Quan? (noiz, bihar, etzi…)

Entà parlar de plans cau dominar es marcadors temporaus. Ací as es der ès passat-present-futur e es mès emplegats entath futur pròche.

Er ès basic

Euskèra	Occitan
atzo	ièr
gaur	aué
bihar	deman
etzi	espús-deman
etziluma / etzidamu	”deth-delà d’espús-deman” (pòc emplegat)

Tres mots cuerts (atzo, gaur, bihar) e etzi — damb açò resòls lèu quinsevolha convèrsa quotidiana sus dates.

Datorren (que ven)

Entà parlar dera “setmana que ven”, deth “mes que ven” s’emplègue datorren + nòm:

Euskèra	Occitan
datorren astean	era setmana que ven
datorren astelehenean	eth deluns que ven
datorren hilean	eth mes que ven
datorren urtean	er an que ven

Datorren vò díder “que ven” (ei era forma de relatiu deth vèrb etorri, vier). Çò important ei apréner-lo coma un blòc.

”Aguest/aguesta” — hau / honetan

Entà “aguesta setmana”, “aguest cap de setmana”:

• aste honetan — aguesta setmana
• asteburu honetan — aguest cap de setmana
• hilabete honetan — aguest mes

Auti marcadors clau

Euskèra	Occitan
orain	ara
gero	dempús, après
lehen	abans
gaur goizean	aguest maitin
gaur arratsaldean	aguest dempusmieidia
gaur gauean	aguesta net
bihar goizean	deman peth maitin

Goiza = maitin (part deth dia). Bihar = deman (dia següent). Son dus mots diferenti, non les confones pas!

Hèr preguntes sus eth temps

• Noiz? — Quan?
• Noiz etorriko zara? — Quan venguies?
• Noiz egingo dugu afaria? — Quan haram eth sopar?

Exemples en contèxt

• Bihar mendira joango naiz. — Deman aniarè ena montanha.
• Etzi euskara klasea dut. — Espús-deman è classa d’euskèra.
• Datorren astean lan asko izango dut. — Era setmana que ven aurè fòrça trabalh.
• Asteburu honetan ez dut planik. — Aguest cap de setmana non è cap plan.

Nòta culturau: en euskèra “maitin” coma moment deth dia ei goiza e “deman” coma dia següent ei bihar. Era frasa bihar goizean (“deman peth maitin”) amasse es dus. Enes prumères convèrses ei plan frequent falhar aguest matís, atau que convien fixar-lo dès eth començament.