Zenbat balio du? Prètzes e quantitats

Entà demanar prètzes en euskera e compréner çò que te diden ar moment de cobrar, te cau dues causes: era formula Zenbat balio du? e es nombres enquia 100. Eth sistèma de nombres der euskera ei vigesimau (se base en grops de 20), atau que demane un shinhau de costum.

Era pregunta clau

Euskera	Occitan
Zenbat balio du?	Quant còste?
Zenbat da?	Quant ei?
Zenbat dira denera?	Quant ei en tot?
Pagatu daiteke?	Se pòt pagar? (demanar eth compde)

Zenbat ei “quant / quanti” — ja ac vedères damb Zenbat urte dituzu? (“Quanti ans as?”). Balio = “vau / còste”.

Nombres enquia 20 (rebrembe)

Ja vedères es deth 1 ath 10 ena unitat dera familha. Ací es deth 11 ath 20:

Nombre	Euskera
11	hamaika
12	hamabi (hamar + bi)
13	hamahiru
14	hamalau
15	hamabost
16	hamasei
17	hamazazpi
18	hemezortzi
19	hemeretzi
20	hogei

Deth 12 ath 17, hè-te atau com ei hamar (“dètz”) + eth dígit: hamabi = “dètz-dus” = dotze. Hamaika (11) e hemezortzi/hemeretzi (18, 19) son irregulars.

Es desenes: eth sistèma vigesimau

Ací ei era suspresa der euskera. Es desenes se compden en grops de 20:

Nombre	Euskera	Logica
20	hogei	basa
30	hogeita hamar	”20 e 10”
40	berrogei	”doble 20” (ber- = doble)
50	berrogeita hamar	”doble 20 e 10”
60	hirurogei	”tres 20” (hiru = tres)
70	hirurogeita hamar	”tres 20 e 10”
80	laurogei	”quate 20”
90	laurogeita hamar	”quate 20 e 10”
100	ehun	basa

Entàs nombres intermèdis, segueishes era madeisha logica: 25 = hogeita bost (“20 e 5”), 67 = hirurogeita zazpi (“tres 20 e 7”). Còste ath principi; damb era practica deth bar e des prètzes ges solet.

Díder un prètz

Prètz	Euskera
1 €	euro bat
2 €	bi euro
1,50 €	euro bat eta berrogeita hamar / euro eta erdi
3 €	hiru euro
25 €	hogeita bost euro

Hè-te atau com euro non pòrte era -a quan vie precedit d’un nombre (parièr qu’en bi anaia, “dus frairs”). Es quantitats exactes en centims se diden com en occitan: hiru euro eta berrogeita hamar zentimo (3,50 €).

Crompar diuèrsi elements

Quan demanes mès d’un, brembe-te d’emplegar ditut o ditugu en sòrta de dut/dugu:

• Bi kafe hartuko ditut. — Prenerè dus cafès.
• Hiru ogitarteko hartuko ditugu. — Preneram tres entrepans.

Adjectius entà parlar de prètzes

• garesti — car (tanben garestia damb article)
• merke — barat (merkea damb article)
• doan — gratis

Hau oso garestia da! — Aquò ei plan car! Bilbon kafea merkea da. — En Bilbo eth cafè ei barat.

Mini-dialòg

— Kafe hutsa eta ogitarteko bat. Zenbat balio du denera?

Un cafè solet e un entrepan. Quant ei en tot?

— Lau euro eta berrogeita hamar.

Quate euròs damb cinquanta.

— Tori, bost euro.

Pren, cinc euròs.

— Eskerrik asko, eta hementxe duzu bueltakoa.

Mercés, e ací as eth cambi.