Esta lleición amplía’l pasáu a los verbos NOR-NORK (transitivos: yo lo, tu lo, él lo). Ye la base pa narrar toles aiciones que tienen oxetu: comí, vi, fixi, dixi, merqué, llamé…
La fórmula
partizipioa + nuen / zenuen / zuen / genuen / zenuten / zuten
Pronome
Pasáu de dut
Asturianu
nik
nuen
yo lo
zuk
zenuen
tu lo
hark
zuen
él/ella lo
guk
genuen
nós lo
zuek
zenuten
vós lo
haiek
zuten
ellos lo
Les formes terminen siempres en -n, y la primer lletra ye la marca de persona: n- (yo), z- (tu/vós/ellos), g- (nós).
Oxetu plural — nituen
Si l’oxetu ye plural (los llibros, les entraes, les cerveces), l’auxiliar cambia a la serie en -itu-:
Pronome
Auxiliar plural
Asturianu
nik
nituen
yo los
zuk
zenituen
tu los
hark
zituen
él/ella los
guk
genituen
nós los
zuek
zenituzten
vós los
haiek
zituzten
ellos los
Exemplos
Asturianu
Eusquera
Comí pintxos
Pintxoak jan nituen
Vi una película
Film bat ikusi nuen
Fixeron la cena
Afaria egin zuten
¿Qué dixo?
Zer esan zuen?
Mercamos pan
Ogia erosi genuen
Vendió les dos motos
Bi motoak saldu zituen
Verbos sintéticos: eduki y jakin
Dos verbos muy frecuentes caltienen forma sintética en pasáu, igual que en presente (daukat, dakit):
Eduki (tener, posesión)
Pronome
Forma
Asturianu
ni
neukan
yo tenía
zu
zeneukan
tu teníes
hura
zeukan
él/ella tenía
gu
geneukan
teníemos
zuek
zeneukaten
teníeis
haiek
zeukaten
teníen
Jakin (saber)
Pronome
Forma
Asturianu
ni
nekien
yo sabía
zu
zenekien
tu sabíes
hura
zekien
él/ella sabía
gu
genekien
sabíemos
zuek
zenekiten
sabíeis
haiek
zekiten
sabíen
Anbotok bizikleta gorri bat zeukan umetan. — Anboto tenía una bici bermeya de neñu.
Ez zekien non bizi ginen. — Nun sabía ónde vivíemos.
Dos detalles clave del NOR-NORK en pasáu
1. La marca -k nel suxetu. Como en presente, el suxetu qu’actúa lleva’l casu ergativu:
Garazik afaria egin zuen. — Garazi fixo la cena.
Landerrek sarrerak erosi zituen. — Lander mercó les entraes.
2. Concordancia col oxetu. Si l’oxetu ye singular → nuen / zuen; si ye plural → nituen / zituen. Ye la mesma regla que en presente.
Negación
Atzo ez nuen filmik ikusi. — Ayeri nun vi nenguna película.
Ainarak ez zuen ezer esan. — Ainara nun dixo nada.
Ez genituen sarrerak erosi. — Nun mercamos les entraes.
Cuando l’oxetu va negáu, suel apaecer en partitivu: filmik, ezer, txikirik. Ye’l mesmu -rik que viste n’A1.
Mini-narración
Aurreko larunbatean Olatz eta Lander itsasora joan ziren (NOR). Hondartzan egun osoa eman zuten: igeri egin zuten, eguzkitan etzanda egon ziren eta liburu bat irakurri zuten. Iluntzean afari bat prestatu zuten eta lagunekin afaldu zuten.
Fíxate cómo s’amiesten formes NOR (joan ziren, egon ziren) y NOR-NORK (eman zuten, irakurri zuten, prestatu zuten). Les dos lleiciones combínense pa narrar.
Nota: na próxima lleición vas ver los verbos sintéticos en pasáu (nindoan, nentorren, nenbilen) que completen el pasáu NOR.
Ejercicios
"Liburua irakurri nuen" significa…
¿Qué forma d'"ukan" en pasáu correspuende a "ellos lo"?
Merqué les entraes = Sarrerak erosi .
Lander tenía un coche bermeyu = Landerrek auto gorri bat .