Tipes de botiga (dendak)

Quan vas a hèr era crompa en Euskal Herria, cada producte sòl auer era sua botiga especializada, sustot enes pòbles e barris. Aprener es nòms t’ajude a mòver-te e tanben a enténer es cartèls.

Botigues de menjar

Basc	Castelhan	Çò que se ven
harategia	carniceria	haragia (carn)
okindegia	forn	ogia (pan)
arrandegia	peishateria	arraina (peish)
fruta-denda	fruteria	frutak, barazkiak
supermerkatua	supermercat	de tot
hipermerkatua	ipermercat	grandes superfícies
azoka / plaza	mercat / plaça	diuèrses parades

Era pista amagada: -degi

Fòrça nòms de botiga acaben en -degi, un sufixe ancian que vò díder “lòc a on i a…”:

• ogi (pan) → okindegia (forn)
• haragi (carn) → harategia (carniceria)
• arrain (peish) → arrandegia (peishateria)
• gozo (doç) → gozotegia (pastisseria)

Quan descurbesques eth patron -degi, poderàs reconéisher autes botigues encara que non es ages vistes abans.

Auti lòcs utils

Basc	Castelhan
kutxazain automatikoa	caishèr automatic
banketxea	banca
postetxea	burèu de corrèus
tabako-denda	estanc

Díder a on vas

Entà anar a ua botiga, utilize eth cas NORA damb eth sufixe -ra (destinacion):

• Okindegira noa. — Voi ath forn.
• Harategira joango naiz. — Anarè ara carniceria.
• Fruta-dendara joaten naiz astero. — Voi ara fruteria totes es setmanes.

Nòta culturau: fòrça familhes encara hèn es crompes dividides: eth peish ena arrandegia deth barri, eth pan en okindegia, e sonque era rèsta en supermercat. Ei abituau enténer “okindegira noa” coma expression rotinària.