Pa falar de planes hai que dominar los marcadores temporales. Equí tienes los de la exa pasáu-presente-futuru y los más usaos pal futuru próximu.
La exa básica
Euskera
Asturianu
atzo
ayeri
gaur
güei
bihar
mañana
etzi
pasao mañana
etziluma / etzidamu
”tres-pasao mañana” (pocu usáu)
Tres pallabres curties (atzo, gaur, bihar) y etzi — con eso resuelves cuasi cualquier conversación cotidiana sobre feches.
Datorren (que vien)
Pa falar de “la selmana que vien”, “el mes que vien” úsase datorren + nome:
Euskera
Asturianu
datorren astean
la selmana que vien
datorren astelehenean
el llunes que vien
datorren hilean
el mes que vien
datorren urtean
l’añu que vien
Datorren significa “que vien” (ye la forma de relativu del verbu etorri, venir). Lo importante ye deprendelo como un bloque.
”Esti/esta” — hau / honetan
Pa “esta selmana”, “esti fin de selmana”:
aste honetan — esta selmana
asteburu honetan — esti fin de selmana
hilabete honetan — esti mes
Otros marcadores clave
Euskera
Asturianu
orain
agora
gero
llueu, dempués
lehen
enantes
gaur goizean
esta mañana
gaur arratsaldean
esta tarde
gaur gauean
esta nueche
bihar goizean
mañana pela mañana
Goiza = mañana (parte del día). Bihar = mañana (día siguiente). Son dos pallabres distintes, ¡nun les confundas!
Facer preguntes sobre’l tiempu
Noiz? — ¿Cuándo?
Noiz etorriko zara? — ¿Cuándo vas venir?
Noiz egingo dugu afaria? — ¿Cuándo vamos facer la cena?
Exemplos en contestu
Bihar mendira joango naiz. — Mañana voi dir al monte.
Etzi euskara klasea dut. — Pasao mañana tengo clas d’eusquera.
Datorren astean lan asko izango dut. — La selmana que vien voi tener munchu trabayu.
Asteburu honetan ez dut planik. — Esti fin de selmana nun tengo plan.
Nota cultural: n’eusquera “mañana” como momentu del día ye goiza y “mañana” como día siguiente ye bihar. La fras bihar goizean (“mañana pela mañana”) xunta los dos. Nes primeres conversaciones ye mui frecuente fallar esti matiz, asina que convien afitalo dende’l principiu.