Saltar al conteníu
Esta traducción ta en beta: pue haber frases ensin traducir o gazapos.Informar en Feedback

A1 · Unidad 1

Lanbideak — Profesiones (ampliación)

~12 min

Esta lleición amplía les profesiones que yá vieres na unidá de descripción personal. Equí tienes un repertoriu mayor, con focu nes que apaecen n’hestories y conversaciones cotidianes sobre vecinos.

Repás rápidu

EuskeraAsturianu
ikasleaestudiante
irakasleaprofesor/a
medikuamédicu/a
langileatrabayador/a
jubilatuaxubiláu/a
langabeaen paru

Ampliación

EuskeraAsturianu
erizainaenfermeru/a
sukaldariacocineru/a
kazetariaperiodista
idazleaescritor/a
abokatuaabogáu/a
arkitektoaarquitectu/a
poliziapolicía
suhiltzaileabomberu/a
dendariadependiente/a
zerbitzariacamareru/a
mekanikariamecánicu/a
igeltseroaalbañil
nekazariaagricultor/a
arrantzaleapescador/a
gidariaconductor/a
administrazioko langileatrabayador/a de l’alministración

Sufixos que delaten la profesión

Si t’atalantes, munches profesiones lleven sufixos típicos:

  • -ari / -lari → “el/la que se dedica a…”: kazetari, dantzari, mekanikari, sukaldari.
  • -le → “el/la que fai…”: irakasle, idazle, ikasle, arrantzale.
  • -zain / -zai → “guardián/a de…”: erizain (curiador/a d’enfermos = enfermeru/a), atezaina (porteru/a).
  • -tzaile → forma productiva: saltzailea (vendedor/a), suhiltzailea (bomberu/a).

Saber identificar estos sufixos aídate a adivinar profesiones nueves ensin diccionariu.

”Ser de profesión X”

El patrón yá lu conoces de les primeres unidaes:

  • Ni medikua naiz. — Soi médicu.
  • Bera kazetaria da. — Elli/ella ye periodista.
  • Gu ikasleak gara. — Nós somos estudiantes.

Importante: pa nomar una profesión en xeneral, va col artículu -a: medikua, kazetaria. (Nel falar tamién oirás mediku naiz, ensin artículu; les dos formes son válides, pero nesti cursu usamos la forma con -a.)

Entrugar pola profesión

EntrugaAsturianu
Zer da zure lanbidea?¿Cuála ye la to profesión?
Zertan egiten duzu lan?¿En qué trabayes?
Non egiten duzu lan?¿Ónde trabayes?
Zer da bere lana?¿Cuál ye’l so trabayu?

Y pa responder sobre ún mesmu o sobre otra persona:

  • Ikaslea naiz, baina dendari moduan ere lan egiten dut. — Soi estudiante, pero tamién trabayo de dependiente.
  • Bera erizaina da, ospitalean lan egiten du. — Ye enfermeru/a, trabaya nel hospital.

Nota: n’euskera, dicir “soi enfermeru” o “soi enfermera” dizse igual: erizaina naiz. Nun hai marques de xéneru nos sustantivos. Aclárlo col contestu o col nome de la persona.

Ejercicios

Empareya cada pallabra cola so traducción.

¿Quién ye un "polizia"?

"Mekanikaria" trabaya con...

Soi estudiante = Ni naiz.

Tarxeta 1 de 22