Lanbideak — Mestièrs (ampliacion)

Aguesta leçon ample es mestièrs qu’as ja vist ena unitat de descripcion personau. Aciu as un repertòri mès gran, damb foc enes que apareishen en istòries e convèrses vidaus sus vesins.

Repàs rapid

Basc	Occitan
ikaslea	estudiant
irakaslea	professor/a
medikua	mètge/metgessa
langilea	trabalhador/a
jubilatua	jubilat/a
langabea	a l’atur

Ampliacion

Basc	Occitan
erizaina	infermièr/a
sukaldaria	codinèr/a
kazetaria	jornalista
idazlea	escrivan/a
abokatua	avocat/a
arkitektoa	arquitècte/a
polizia	policièr
suhiltzailea	pompièr/a
dendaria	vendeire/a
zerbitzaria	cambrèr/a
mekanikaria	mecanic/a
igeltseroa	pelhaire
nekazaria	agricultor/a
arrantzalea	pescaire/a
gidaria	conductor/a
administrazioko langilea	trabalhador/a dera administracion

Sufixes que revèlen eth mestièr

Se te hès cas, fòrça mestièrs pòrten sufixes tipics:

• -ari / -lari → “eth/era que se dèdique a…”: kazetari, dantzari, mekanikari, sukaldari.
• -le → “eth/era que hè…”: irakasle, idazle, ikasle, arrantzale.
• -zain / -zai → “gardian/a de…”: erizain (cuidador/a de malauts = infermièr/a), atezaina (portièr/a).
• -tzaile → forma productiva: saltzailea (vendeire/a), suhiltzailea (pompièr/a).

Saber identificar aguesti sufixes t’ajude a endevinar mestièrs naui sense diccionari.

”Èster de mestièr X”

Eth patron ja lo coneishes des prumères unitats:

• Ni medikua naiz. — Sò mètge.
• Bera kazetaria da. — Eth/era ei jornalista.
• Gu ikasleak gara. — Nosati èm estudiants.

Important: entà nomentar un mestièr en generau, va damb article -a: medikua, kazetaria. (En parlar tanben enteneràs mediku naiz, sense article; es dues formes son valides, mès en aguest cors emplegam era forma damb -a.)

Preguntar peth mestièr

Pregunta	Occitan
Zer da zure lanbidea?	Quin ei eth tòn mestièr?
Zertan egiten duzu lan?	En qué trabalhes?
Non egiten duzu lan?	A on trabalhes?
Zer da bere lana?	Quin ei eth sòn trabalh?

E entà respóner sus un madeish o sus ua auta persona:

• Ikaslea naiz, baina dendari moduan ere lan egiten dut. — Sò estudiant, mès tanben trabalhi de vendeire.
• Bera erizaina da, ospitalean lan egiten du. — Ei infermièr/a, trabalhe en espitau.

Nòta: en basc, díder “sò infermièr” o “sò infermièra” se ditz parièr: erizaina naiz. Non i a marques de genre enes substantius. Ac aclaris damb eth contèxte o damb eth nòm dera persona.