Ua bona part dera vida sociau en Euskal Herria passe pera tabèrna (eth bar). Conéisher es bevudes e es minjars basics en basc te daurirà pòrtes subitèntes: ua còlha d’amics, ua visita a un pòble nau, un poteo. Començam peth vocabulari.
Eth cafè e es sues variantes
Eth cafè ei probablament çò que mès demandaràs. A diuèrses formes:
Basc
Aranés
kafea
eth cafè (generic)
kafe hutsa
cafè sol (literaument: “cafè pur/void”)
kafesnea
cafè damb lèt (de kafe + esne)
kafe ebakia
cafè talhat (ebaki = “talhat”)
kafe deskafeinatua
cafè descafeïnat
infusioa
infusion
tea
tè
Kafesne literaument vò díder “cafè-lèt”. Eth basc fòrme fòrça mots compausadi atau, sense guionet e damb eth mot principau ath finau.
Autes bevudes
Basc
Aranés
ura
era aigua
zumoa
suc
esnea
era lèt
ardoa
vin
ardo gorria
vin nere
ardo zuria
vin blanc
garagardoa
bièrra
zuritoa
canha (bièrra petita, tipica)
sagardoa
sidra
txakolina
txakoli (vin blanc basc)
patxarana
patxaran
Tres mots curiosi: sagardo (sidra) = sagar (poma) + ardo (vin); garagardo (bièrra) = garagar (òrdi) + ardo; txakolina ei un vin blanc joen e leugièr, marca dera casa en Euskadi.
Minjars basics en bar
Tà acompanhar çò que beues:
Basc
Aranés
ogia
eth pan
gazta
hromatge
urdaiazpikoa
cambajon
tortilla
tortilha (de trufa)
patata frijituak
truhes herides
gozokia
doç (generic)
txokolatea
chicolate
Er article -a
Quasi toti aguesti mots pòrten -a ath finau quan apareishen “neutres” en ua frasa: ei er article “eth / era”.
Ardoa gustatzen zait. — M’agrade eth vin.
Ura nahi dut. — Voi aigua.
Quan demandes “un”, desapareish era -a e entre bat (“un/ua”):
Kafe bat, mesedez. — Un cafè, se vos platz.
Garagardo bat. — Ua bièrra.
Ena leçon 3 vedaràs açò damb detalh. Ara per ara, memoriza es fòrmes damb -a tà reconéisher-les ena carta deth bar.