Per preguntar preus en basc i entendre el que et diuen en cobrar, necessites dues coses: la fórmula Zenbat balio du? i els números fins a 100. El sistema de números del basc és vigesimal (es basa en grups de 20), així que requereix una mica de costum.
La pregunta clau
Basc
Català
Zenbat balio du?
Quant costa?
Zenbat da?
Quant és?
Zenbat dira denera?
Quant és en total?
Pagatu daiteke?
Es pot pagar? (demanar el compte)
Zenbat és “quant / quants” — ja ho vas veure amb Zenbat urte dituzu? (“Quants anys tens?”). Balio = “val / costa”.
Nombres fins a 20 (recordatori)
Ja vas veure els de l’1 al 10 a la unitat de la família. Aquí tens els de l’11 al 20:
Nombre
Basc
11
hamaika
12
hamabi (hamar + bi)
13
hamahiru
14
hamalau
15
hamabost
16
hamasei
17
hamazazpi
18
hemezortzi
19
hemeretzi
20
hogei
Del 12 al 17, fixa’t com és hamar (“deu”) + el dígit: hamabi = “deu-dos” = dotze. Hamaika (11) i hemezortzi/hemeretzi (18, 19) són irregulars.
Les desenes: el sistema vigesimal
Aquí hi ha la sorpresa del basc. Les desenes es compten en grups de 20:
Nombre
Basc
Lògica
20
hogei
base
30
hogeita hamar
”20 i 10”
40
berrogei
”doble 20” (ber- = doble)
50
berrogeita hamar
”doble 20 i 10”
60
hirurogei
”tres 20” (hiru = tres)
70
hirurogeita hamar
”tres 20 i 10”
80
laurogei
”quatre 20”
90
laurogeita hamar
”quatre 20 i 10”
100
ehun
base
Per als nombres intermedis, segueixes la mateixa lògica: 25 = hogeita bost (“20 i 5”), 67 = hirurogeita zazpi (“tres 20 i 7”). Costa al principi; amb la pràctica del bar i els preus surt sol.
Dir un preu
Preu
Basc
1 €
euro bat
2 €
bi euro
1,50 €
euro bat eta berrogeita hamar / euro eta erdi
3 €
hiru euro
25 €
hogeita bost euro
Fixa’t que euro no porta la -a quan va precedit d’un nombre (igual que a bi anaia, “dos germans”). Les quantitats exactes en cèntims es diuen com en català: hiru euro eta berrogeita hamar zentimo (3,50 €).
Comprar diversos elements
Quan en demanes més d’un, recorda fer servir ditut o ditugu en comptes de dut/dugu:
Bi kafe hartuko ditut. — Prendré dos cafès.
Hiru ogitarteko hartuko ditugu. — Prendrem tres entrepans.
Adjectius per parlar de preus
garesti — car (també garestia amb article)
merke — barat (merkea amb article)
doan — gratis
Hau oso garestia da! — Això és molt car!
Bilbon kafea merkea da. — A Bilbao el cafè és barat.
Minidiàleg
— Kafe hutsa eta ogitarteko bat. Zenbat balio du denera?