Gehiegi, gutxiegi, gero eta — excés, defecte i progressiu

Aquesta lliçó completa les comparacions amb dues peces més:

1. Excés i defecte (-egi, gehiegi, gutxiegi).
2. Comparatiu progressiu (cada cop més / menys: gero eta…).

Més alguns modificadors útils per matisar (pixka bat, askoz, dezente).

El sufix -egi — “massa”

Per dir que alguna cosa és excessiva, afegeixes -egi a l’adjectiu (i després la -a final si va amb un substantiu determinat):

Adjectiu	Excessiu
handia (gran)	handiegia (massa gran)
txikia (petit)	txikiegia
garestia (car)	garestiegia
beroa (calent)	beroegia
hotza (fred)	hotzegia
zaila (difícil)	zailegia
azkarra (ràpid)	azkarregia

Alkandora hau handiegia da niretzat. — Aquesta camisa és massa gran per a mi.

Kafea beroegi dago. — El cafè està massa calent.

Ikastaroa zailegia zen guretzat. — El curs era massa difícil per a nosaltres.

Gehiegi i gutxiegi

Com a adverbis independents:

Català	Basc
Massa	gehiegi
Massa poc / insuficient	gutxiegi
Massa gent	jende gehiegi
Molt poca aigua	ur gutxiegi

Gehiegi jan dut. — He menjat massa.

Gutxiegi lo egiten duzu. — Dorms (massa) poc.

Hori gehiegi da niretzat. — Això és massa per a mi.

El comparatiu progressiu: gero eta + -ago

Per a “cada cop més X” o “cada cop menys X”, el basc fa servir una fórmula molt expressiva:

gero eta + adjectiu/adverbi-ago(a)

Català	Basc
Cada cop més car	Gero eta garestiagoa
Cada cop més fred	Gero eta hotzagoa
Cada cop millor	Gero eta hobea
Cada cop pitjor	Gero eta okerragoa
Cada cop més	Gero eta gehiago
Cada cop menys	Gero eta gutxiago
Cada cop més ràpid	Gero eta azkarrago
Cada cop més a poc a poc	Gero eta polikiago

Bilbo gero eta handiagoa da. — Bilbao és cada cop més gran.

Eguraldia gero eta okerrago dago. — El temps està cada cop pitjor.

Gazteek gero eta gutxiago hitz egiten dute euskaraz. — Els joves parlen cada cop menys en basc.

Truc mnemotècnic: gero eta literalment “després i” — la idea és “després, i després, i després més…”. És la manera basca d’expressar progressió.

Hain — “tan” (amb negació o sense)

Català	Basc
És tan gran	Hain handia da
No és tan car	Ez da hain garestia
És tan bonic!	Hain polita da!

Per a “no és tan… com…” es fa servir bezain (lliçó anterior):

Ez da zuk uste duzun bezain ona. — No és tan bo com et penses.

Modificadors de quantitat

Per matisar les comparacions:

Català	Basc	Exemple
Una mica	pixka bat	Pixka bat handiagoa (una mica més gran)
Una mica / un xic	zerbait / zertxobait	Zertxobait txikiagoa (una mica més petit)
Força / bastant	dezente	Dezente hobea (força millor)
Molt	askoz	Askoz hobea (molt millor)
Moltíssim	askoz hobea / askoz garestiagoa

Etxe hau zurea baino askoz handiagoa da. — Aquesta casa és molt més gran que la teva.

Pixka bat goizago etorriko naiz. — Vindré una mica abans.

Hain… ezen / hainbeste… (registre alt)

Més enllà de l’A2 estricte, convé reconèixer:

• Hain + adjectiu + non/ezen — tan… que: Hain pozik zegoen, non kantatzen hasi zen (estava tan content que es va posar a cantar).
• Hainbeste — tant/a (quantitat emfàtica): Hainbeste lan dago!

Minitext

Garazi sukaldari ona da, baina kafea beroegi ipintzen du beti. Lehengo egunean hain bero zegoen, ezen ezin nuen edan! Eta hori ez da dena: pintxo bakoitzean olio gehiegi botatzen du. Pixka bat gutxiago beharko luke. Hala ere, hura gero eta hobea da: orain dela urtebete askoz okerragoa zen.

Minidiàleg

— Olatz, etxe berri hori zer moduz?

— Eder askoa, baina garestiegia zen guretzat. Eta logelak txikiegiak ziren.

— Eta orain bilatzen ari zaretena nolakoa da?

— Gero eta zailagoa da etxebizitza on bat aurkitzea. Prezioak gero eta altuagoak dira eta etxebizitza on guztiek dute lehia gehiegi.

Nota cultural: l’escassetat d’habitatge assequible (etxebizitza) és un tema recurrent en qualsevol conversa d’A2 sobre l’actualitat: gero eta garestiago, pisu eskuragarri gutxiegi, askoz okerrago lehen baino. Aquesta lliçó et dona el vocabulari per participar-hi.