Quan? (noiz, bihar, etzi…)

Tà parlar de plans cau dominar es marcaires temporaus. Ací as es der ais passat-present-futur e es mès emplegadi entath futur pròplèu.

Er ais basic

Euskera	Aranés
atzo	ier
gaur	aué
bihar	deman
etzi	deman passat
etziluma / etzidamu	”delà deman passat” (pòc emplegat)

Tres mots cuerts (atzo, gaur, bihar) e etzi — damb açò resolgues quasi quinsevolha conversacion quotidiana sus dates.

Datorren (que ven)

Tà parlar de “era setmana que ven”, “eth mes que ven” s’emplegue datorren + nòm:

Euskera	Aranés
datorren astean	era setmana que ven
datorren astelehenean	eth deluns que ven
datorren hilean	eth mes que ven
datorren urtean	er an que ven

Datorren signifique “que ven” (ei era forma de relatiu deth vèrb etorri, vier). Er important ei apréner-lo coma un blòc.

”Aguest/aguesta” — hau / honetan

Tà “aguesta setmana”, “aguest fin de setmana”:

• aste honetan — aguesta setmana
• asteburu honetan — aguest fin de setmana
• hilabete honetan — aguest mes

Auti marcaires clau

Euskera	Aranés
orain	ara
gero	dempús, après
lehen	abans
gaur goizean	aguest maitin
gaur arratsaldean	aguest vrèspe
gaur gauean	aguesta net
bihar goizean	deman peth maitin

Goiza = maitin (part deth dia). Bihar = deman (dia següent). Son dus mots diferents, non es confonesques!

Hèr qüestions sus eth temps

• Noiz? — Quan?
• Noiz etorriko zara? — Quan vieràs?
• Noiz egingo dugu afaria? — Quan haram eth sopar?

Exemples en contèxt

• Bihar mendira joango naiz. — Deman anarè ara montanha.
• Etzi euskara klasea dut. — Deman passat è de classa de basc.
• Datorren astean lan asko izango dut. — Era setmana que ven aurè fòrça trabalh.
• Asteburu honetan ez dut planik. — Aguest fin de setmana non è cap de plan.

Nòta culturau: en basc “maitin” coma moment deth dia ei goiza e “deman” coma dia següent ei bihar. Era frasa bihar goizean (“deman peth maitin”) amasse es dus. Enes prumères conversacions ei fòrça frequent falhar aguest matís, donques que conven fixar-lo des deth començament.