Lanbideak — Profesiones (ampliación)
Nesta lleición amplíense les profesiones que yá visti na unidá de descripción personal. Equí tienes un repertoriu mayor, centráu nes qu’apaecen n’hestories y conversaciones cotidianes sobre vecinos.
Repasu rápidu
| Euskera | Asturianu |
|---|---|
| ikaslea | estudiante |
| irakaslea | profesor/a |
| medikua | médicu/a |
| langilea | trabayador/a |
| jubilatua | xubiláu/a |
| langabea | en paru |
Ampliación
| Euskera | Asturianu |
|---|---|
| erizaina | enfermeru/a |
| sukaldaria | cocineru/a |
| kazetaria | periodista |
| idazlea | escritor/a |
| abokatua | abogáu/a |
| arkitektoa | arquitectu/a |
| polizia | policía |
| suhiltzailea | bomberu/a |
| dendaria | dependiente/a |
| zerbitzaria | camareru/a |
| mekanikaria | mecánicu/a |
| igeltseroa | arbañil |
| nekazaria | agricultor/a |
| arrantzalea | pescador/a |
| gidaria | conductor/a |
| administrazioko langilea | trabayador/a de l’alministración |
Sufixos qu’indiquen la profesión
Si te fixes, munches profesiones lleven sufixos típicos:
-ari/-lari→ «el/la que se dedica a…»: kazetari, dantzari, mekanikari, sukaldari.-le→ «el/la que fai…»: irakasle, idazle, ikasle, arrantzale.-zain/-zai→ «guardián/a de…»: erizain (curiador/a d’enfermos = enfermeru/a), atezaina (porteru/a).-tzaile→ forma productiva: saltzailea (vendedor/a), suhiltzailea (bomberu/a).
Saber identificar estos sufixos aídate a adivinar profesiones nueves ensin diccionariu.
«Ser de profesión X»
El modelu yá lu conoces de les primeres unidaes:
- Ni medikua naiz. — Soi médicu.
- Bera kazetaria da. — Él/ella ye periodista.
- Gu ikasleak gara. — Nós somos estudiantes.
Importante: pa nomar una profesión en xeneral, va col artículu
-a: medikua, kazetaria. (Na fala tamién oirás mediku naiz, ensin artículu; les dos formes son válides, pero nesti cursu usamos la forma con-a.)
Entrugar pola profesión
| Entruga | Asturianu |
|---|---|
| Zer da zure lanbidea? | ¿Cuál ye la to profesión? |
| Zertan egiten duzu lan? | ¿En qué trabayes? |
| Non egiten duzu lan? | ¿Ónde trabayes? |
| Zer da bere lana? | ¿Cuál ye’l so trabayu? |
Y pa responder sobre ún mesmu o sobre otra persona:
- Ikaslea naiz, baina dendari moduan ere lan egiten dut. — Soi estudiante, pero tamién trabayo de dependiente.
- Bera erizaina da, ospitalean lan egiten du. — Ye enfermeru/a, trabaya nel hospital.
Nota: n’euskera, dicir «soi enfermeru» o «soi enfermera» dizse igual: erizaina naiz. Nun hai marques de xéneru nos sustantivos. Acláriase col contestu o col nome de la persona.
Ejercicios
¿Quién ye un «polizia»?
«Mekanikaria» trabaya con...
Soi estudiante = Ni naiz.