea | domingu | día festivu históricu |
Pista de memoria: la pallabra aste (selmana) apaez al principiu de los díes llaborales. Astelehen-, astear-, asteazken- casi cunten en voz alta’l principiu, metá y final de la selmana.
Dicir “el llunes” — sufixu -(e)an
Pa fechar un eventu amiéstase -(e)an al día:
| Día | ”El + día” |
|---|---|
| astelehena | astelehenean |
| asteartea | asteartean |
| asteazkena | asteazkenean |
| osteguna | ostegunean |
| ostirala | ostiralean |
| larunbata | larunbatean |
| igandea | igandean |
- Astelehenean lan egiten dut. — Trabayo’l llunes.
- Larunbatean afaltzera joango gara. — El sábadu diremos a cenar.
Dicir “tolos X” — sufixu -ero
Pa frecuencia regular:
- astelehenero — tolos llunes
- larunbatero — tolos sábados
- egunero — tolos díes
- astero — toles selmanes
- astebururo — tolos fines de selmana
Día + actividá: exemplos
| Euskera | Castellanu |
|---|---|
| Astelehenean kiroldegira noa. | El llunes voi al ximnasiu. |
| Asteartean euskara klasea dut. | El martes tengo clase d’euskera. |
| Ostiralean parranda egiten dugu. | El vienres salimos de folixa. |
| Larunbatean familiaren etxera joango naiz. | El sábadu diré a casa de la familia. |
| Igandean lasai gelditzen naiz etxean. | El domingu quédome tranquilu en casa. |
Asteburua — el fin de selmana
Asteburua (fin de selmana) ye una pallabra perútil:
- Asteburuan zer egingo duzu? — ¿Qué vas facer el fin de selmana?
- Asteburu honetan mendira joango naiz. — Esti fin de selmana diré al monte.
- Asteburu pasa egitea gustatzen zait. — Préstame facer escapaes de fin de selmana.
Nota cultural: xunto a igandea verás de cutiu jaieguna (día festivu): la fórmula igandeak eta jaiegunak ye típica nos horarios d’autobuses, comercios y carteles del conceyu.
Ejercicios
"Llunes" n'euskera ye…
¿Qué día ye "asteburua"?
"Voi al ximnasiu el llunes" = kiroldegira noa.
"Tolos llunes" =