Natura — la muntanya, el mar i el paisatge

Nova unitat: aire lliure. Comencem per l’escenari —muntanya, bosc, riu i mar— que a Euskal Herria no és un decorat: és un pla de diumenge, una religió laica i un tema de conversa infinit.

La muntanya

Català	Basc
La muntanya	mendia
El cim	gailurra
El vessant	magala
El bosc	basoa
L’arbre	zuhaitza
El corriol	bidezidorra
La roca / penya	harkaitza
La vall	harana

Bidezidorretik gora, bi ordutan gailurrera iritsiko gara. — Corriol amunt, en dues hores arribarem al cim.

Basoan barrena ibili ginen, eta ez genuen inor ikusi. Bakea. — Vam caminar pel bosc i no vam veure ningú. Pau.

L’aigua

Català	Basc
El riu	ibaia
L’embassament / pantà	urtegia
La cascada	ur-jauzia
El mar	itsasoa
La platja	hondartza
Les onades	olatuak
El penya-segat	labarra

Uda honetan ibaian bainatuko gara, hondartzan jende gehiegi dago eta. — Aquest estiu ens banyarem al riu, que a la platja hi ha massa gent. (L’-egi i l’eta causal, treballant.)

Descriure el paisatge

Hemendik bista ikusgarria dago: harana, basoa eta urrutian itsasoa. — Des d’aquí hi ha una vista impressionant: la vall, el bosc i a la llunyania el mar.

Udazkenean basoa kolore ederrekoa da: horia, gorria, marroia. — A la tardor el bosc té uns colors preciosos.

Zuhaitz hori oso zaharra da — ehun urte baino gehiago ditu. — Aquest arbre és molt vell: té més de cent anys. (Comparatius de la unitat 04.)

Diàleg: el pla de diumenge

— Igandean mendira joango gara? Anbotora, adibidez.

— Anboto? Hori gogorra da niretzat! Zerbait errazagoa, mesedez…

— Ados: Urkiolara igoko gara, bidezidor lasai batetik. Gailurrean hamaiketakoa.

— Hamaiketakoarekin konbentzitu nauzu. 😄

Nota: el mendizaletasuna (afició a la muntanya) és identitat pura: cada poble té la seva muntanya “pròpia” i el seu cim amb una bústia. La paraula hamaiketakoa —l’esmorzar de les onze— és la veritable raó per la qual molts hi pugen. No ho diguis gaire alt.