Animaliak — del mas al bosc

Del paisatge als seus habitants: els animals — els de casa, els del mas i els del bosc. Vocabulari agraït, ple de paraules compostes que expliquen històries (basurdea = “porc del bosc”).

A casa

Català	Euskera
El gos	txakurra
El gat	katua
L’ocell	txoria
El peix	arraina

Gure txakurrak hiru urte ditu eta katuak hamaika. Nagusia, katua — noski. — El nostre gos té tres anys i el gat onze. El cap, el gat — és clar.

Al mas (baserria)

Català	Euskera
La vaca	behia
L’ovella / el xai	ardia / arkumea
El cavall	zaldia
El porc	txerria
La gallina / el gall	oiloa / oilarra
El ruc	astoa

Baserrian behiak, ardiak eta oiloak dituzte. Goizero esnea eta arrautzak hartzen dituzte. — Al mas tenen vaques, ovelles i gallines. Cada matí agafen llet i ous.

Al bosc i al cel

Català	Euskera
El senglar	basurdea
La guineu	azeria
El llop	otsoa
L’os	hartza
El cérvol	oreina
El voltor	putrea
L’esquirol	urtxintxa

Mendian basurde bat ikusi genuen — eta basurdea guri begira. Denok geldi-geldi! — A la muntanya vam veure un senglar — i el senglar mirant-nos. Tots quiets!

Pirinioetan hartzak daude berriro, gutxi baina badaude. — Als Pirineus hi torna a haver ossos: pocs, però n’hi ha.

Parlar del teu animal

Animaliarik baduzu? — Tens animals?

Bai, txakur bat daukat. Mendira eramaten dut egunero. — Sí, tinc un gos. El porto a la muntanya cada dia.

Katuak ez du ezer egiten… eta hala ere, dena da berea. — El gat no fa res… i tot i així, tot és seu. 😄

Nota: els animals poblen tot el basc: Otsoa aipatu eta otsoa atari (parlant del llop, el llop a la porta = qui parla del llop, el llop li surt), azeria baino azkarragoa (més llest que una guineu)… I molts cognoms: Otxoa (llop), Artzak (ossos), Azeri… Els animals fa segles que són aquí, també en els noms.