Zenbat balio du? Prètzi e quantitats

Tà demandar prètzi en basc e enténer çò que te diden en cobrar, as de besonh dues causes: era formula Zenbat balio du? e es numèros enquià 100. Eth sistèma de numèros deth basc ei vigesimau (se base en grops de 20), donc a de besonh un shinhau de costum.

Era qüestion clau

Basc	Aranés
Zenbat balio du?	Quant còste?
Zenbat da?	Quant ei?
Zenbat dira denera?	Quant ei en totau?
Pagatu daiteke?	Se pòt pagar? (demandar eth compde)

Zenbat ei “quant / quants” — ja ac vedes en Zenbat urte dituzu? (“Quants ans as?”). Balio = “vau / còste”.

Numèros enquià 20 (brembador)

Ja vedes es numèros der 1 ath 10 ena unitat dera familha. Ací es der 11 ath 20:

Numèro	Basc
11	hamaika
12	hamabi (hamar + bi)
13	hamahiru
14	hamalau
15	hamabost
16	hamasei
17	hamazazpi
18	hemezortzi
19	hemeretzi
20	hogei

Deth 12 ath 17, fixe-te coma ei hamar (“dètz”) + eth chifre: hamabi = “dètz-dus” = dotze. Hamaika (11) e hemezortzi/hemeretzi (18, 19) son irregulars.

Es detzenes: eth sistèma vigesimau

Ací ei era suspresa deth basc. Es detzenes se compden en grops de 20:

Numèro	Basc	Logica
20	hogei	basa
30	hogeita hamar	”20 e 10”
40	berrogei	”doble 20” (ber- = doble)
50	berrogeita hamar	”doble 20 e 10”
60	hirurogei	”tres 20” (hiru = tres)
70	hirurogeita hamar	”tres 20 e 10”
80	laurogei	”quate 20”
90	laurogeita hamar	”quate 20 e 10”
100	ehun	basa

Tàs numèros intermedis, seguisses era madeisha logica: 25 = hogeita bost (“20 e 5”), 67 = hirurogeita zazpi (“tres 20 e 7”). Còste ath començament; damb era practica deth bar e es prètzi gèsse solet.

Díder un prètzi

Prètzi	Basc
1 €	euro bat
2 €	bi euro
1,50 €	euro bat eta berrogeita hamar / euro eta erdi
3 €	hiru euro
25 €	hogeita bost euro

Fixe-te qu’euro non pòrte era -a quan va precedit d’un numèro (parier qu’en bi anaia, “dus frairs”). Es quantitats exactes en centims se diden coma en castelhan: hiru euro eta berrogeita hamar zentimo (3,50 €).

Crompar diuèrsi elements

Quan demandes mès d’un, bremba-te d’usar ditut o ditugu en lòc de dut/dugu:

• Bi kafe hartuko ditut. — Preneré dus cafès.
• Hiru ogitarteko hartuko ditugu. — Prenerem tres entrepans.

Adjectius tà parlar de prètzi

• garesti — car (tanben garestia damb article)
• merke — barat (merkea damb article)
• doan — a gratis

Hau oso garestia da! — Açò ei fòrça car! Bilbon kafea merkea da. — En Bilbao eth cafè ei barat.

Mini-dialòg

— Kafe hutsa eta ogitarteko bat. Zenbat balio du denera?

Un cafè solet e un entrepan. Quant ei en totau?

— Lau euro eta berrogeita hamar.

Quate èuros damb cinquanta.

— Tori, bost euro.

Tè, cinc èuros.

— Eskerrik asko, eta hementxe duzu bueltakoa.

Gràcies, e ací as eth retorn.