Enantes de falar de planes y axenda, repasamos los díes de la selmana y deprendemos a asocialos coles actividaes de tolos díes.
Los siete díes
Euskera
Asturianu
Pista
astelehena
llunes
aste + lehen = “primer día de la selmana”
asteartea
martes
aste + arte = “ente selmana”
asteazkena
miércoles
aste + azken = “últimu día de la selmana llaboral” (hist.)
osteguna
xueves
egun = día
ostirala
vienres
comparte la raíz ortzi/osti- (cielu) con osteguna
larunbata
sábadu
larun + bata
igandea
domingu
día festivu históricu
Pista de memoria: la pallabra aste (selmana) apaez al principiu de los díes llaborales. Astelehen-, astear-, asteazken- casi cunten en voz alta el principiu, la metá y el final de la selmana.
Dicir “el llunes” — sufixu -(e)an
Pa fechar un eventu amiéstase -(e)an al día:
Día
”El + día”
astelehena
astelehenean
asteartea
asteartean
asteazkena
asteazkenean
osteguna
ostegunean
ostirala
ostiralean
larunbata
larunbatean
igandea
igandean
Astelehenean lan egiten dut. — Trabayo’l llunes.
Larunbatean afaltzera joango gara. — El sábadu diremos a cenar.
Dicir “tolos X” — sufixu -ero
Pa una frecuencia regular:
astelehenero — tolos llunes
larunbatero — tolos sábados
egunero — tolos díes
astero — toles selmanes
astebururo — toles fines de selmana
Día + actividá: exemplos
Euskera
Asturianu
Astelehenean kiroldegira noa.
El llunes voi al ximnasiu.
Asteartean euskara klasea dut.
El martes tengo clase d’euskera.
Ostiralean parranda egiten dugu.
El vienres salimos de folixa.
Larunbatean familiaren etxera joango naiz.
El sábadu diré a casa de la familia.
Igandean lasai gelditzen naiz etxean.
El domingu quédome tranquilu en casa.
Asteburua — la fin de selmana
Asteburua (fin de selmana) ye una pallabra perútil:
Asteburuan zer egingo duzu? — ¿Qué vas facer la fin de selmana?
Asteburu honetan mendira joango naiz. — Esta fin de selmana diré al monte.
Asteburu pasa egitea gustatzen zait. — Préstame facer escapaes de fin de selmana.
Nota cultural: xunto a igandea verás de cutiu jaieguna (día festivu): la fórmula igandeak eta jaiegunak ye típica nos horarios d’autobuses, comercios y cartelos del conceyu.