Lanbideak — Professions (ampliacion)

Aguesta leccion amplie es professions que ja vedes enla unitat de descripcion personau. Ací as un repertòri mès gran, centrat en es que apareishen en istòries e conversacions quotidianes sus vesins.

Repàs rapid

Basc	Castelhan
ikaslea	estudiant/a
irakaslea	professor/a
medikua	mètge/ssa
langilea	trabalhador/a
jubilatua	jubilat/ada
langabea	en caumatge

Ampliacion

Basc	Castelhan
erizaina	infirmèr/a
sukaldaria	cosinèr/a
kazetaria	jornalista
idazlea	escrivan/a
abokatua	avocat/a
arkitektoa	arquitecte/a
polizia	policièr/a
suhiltzailea	pompèr/a
dendaria	dependent/a
zerbitzaria	servidor/a
mekanikaria	mecanic/a
igeltseroa	paleta
nekazaria	agricultor/a
arrantzalea	pescador/a
gidaria	conducent/a
administrazioko langilea	trabalhador/a dera administracion

Sufixes que delaten era profession

Se te fixes, fòrça professions an sufixes tipics:

• -ari / -lari → “eth/era que se dedique a…”: kazetari, dantzari, mekanikari, sukaldari.
• -le → “eth/era que hè…”: irakasle, idazle, ikasle, arrantzale.
• -zain / -zai → “guardian/a de…”: erizain (cuidador/a de malauts = infirmèr/a), atezaina (portèr/a).
• -tzaile → fòrma productiva: saltzailea (venedor/a), suhiltzailea (pompèr/a).

Saber identificar aguesti sufixes t’ajude a endevinar professions naues sense diccionari.

”Èster de profession X”

Eth patron ja lo coneishes des prumères unitats:

• Ni medikua naiz. — Sò mètge.
• Bera kazetaria da. — Eth/Era ei jornalista.
• Gu ikasleak gara. — Nosati èm estudiants.

Important: entà nomentar ua profession en generau, va damb article -a: medikua, kazetaria. (En parlar tanben sentiràs mediku naiz, sense article; es dues fòrmes son valides, mès en aguest cors utilizam era fòrma damb -a.)

Demandar pera profession

Pregunta	Castelhan
Zer da zure lanbidea?	Quina ei era tua profession?
Zertan egiten duzu lan?	De qué trabalhes?
Non egiten duzu lan?	A on trabalhes?
Zer da bere lana?	Quin ei eth sòn trabalh?

Y entà respóner sus un madeish o sus ua auta persona:

• Ikaslea naiz, baina dendari moduan ere lan egiten dut. — Sò estudiant, mès tanben trabalhi de dependent.
• Bera erizaina da, ospitalean lan egiten du. — Ei infirmèr/a, trabalhe en espitau.

Nòta: en basc, díder “sò infirmèr” o “sò infirmèra” se ditz parièr: erizaina naiz. Non i a marques de genre enes substantius. Ac clarifiques damb eth contèxte o damb eth nòm dera persona.