Preguntar preus (Zenbat balio du?)

Per fer la compra cal saber preguntar el preu i entendre la resposta. En euskera hi ha dues preguntes bàsiques, segons si mires un producte al taulell o ja vols pagar.

Les dues preguntes clau

Euskera	Català	Quan
Zenbat balio du?	Quant val?	mirant un producte concret
Zenbat da?	Quant és?	al final, en pagar
Zenbatean dago kiloa?	A quant està el quilo?	preguntant el preu per unitat

Zenbat significa “quant/quants”. Balio és “valer”. Du és la forma “té/fa” del verb ukan.

Respondre amb el preu

Hi ha dues estructures freqüents:

• X euro balio du — Val X euros.
  • Botilak lau euro balio du. → L’ampolla val 4 euros.
• Kiloa X eurotan dago — El quilo està a X euros.
  • Kiloa hamar eurotan dago. → El quilo està a 10 euros.

Eurotan és “en euros” (inessiu plural). En la parla diària també és molt comú sentir simplement “Hamar euro” sense verb, igual que en català.

Si ho veus car o barat

• Garestia da — És car.
• Merkea da — És barat.
• Hau garestia da! — Això és car!
• Merkeak ere ez! — Tampoc no són barats! (literalment: “ni barats tan sols”)

Pagar i el canvi

• Zenbat da dena? — Quant és tot?
• Tori! — Té! (en donar els diners, molt comú)
• Txartelaz ordain dezaket? — Puc pagar amb targeta?
• Hemen daukazu kanbioa. — Aquí té el canvi.

Nota cultural: en moltes botigues petites de barri el pagament en efectiu continua sent l’habitual, així que txartelaz ordain dezaket? és una pregunta útil quan hi entres per primera vegada.