Tipes de botiga (dendak)

Quan vas a hèr era crompa en Euskal Herria, cada produsit acostume a auer era sua botiga especializada, sustot en pòbles e barris. Apréner es noms te ajude a botjar-te e tanben a compréner es cartèths.

Botigues de minjar

Euskera	Occitan	Çò que se ven
harategia	carnisseria	haragia (carn)
okindegia	foguassèr	ogia (pan)
arrandegia	peishataria	arraina (peish)
fruta-denda	fruteria	frutak, barazkiak
supermerkatua	supermercat	de tot
hipermerkatua	ipermercat	granes superfícies
azoka / plaza	mercat / plaça	diuèrsi taulèrs

Era pista amagada: -degi

Fòrça noms de botiga acaben en -degi, un sufix vielh que signifique “lòc a on i a…”:

• ogi (pan) → okindegia (foguassèr)
• haragi (carn) → harategia (carnisseria)
• arrain (peish) → arrandegia (peishataria)
• gozo (doç) → gozotegia (pastissaria)

Quan descobrisques eth patron -degi, poiràs reconéisher autes botigues encara que non les agis vist abans.

Auti lòcs utils

Euskera	Occitan
kutxazain automatikoa	caishèr automatic
banketxea	banca
postetxea	oficina de corrèus
tabako-denda	estanc

Díder entà on vas

Entà anar a ua botiga emplega eth cas NORA damb sufix -ra (destinacion):

• Okindegira noa. — Vau ath foguassèr.
• Harategira joango naiz. — Anarè ara carnisseria.
• Fruta-dendara joaten naiz astero. — Vau ara fruteria cada setmana.

Nòta culturau: fòrça familhes encara hèn es crompes dividides: eth peish ena arrandegia deth barri, eth pan ena okindegia, e sonque era rèsta en supermercat. Ei abituau enténer “okindegira noa” coma expression rotinèra.