Saltar al conteníu
Esta traducción ta en beta: pue haber frases ensin traducir o gazapos.Informar en Feedback

A2 · Unidad 1

Iragan burutua NOR-NORK — ukan en pasáu

~13 min

Esta lleición amplía’l pasáu a los verbos NOR-NORK (transitivos: yo lo, tu lo, él lo). Ye la base pa narrar toles aiciones que tienen oxetu: comí, vi, fixi, dixi, merqué, llamé…

La fórmula

partizipioa + nuen / zenuen / zuen / genuen / zenuten / zuten

PronomePasáu de dutAsturianu
niknuenyo lo
zukzenuentu lo
harkzuenél/ella lo
gukgenuennós lo
zuekzenutenvós lo
haiekzutenellos lo

Les formes terminen siempres en -n, y la primer lletra ye la marca de persona: n- (yo), z- (tu/vós/ellos), g- (nós).

Oxetu plural — nituen

Si l’oxetu ye plural (los llibros, les entraes, les cerveces), l’auxiliar cambia a la serie en -itu-:

PronomeAuxiliar pluralAsturianu
niknituenyo los
zukzenituentu los
harkzituenél/ella los
gukgenituennós los
zuekzenituztenvós los
haiekzituztenellos los

Exemplos

AsturianuEusquera
Comí pintxosPintxoak jan nituen
Vi una películaFilm bat ikusi nuen
Fixeron la cenaAfaria egin zuten
¿Qué dixo?Zer esan zuen?
Mercamos panOgia erosi genuen
Vendió les dos motosBi motoak saldu zituen

Verbos sintéticos: eduki y jakin

Dos verbos muy frecuentes caltienen forma sintética en pasáu, igual que en presente (daukat, dakit):

Eduki (tener, posesión)

PronomeFormaAsturianu
nineukanyo tenía
zuzeneukantu teníes
hurazeukanél/ella tenía
gugeneukanteníemos
zuekzeneukatenteníeis
haiekzeukatenteníen

Jakin (saber)

PronomeFormaAsturianu
ninekienyo sabía
zuzenekientu sabíes
hurazekienél/ella sabía
gugenekiensabíemos
zuekzenekitensabíeis
haiekzekitensabíen

Anbotok bizikleta gorri bat zeukan umetan. — Anboto tenía una bici bermeya de neñu.

Ez zekien non bizi ginen. — Nun sabía ónde vivíemos.

Dos detalles clave del NOR-NORK en pasáu

1. La marca -k nel suxetu. Como en presente, el suxetu qu’actúa lleva’l casu ergativu:

Garazik afaria egin zuen. — Garazi fixo la cena.

Landerrek sarrerak erosi zituen. — Lander mercó les entraes.

2. Concordancia col oxetu. Si l’oxetu ye singular → nuen / zuen; si ye plural → nituen / zituen. Ye la mesma regla que en presente.

Negación

Atzo ez nuen filmik ikusi. — Ayeri nun vi nenguna película.

Ainarak ez zuen ezer esan. — Ainara nun dixo nada.

Ez genituen sarrerak erosi. — Nun mercamos les entraes.

Cuando l’oxetu va negáu, suel apaecer en partitivu: filmik, ezer, txikirik. Ye’l mesmu -rik que viste n’A1.

Mini-narración

Aurreko larunbatean Olatz eta Lander itsasora joan ziren (NOR). Hondartzan egun osoa eman zuten: igeri egin zuten, eguzkitan etzanda egon ziren eta liburu bat irakurri zuten. Iluntzean afari bat prestatu zuten eta lagunekin afaldu zuten.

Fíxate cómo s’amiesten formes NOR (joan ziren, egon ziren) y NOR-NORK (eman zuten, irakurri zuten, prestatu zuten). Les dos lleiciones combínense pa narrar.

Nota: na próxima lleición vas ver los verbos sintéticos en pasáu (nindoan, nentorren, nenbilen) que completen el pasáu NOR.

Ejercicios

"Liburua irakurri nuen" significa…

¿Qué forma d'"ukan" en pasáu correspuende a "ellos lo"?

Merqué les entraes = Sarrerak erosi .

Lander tenía un coche bermeyu = Landerrek auto gorri bat .

Tarxeta 1 de 15

(toca pa ver la traducción)

Empareya cada pallabra cola so traducción.