El compte (kontua eskatzen)
El tancament del menjar té el seu petit guió: demanar el compte, pagar i acomiadar-se.
Demanar el compte
Tres maneres, totes correctes:
| Euskera | Català | To |
|---|---|---|
| Kontua, mesedez. | El compte, si us plau. | neutre, clar |
| Atera kontua, mesedez. | Porta’m el compte, si us plau. | neutre |
| Kobratuko al didazu? | Em cobres? | cortès (futur) |
Kobratuko al didazu? se sent moltíssim en bars i restaurants informals. Al és partícula de pregunta i didazu és “(tu a) mi” (NOR-NORI-NORK).
El preu total
- Zenbat da dena? — Quant és tot?
- Hamabost euro eta hogei zentimo. — Quinze euros amb vint cèntims.
Pagar
| Euskera | Català |
|---|---|
| Txartelaz ordain dezaket? | Puc pagar amb targeta? |
| Eskudirutan ordainduko dut. | Pagaré en efectiu. |
| Tori! | Té! (en donar els diners) |
| Hemen daukazu kanbioa. | Aquí té el canvi. |
| Ez daukat kanbiorik. | No tinc canvi. |
Eskudiru = “diners a mà” → en efectiu. Txartel = targeta. Kanbio és un manlleu i s’usa amb normalitat.
Propines
A Euskal Herria la propina no és obligatòria. El més habitual:
- En bars i menjars informals: deixar les monedes soltes del canvi (50 cèntims a 1 euro).
- En restaurants amb un compte més alt: 1-2 euros per persona si t’ha agradat.
- Mai no cal el típic 10% a l’estil d’altres països.
Acomiadar-se
- Eskerrik asko, oso ondo zegoen! — Moltes gràcies, estava molt bo!
- Zuri! Agur! — A tu! Adéu!
- Hurrengora arte! — Fins a la pròxima!
Mini-seqüència completa
— Aizu, kobratuko al didazu, mesedez?
— Bai, banoa. Hamazortzi euro eta berrogeita hamar zentimo.
— Txartelaz ordain dezaket?
— Bai, noski.
— Eskerrik asko! Oso ondo zegoen.
— Zuri! Agur!
Nota cultural: deixar la moneda del cafè com a petita propina al cambrer és un gest força estès als bars bascos, sobretot si t’hi quedes una estona a xerrar. No s’espera, però s’agraeix.
Ejercicios
Com demanes el compte?
"Kobratuko al didazu?" significa…
"Puc pagar amb targeta?" = Txartelaz dezaket?
"No tinc canvi" = Ez kanbiorik.