Lanbideak — Profesiones (ampliación)
Esta lleición amplía les profesiones que yá vieres na unidá de descripción personal. Equí tienes un repertoriu mayor, con focu nes que apaecen n’hestories y conversaciones cotidianes sobre vecinos.
Repás rápidu
| Euskera | Asturianu |
|---|---|
| ikaslea | estudiante |
| irakaslea | profesor/a |
| medikua | médicu/a |
| langilea | trabayador/a |
| jubilatua | xubiláu/a |
| langabea | en paru |
Ampliación
| Euskera | Asturianu |
|---|---|
| erizaina | enfermeru/a |
| sukaldaria | cocineru/a |
| kazetaria | periodista |
| idazlea | escritor/a |
| abokatua | abogáu/a |
| arkitektoa | arquitectu/a |
| polizia | policía |
| suhiltzailea | bomberu/a |
| dendaria | dependiente/a |
| zerbitzaria | camareru/a |
| mekanikaria | mecánicu/a |
| igeltseroa | albañil |
| nekazaria | agricultor/a |
| arrantzalea | pescador/a |
| gidaria | conductor/a |
| administrazioko langilea | trabayador/a de l’alministración |
Sufixos que delaten la profesión
Si t’atalantes, munches profesiones lleven sufixos típicos:
-ari/-lari→ “el/la que se dedica a…”: kazetari, dantzari, mekanikari, sukaldari.-le→ “el/la que fai…”: irakasle, idazle, ikasle, arrantzale.-zain/-zai→ “guardián/a de…”: erizain (curiador/a d’enfermos = enfermeru/a), atezaina (porteru/a).-tzaile→ forma productiva: saltzailea (vendedor/a), suhiltzailea (bomberu/a).
Saber identificar estos sufixos aídate a adivinar profesiones nueves ensin diccionariu.
”Ser de profesión X”
El patrón yá lu conoces de les primeres unidaes:
- Ni medikua naiz. — Soi médicu.
- Bera kazetaria da. — Elli/ella ye periodista.
- Gu ikasleak gara. — Nós somos estudiantes.
Importante: pa nomar una profesión en xeneral, va col artículu
-a: medikua, kazetaria. (Nel falar tamién oirás mediku naiz, ensin artículu; les dos formes son válides, pero nesti cursu usamos la forma con-a.)
Entrugar pola profesión
| Entruga | Asturianu |
|---|---|
| Zer da zure lanbidea? | ¿Cuála ye la to profesión? |
| Zertan egiten duzu lan? | ¿En qué trabayes? |
| Non egiten duzu lan? | ¿Ónde trabayes? |
| Zer da bere lana? | ¿Cuál ye’l so trabayu? |
Y pa responder sobre ún mesmu o sobre otra persona:
- Ikaslea naiz, baina dendari moduan ere lan egiten dut. — Soi estudiante, pero tamién trabayo de dependiente.
- Bera erizaina da, ospitalean lan egiten du. — Ye enfermeru/a, trabaya nel hospital.
Nota: n’euskera, dicir “soi enfermeru” o “soi enfermera” dizse igual: erizaina naiz. Nun hai marques de xéneru nos sustantivos. Aclárlo col contestu o col nome de la persona.
Ejercicios
¿Quién ye un "polizia"?
"Mekanikaria" trabaya con...
Soi estudiante = Ni naiz.